Nico Rullan Suau és un solleric de 39 anys que gaudeix del tracte directe amb la natura i tot el que l’envolta; per aquest motiu compagina el seu amor pels animals amb una altra de les seves passions: el món de la caça. Juntament amb la seva esposa, Maise, comparteixen un gran respecte per la natura i un afany de conèixer-ne els seus secrets més ben guardats, fet que els ha duit a tenir una gran varietat d’animals que per la seva espectacularitat sorprenen a tots aquells que es decideixen a visitar-los; convertint la seva llar en una petita “arca de Noé”.

Pregunta.- Quin tipus d’animals teniu a ca vostra?
Resposta.- Actualment tan sols tenim dos cans -un setter anglès i un ca bufó-, un mussol, tres fures, vuit perdius de reclam, un canari i  un esquirol; tot això sense comptar els tords, grives, caderneres que tenim amollats en una gàbia i l’aviram propi d’una casa (gallines, gall, quiques i guàtleres). Ara bé, he de dir que en altres ocasions hem arribat a tenir més animals; d’entre aquests en destacaria un xoriguer i una òliba disortadament ja mortes per posar només un exemple.

P.- D’on li ve aquesta dèria per animals poc habituals a les llars mallorquines?
R.- D’una banda es deu al fet que vaig néixer a la finca de Can Jeroni Gros just damunt els Montsreials i allà m’hi vaig criar. Des de ben petit sempre he tengut un contacte molt directe amb el món dels animals; òbviament aquest fet ha contribuït molt a l’afecte que els tenc. I de l’altra, d’ençà dels quatre anys he estat en contacte amb el món de la caça; un món diferent als dels caçadors d’avui en dia ja que abans els caçadors ho feien per menjar i avui en dia els caçadors  ho són per rendibilitzar un vedat.

P.- Quin inconvenient té el manteniment d’un animal com ara un mussol?
R.- En primer lloc, s’ha de tenir molt clar que cada animal té una psicologia determinada: no és el mateix ensinistrar un mussol que un falcó. Després, cal tenir present que s’ha d’obtenir el màxim d’informació sobre l’animal que volem tenir. En aquest sentit he tengut la sort de poder comptar amb un mestre com Mario Carabias, un mestre cetrer de Salamanca, que m’ha mostrat moltes coses sobre el comportament d’aquests animals. I finalment cal tenir temps i espai per dedicar-los, ja que com a mínim se li ha de dedicar entre mitja hora i tres quarts d’atenció diària.

P.- Què és més car la seva obtenció o el seu manteniment?
R.- La seva obtenció; tot i que això depèn de cada persona, pressupost i ganes de comptar amb un animal així.  Per exemple, un mussol com el meu ensinistrat pot valer entre 1500 i 200 euros. Pel que fa al manteniment és bastant econòmic.

P.- Què menja un mussol?
R.- Rates de laboratori per assegurar que no hi hagi verí, colls de pollastre sense pell -perquè a la pell és on hi ha el màxim de toxines, pollets i guàtleres

P.- S’ha de comptar amb papers especials per a l’obtenció d’aquest tipus d’animals?
R.- Sí. Aquest tipus d’animals tenen uns papers especials -CITES. A part duen una anella on hi ha marcades la data de naixement, el criador i el lloc de naixement.

P.- Té o ha tengut problemes a l’hora de dur-los al veterinari?
R.- La veritat és que no, però s’ha de tenir present que no podem anar a un veterinari qualsevol ja que han de ser especialitzats. A Mallorca n’hi ha varis, però solen ser bastant cars perquè són exclusius.

P.- Què diferència aquests animals de les mascotes comunes?
R.- La seva especial psicologia; sempre s’ha de tenir molt clar que són animals especials, molt diferents de les mascotes usuals.

P.- Quins consells donaria a algú que estigui interessat en comptar amb algun animal d’aquestes característiques?
R.- El primer de tot, que s’informin molt bé sobre les característiques de l’animal en qüestió. Després que han de tenir molta paciència. I finalment que han d’intentar comprendre el caràcter de cada animal: un dia pots provar vint vegades una cosa i no hi ha manera, i l’endemà tot surt a la primera.

P.- El fet que l’atreguin les aus rapinyaires té a veure amb la seva afició pel món de la caça?
R.- Sí, ja que el món de la caça m’atreu en totes les seves modalitats; i la de la cetreria n’és una d’elles.

P.- Un caçador pot ser amic dels animals?
R.- Sempre ho és. És important no caure en radicalismes. Un bon caçador és aquell que es preocupa dels animals: qui els duu aigua als abeuradors durant l’estiu, qui sembra perquè puguin menjar, etc.

P.- Parlant de caça, com ha estat aquesta temporada que ja toca a la fi?
R.- Regular-bona, ho deixarem així.

P.- Ha notat la baixa en la captura de tords? A què es pot deure?
R.- Sí. Crec que es deu a varis factors: una pressió cinegètica excessiva, canvi de les rutes migratòries degut al canvi climàtic, presència de menjar o no als llocs de rebuda i a la pressió dels depredadors naturals.

P.- Forma part d’alguna associació de caçadors? Per què?
R.- Concretament de cinc: de l’Associació de Paranyers de València, de Prosacile -entitat de caça que s’encarrega d’organitzar a Itàlia el món del toc de reclam, dels Filaters de Sóller, de la Societat de Perdius de reclam de Mallorca i finalment de la dels Montreials -de la qual en som president i fundador. Per què m’interessa tot el que envolta el món de la caça. Sobretot, intent aprendre el màxim de tots els llocs on he tengut contacte. Com a caçador vull deixar ben clar que un caçador no és per sistema un carnisser; ja que no ho fa bé qui més mata sinó qui caça amb seny.

P.- Vostè és reclamista. Quines activitats tenen previstes dur a terme enguany els reclamistes de la vall?
R.-  Els propers 27 i 28 de febrer participaren a la diada dels caçadors que enguany es fa a Andratx. Durant els mesos de maig i juny anirem al Campionat de Mallorca de toc de reclam organitzat per l’Associació de caçadors dels Montreials. El 18 de juny assistirem al Campionat d’Europa de toc de reclam que es celebrarà a Lile -França. I durant el mes de setembre participarem al Campionat d’Espanya que es farà a la Comunitat Valenciana.

P.- Com veu el món de la caça a la vall?
R.- Hem de tenir molt clar que perquè hi hagi caça hem de treballar. I malauradament cada vegada hi ha més olivars abandonats, la gent ja no llaura, etc. Pens que a Sóller els caçadors són massa còmodes: en acabar la temporada de caça pengen l’escopeta fins a la propera ocasió: i això no és bo.

P.- Per acabar, que tenen els caçadors que tots els polítics els pretenen?
R.- D’una banda, som un col.lectiu nombrós: som més o manco uns 26.000; i clar som una peça cobejada. Mentre que de l’altra, actualment està de moda el medi ambient en totes les seves vessants: des de l’excursionisme fins a la caça. Ara bé, s’ha de tenir molt clar que un bon ecologista és aquell que es preocupa de la terra i se’n cuida del seu redol; i no els ecologistes de cap de setmana.