22/01/2010 | 08:30
“Per Sant Bartomeu hi haurà Esclatabutzes, sí o sí”
Guillem Puig
Cati Pomar, Bàrbara Beltran i Magdalena Deyà són algunes de les cares femenines que formen part del col.lectiu Esclatabutzes que s’encarrega anualment de donar vida al Correfoc de Sant Bartomeu; elles no són totes les integrants femenines del grup però sí que són un bon exponent d’aquest sector femení de l’agrupació que fins ara havia romàs a l’ombra dels seus companys. Solleriques d’arrel, a més de participatives i entusiastes del que són les festes populars de la vall, elles han estat -juntament amb la resta de companyes- les pioneres en obrir el món del correfocs a un sector que semblava vetat a la seva participació. Amb les idees molt clares no han dubtat en respondre a qüestions d’actualitat que envolten el món dels correfocs a les illes.

Pregunta.- Quantes dones formau part del col.lectiu Esclatabutzes? I des de quan? Resposta.- Som 7 o 8, la qual cosa representa un 15% del total de membres del col.lectiu. Les dones han estat presents als Esclatabutzes des de fa molts d’anys com a figurants; però com a dimonis -que cremam juntament amb la resta de companys- fa tan sols dos anys.
P.- La vostra presència és en qualitat de comparsa o realitzau altres tasques? R.- En un principi començàrem com a figurants; però des de fa dos anys ja participam en altres tasques de suport al grup com pot ser la preparació i manipulació del material pirotècnic. I des de fa dos anys participam activament en el correfoc.
P.- Hi ha hagut qualque tipus de discriminació al grup pel fet de ser dones? R.- No, els companys sempre s’han mostrat molt respectuosos amb nosaltres. Sovint passaven pena que el públic no es sobrepasàs amb nosaltres pel fet de ser dones. Sempre han mantingut una posició protectora i respectuosa amb nosaltres.
P.- I per part del públic? R.- Tampoc, en cap moment hem notat cap tipus de rebuig. De fet, la gent n’està contenta. Molta gent pensa que pel fet de ser dones no es pot cremar quan no és així. Pens que hem donat a conèixer una realitat que no era la que la gent es pensava.
P.- Teniu pensat incrementar la vostra participació en el col.lectiu? R.- Enguany és un any d’eleccions a la junta i estam pensant si ens hem d’involucrar en aquest procés; és un tema que s’està xerrant actualment, tal vegada en un futur puguem ésser-hi presents.
P.- Quin balanç feis del darrer correfoc de Sant Antoni? R.- Positiu, però volem deixar clar que no es tractava de cap correfoc sinó d’una encesa del foc de Sant Antoni on nosaltres gratuïtament hem aportat tot el material pirotècnic.
P.- Quin ha estat el motiu de la vostra no-assistència a l’Atiar Foc 2010? R.- Per dos tipus de diferències amb l’equip que enguany organitzava aquest esdeveniment. D’una banda pensam que no hi ha hagut transparència en l’adjudicació. I de l’altra, perquè no hi participaven tots els grups de Correfocs de les illes.
P.- La participació al correfoc de Sa Pobla ha estat una reacció a la no-particpació a l’Atiar Foc 2010? R.- No; senzillament la gent de Sa Pobla va convidar l’agrupament de Mancor que a la vegada proposa convidar a la resta de colles que havien decidit no anar a l’Atiar Foc -entre les quals hi havia els Esclatabutzes. En aquest muntatge hi participàrem tretze colles de manera gratuïta.
P.- Pensau que és possible una propera participació a l’Atiar Foc 2011? R.- Ja ho veurem; si les coses es fan de manera diferent a com s’han fet enguany podria ser que sí ara si es fan com enguany no hi tornarem.
P.- Pel que fa a la normativa europea, aquesta acabarà amb els correfocs? R.- Si entra en vigor talment així com està ara, sí. És el cas de la zona del Rosselló francès on ja s’han prohibit. Cal tenir molt clar que no tan sols s’eliminaran els correfocs sinó també les festes on es manipuli foc o elements de pirotècnia com poden ser les Falles o Es Firó.
P.- Quina ha estat l’actuació del Govern espanyol per defensar aquestes festes davant Europa? R.- Ara per ara, cap. De fet la normativa en si ja ha estat aprovada pel Parlament Europeu i entrava en vigor el 3 de gener d’enguany; tot i que s’ha concedit una pròrroga per presentar al.legacions fins al 30 de gener. Ara bé, tot i que els polítics autonòmics i locals varen anar a Brusel.les per presentar possibles modificacions a aquesta llei, no ens consta que el Govern Central hagi fet res al respecte i ens queda molt poc temps de reacció.
P.- Quin és el moment actual pel que fa a la legislació vigent? R.- L’aspecte que més ens afecta és la impossibilitat d’utilitzar o manipular material pirotècnic a menys de quinze metres de distància; la qual cosa impedeix celebrar un correfoc.
P.- Estant així les coses, veurem als Esclatabutzes enguany per Sant Bartomeu? R.- Si la llei no ho impedeix sí; i si ho impedeix també.
P.- Cada vegada sortiu més de la vall, quines actuacions teniu previstes? R.- Acabam de tancar l’any amb el correfoc de Sa Pobla, i com aquell que diu la temporada s’inicia de cara a l’estiu i encara no tenim res paraulat; però segurament tornarem a sortir de la vall.
P.- Com reacciona el públic de fora? R.- Generalment amb una mica de por, es nota molt quan a un lloc no hi ha tradició de correfoc. En alguna ocasió ens hem trobat cremant tot sols i la gent a molta distància. A Sóller la gent ja sap com funciona un esdeveniment d’aquestes característiques i ja hi ve ben preparada. Les colles que ens solen visitar pel Correfoc de Sant Bartomeu ens solen envejar per l’enorme gentada i per la seva activa participació.
P.- Heu pensat mai en fer un intercanvi amb una colla de la península? R.- Moltes vegades. L’any passat teníem previst un intercanvi amb la colla de Vilassar de Mar però no el poguérem fer per manca de pressupost. La crisi també ens afecta de valent.
P.- Per acabar, el futur dels Esclatabutzes passa per... R.- Per aconseguit tenir una colla infantil que ens assseguràs el futur i per comptar amb unes instal.lacions adequades. De moment -tot i l’interès que demostren els infants pels Esclatabutzes- no és factible poder tirar endavant aquest projecte: tant per la manca d’un espai en condicions com per la dificultat de trobar gent que disposi de temps suficient per dedicar-se a aquesta empresa.
|