Jaume Puig és un cuiner ben conegut a la vall per haver regentat durant anys locals tan coneguts com Can Jaume i darrerament Sa Frontera. Feiner, amable i d’un tracte senzill directe ha dedicat tota la seva vida al món de la cuina, i des de fa alguns anys es dedica a confeccionar menús econòmics que l’han fet molt popular entre la gent de la vall.
Juntament amb la seva dona -Josefina Muñoz- s’acaben de jubilar amb la intenció de dedicar bona part de la seva nova vida a gaudir de valent de tot el que la dura feina de portar un restaurant els havia privat fins a la data.

Pregunta.- Com va ser la seva arribada a la vall?
Resposta.- Jo som nascut a Roda de Ter -Barcelona- i fou l’atzar qui em dugué a Mallorca per realitzar-hi el servei militar; concretament la meva arribada a l’illa fou el 1969 i vaig fer el servei al CIR 14 a Palma. Un bon dia passejant per Gomila vaig conèixer a una jove sollerica -la que després seria la meva esposa, Josefina Muñoz Fuster- de qui no m’he separat ja mai més. Posteriorment ens casàrem i la meva relació amb Sóller s’afiançà definitivament; tot i que els primers anys compaginàrem estades a Sóller -durant l’hivern- i a la Costa Brava -a l’estiu- per motius de feina.

P.- I la seva entrada al món de la cuina?
R.- Des de petit sempre m’atregué el món de la cuina, i això que no hi tenia antecedents familiars. Concretament als 14 anys vaig començar a treballar a un hotel de Vic i des de llavors sempre he fet feina dins una cuina. Tota la meva vida professional ha estat dedicada a la cuina; fins i tot quan vaig fer el servei militar em varen destinar a la residència d’oficials com a cuiner.

P.- Quina ha estat la seva trajectòria professional fins a arribar a Sa Frontera?
R.- L’any 1971 va ser quan vaig començar a fer feina a Sóller, on vaig treballar durant els hiverns al restaurant El Guia ja que a l’estiu treballava a la Costa Brava.  Però fou el 1978 el de la meva residència definitiva a la vall ja que va ser quan obrírem Can Jaume al costat de la benzinera on hi estàrem durant 18 anys. Finalment, vàrem passar a aquest local -Sa Frontera- on hi hem treballat surant 14 anys; i on ara ens hi acabam de jubilar.

P.- Què en pensa de la possibilitat de retardar la data de la jubilació als 67 anys?
R.- Jo particularment hi estic ben en contra. Un home que ha fet feina durant 40 anys ja està ben cascat i necessita la merescuda jubilació. Per sort, a mi no m’afectarà aquesta possible remodelació de les condicions de jubilació.

P.- Un cuiner: hi neix o s’hi fa?
R.- Crec que s’hi va fent amb el pas dels anys. Es pot tenir vocació però aquesta es va afermant amb el pas del temps.

P.- Què en pensa de l’afirmació de Ferran Adrià que diu que s’hauria de fer un monument als restauradors que ofereixen menús per menys de 10 euros?
R.- Que està ben que un cuiner de la seva talla reconegui l’esforç de la cuina de menú econòmic; però es tracta d’una feina molt dura. Amb menús econòmics un pot anar tirant però ben segur que no es farà mai ric.  A més aquest tipus de restaurants són molt necessaris perquè  hi ha gent que es pot gastar 100 euros en un sol dinar, però molta altra els necessita per passar tota la setmana.

P.- Com ha esta l’evolució de Sa Frontera en aquests darrers anys?
R.- El panorama ha canviat molt, darrerament la gent s’ha hagut d’estrènyer la corretja. Al meu parer, l’entrada a l’etapa euro ha fet que molta gent perdés poder adquisitiu; i això ha afectat molt negativament als restaurants. Pel que fa a la cuina, nosaltres sempre hem treballat a favor d’una cuina tradicional que no s’ha vist afectada per les innovacions de la “nouvelle cuisine” i això la gent ho ha agraït.

P.- La crisi s’ha fet notar?
R.- Evidentment que sí.  Abans es feien més cartes i ara predomina més el menú. Igualment clients que abans eren més assidus ara no vénen tant. La crisi s’ha notat molt en el món de l’hosteleria. Tot i això, he de dir que hem tengut la sort de poder comptar amb una clientela selecta no tant pel poder adquisitiu sinó per la seva qualitat humana.

P.- Quina defensa faria dels restaurants de menú diari?
R.-  En aquests tipus de restaurants es sol fer una cuina de mercat basada -sobretot- en els productes de temporada que són els que tenim més a l’abast i que a més ens permeten ajustar els preus al màxim. Es tracta d’un tipus de cuina on hi predomina la senzillesa i l’honradesa.

P.- Quines qualitats es necessiten per ser un bon cuiner?
R.- El més primordial és tenir gust a la cuina; seguit per la netedat i per moltes ganes de voler fer feina ja que es tracta d’una feina molt esclava.

P.- A casa -en la intimitat- cuina o prefereix que cuinin els altres?
R.- Sempre cuin jo, tant al restaurant com a ca nostra.

P.- De la cuina què és el que més li agrada?
R.- La carn, tant si es tracta de cuinar-la com de menjar-la.

P.- Si hagués de tornar a començar, elegiria el mateix ofici?
R.- Quasi segur que sí; perquè és una feina que em satisfà molt, tot i les complicacions que comporta tenir un restaurant.

P.- Quines expectatives té de cara a la imminent jubilació?
R.- Sobretot fer tot el que no he pogut fer fins ara: intentar caminar més, gaudir més de les coses i si es pot viatjar una mica. Ah, i fer una bona partida de truc cada vespre amb els amics.

P.- Per acabar, la jubilació és un punt i final a un tipus de vida?
R.- Crec que és una nova etapa de la vida on un està lliure de les pressions pròpies de la quotidianeïtat. Però això, ho podré explicar millor d’aquí a un temps, quan ho hagi tastat bé.