La doctora Isabel Bover Barceló serà la protagonista de l’acte de presentació en societat de l’Associació de Malalts Oncològics Serra de Tramuntana, que es durà a terme el proper dimecres a les 19:30 hores al casal de Can Dulce. Com a membre del departament d’Oncologia de l’Hospital de Son Llàtzer, parlarà de la seva llarga trajectòria en el món de l’oncologia.

Pregunta.- A què es dedica concretament una oncòloga?
Resposta.- Al diagnòstic i tractament de les neoplàsies o tumors malignes.

P.- Com es rebuda la notícia quan a una persona li diu que té un càncer?
R.- La resposta és individual, si bé, en la majoria dels casos, és rebuda amb desconcert, ansietat i por.

P.- Comparteix l’opinió que la psicologia és molt important en el camp de les perspectives de curació?
R.- És fonamental. L’actitud i l’estat d’ànim del pacient és bàsic per treballar adequadament i poder assolir la curació o una bona qualitat de vida. Hi ha estudis rigorosos que ho han demostrat, i no només en el camp de l’oncologia. Per això és fonamental tenir a l’abast profesionals especialitzats en el tema com per exemple psico-oncólegs.

P.- Es pot curar un càncer?
R.- Sí. En general es curen un poc més de la meitat de tots els casos.

P.- Actualment, quins són els més freqüents?
R.- A les dones el càncer de mama i en els homes el càncer de pulmó; ocupant el segon lloc en els dos sexes el càncer colo-rectal.

P.- Quins són els més bel.ligerants?
R.- D’aquests tres és el càncer de pulmó.

P.- Quina és la incidència del càncer a la nostra comarca?
R.- Les dades de la vostra comarca no les he calculades, si bé coneixent les dades del Registre Poblacional de Mallorca en el període 1993-96, és fàcil saben la població pertinent a la vostra àrea. En el cas del càncer de pulmó és de 69 nous casos varons per 100.000 habitants i any i a les dones de 5 nous casos per 100.000 habitants i any. En el càncer de mama, uns seixanta casos en dones i 0’5 en els homes per cada 100.000 habitants. (és molt poc freqüent en homes). En el càncer de colon, uns 50 nous casos per per cada 100.000 habitants.

P.- Han canviat les perspectives de curació durant els darrers anys?
R.- Sí. El que s’ha aconseguit és augmentar la supervivència en un gran nombre de tumors i millorar la qualitat de vida, i en alguns tumors s’ha augmentat el nombre de malalts que es curen.

P.- Arribarà un dia que es podrà dir que ningú morirà de càncer?
R.- Crec que no, ja que en Medicina no es pot dir ningú, tots, mai o sempre, perquè no és una ciència exacta. Com sabem actualment la mortalitat per infeccions es molt baixa en relació a l’era pre-penicil.lina, tot i que avui encara hi ha pacients que es moren d’infeccions. El mateix passa amb el càncer; les cèl.lules van mutant i canviant la sensibilitat als fàrmacs que feim servir. El que sí passarà és que, progressivament, anirem controlant més tumors perquè coneixerem més del seu comportament i això anirà augmentant gràcies a la creixent investigació en aquest camp.

P.- Hi ha alguna manera de prevenir aquesta malaltia?
R.- En alguns tumor es pot fer prevenció primària (evitar que el càncer es desenvolupi ) tal com és el càncer de coll uterí en les dones, amb els controls ginecològics habituals. Com sabeu, a partir de l’any passat a la nostra comunitat es va posar en marxa la primera campanya de vacunació contra el virus HPV, principal responsable del càncer de cervix que també s’ha descrit la seva implicació en el càncer de cap i coll . La vacunació evitarà molts tumor en aquestes localitzacions. En el cas del càncer de mama les mamografíes d’screening detecten tumors molt petits (prevenció secundària) i això augmenta les curacions d’aquestes pacients.

P.- Quan veu que el pacient ja no té curació, què li diu?
R.- No hi ha una manera universal que sigui útil per tots els pacients , es important captar el que el pacient vol saber, i la informació que és capaç d’assolir en relació al context cultural i social del mateix. Hem de cumplir el principi mèdic “Primun non nocere” de no fer mal al pacient amb la informació que li aportam. No ferir la sensibilitat respectant la individualitat de cadascú.

P.- A Sóller s’acaba de crear una associació d’afectats. Com veu aquestes iniciatives?
R.- Fonamentals, a més de moltes ajudes als pacients en diferents contextes: suport psicològic, consells de cuidats als pacients i familiars... poden ser una via per canalitzar informació de possibles necessitats d’aquests grups de malats a institucions médico-sanitàries, politiques etc. Tal com va dir el ciclista Lance Armstrong després d’haver rebut tractament oncològic i  guanyar grans premis esportius: “Lluitar contra el càncer és obligació de cadascun de nosaltres”.