La Parròquia de Sant Bartomeu ha acollit avui a la nit l'acte solemne d'investidura de les Valentes Dones 2018 i de lectura del pregó. Suzanne Bradbury ha estat la protagonista de l'acte que ha suposat el tret de sortida a unes celebracions que s'allargaran fins dilluns.

Les Valentes Dones, Mar Umbert i Bea Borràs, han agafat el relleu de Catalina Arbona i Llucia Bibiloni, en un acte que també ha suposat la posada en escena dels nous personatges històrics, així com dels personatges infantils que els acompanyaran durant tota la Fira.

Un cop investides les Valentes Dones, Tòfol Castanyer -pregoner de l’any passat- ha estat l’encarregat de presentar la pregonera del 2018, la pianista de renom internacional i veïna de la vall, Suzanne Bradbury. Un cop situada davant el seu auditori, Bradbury, amb la timidesa inherent a la seva personalitat, ha anat descabdellant un pregó íntim on a través de la trajectòria familiar i personal ha lloat la vall de Sóller com un espai d’acollida on poder créixer i desenvolupar el seu itinerari artístic.

Bradbury ha inicat el pregó tenint com a referents els seus avantpassats nordamericans que iniciaren als Estats Units una aventura personal a la recerca d’un món millor. Tant fou així que alguns dels seus ancestres foren dels primers colons arribats amb el vaixell May Flower que es varen haver d’arriscar a creuar tot el país a la recerca d’un lloc on poder arrelar la seva existència.

Un altre dels aspectes que Bradbury ha ressaltat ha estat l’interès dels seus pares pel coneixement artístic a tot nivell que els va dur a creuar -aquest cop en sentit invers- el continent per dirigir-se vers Europa a la recerca d’un major aprofundiment en les seves inquietuds culturals. Aquest periple europeu els va fer recalar a les Illes Balears: primer a les Pitiüses per acabar finalment a Deià, on trobaren el paradís perdut que tant havien cercat.

Deià -talment com posteriorment fou Sóller- va ser per als Bradbury un lloc on poder gaudir d’una vida senzilla dedicada a desenvolupar la seva creació artística; i alhora fou per a Suzanne la descoberta d’un món rural i autèntic on inicià la seva formació educativa de la mà de les mestres locals. Tot i això, la malaltia de la matriarca de la família va propiciar el retorn als Estats Units, on la pianista iniciaria els seus estudis musicals.

La descoberta del món mallorquí va fer que la família Bradbury hi retornés en el futur, on ja s’hi establí de manera definitiva -primer a Deià i després a Sóller-; aquest fou el moment en què Suzanne entrà en contacte directe amb un món pagès, la senzillesa del qual la seduí totalment. El món rural deianenc es convertí a partir d’aquell moment en el recer on la pianista -que es continuà formant i viatjant arreu del planeta- trobà un espai íntim i tranquil on refugiar-se del l’enrenou i l’èxit de la carrera professional que Bradbury s’anà llaurant al llarg dels anys.

Un cop establert el rumb familiar i professional, Bradbury ha passat a exposar el què significava per a ella la música: un mitjà de comunicació que sovint li és més habitual que no el de les paraules -com ella mateixa ha manifestat. El tram final del pregó ha estat adreçat a lloar la vall de Sóller com a terra d’acollida on el caràcter amable i bonhomiós de la gent fa que la gent hi sigui sempre ben arribada. En aquest sentit la pianista ha encoratjat els sollerics a mantenir aquesta característica del seu tarannà que els ha convertits en els gerents d’un paradís fet realitat.

Bradbury s'ha acomiadat finalment -així com millor sap fer- amb la interpretació d’una peça de Chopin, a qui ha definit com un estranger que trobà en la nostra comunitat l’espai idoni on desenvolupar la seva creativitat -malgrat que la seva salut no li permetés romandre-hi per gaire temps.