Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 3 d'abril de 2020   |   22:20
 
Enquesta  
Per què respectes el confinament?

Per responsabilitat
Per evitar ser sancionat
 
Brezhnev i Honecker besant-se i immortalitzats en el mur de Berlín.
23/03/2020 | 17:42
Diari d'un confinament: 9.- Besades d'antany
Gabriel Mercè

“Insensats!” És el que vaig pensar ahir vespre, adormit com estava al sofà, quan vaig tornar sobtadament a la consciència ja ben entrada la nit i dos dels personatges d’“Élite” es donaven una eròtica besada amb tot el que ha de tenir. “Ai no, que això està enregistrat abans del bitxo”, em vaig dir a mi mateix un segon i mig després, ja més tranquil.

Ha passat només una setmana, però ara ja se’m fa molt rar veure imatges de la vida d’abans per la tele: gent caminant sense respectar la distància de seguretat, abraçades, besades, grans aglomeracions de gent, públic en un concert, en un partit de futbol. I em deman si la indústria cinematogràfica, ara paralitzada, acabarà fent sèries i pel·lícules seguint aquestes noves normes de relació social que pens que probablement s’hauran de prolongar fins que es descobreixi la vacuna i a tots ens la puguin inocular.

Segur que, en aquest moment, ja hi ha guionistes treballant-hi cadascú des de ca seva. A veure quan podem veure’n el resultat.

Avui dilluns, nova arrancada de la feina després del parèntesi de cap de setmana i també de l’escola. Ambient de treball, malgrat que costa l’autoimposició, tant per part dels nins, com per meva. Costa aconseguir la tranquil·litat necessària per avançar.

Ahir vàrem tenir un convidat d’excepció al concert de les 6 de l’horabaixa. En Pep hi va voler assistir i a l’hora en punt férem una connexió via WhatsApp. Des de ca seva va aplaudir tan fort com va poder. En Pep em va confessar que és un enamorat de les “Quatre estacions” i, quan va saber que jo el divendres les havia escoltat i que també és una de les meves obres preferents, em va fer arribar un link del youtuber Jaime Altozano, un jove compositor que de forma graciosa i enginyosa fa una dissecció de les partitures apta per a tots els públics que entra molt bé i no és gens feixuga. Gràcies a ells dos, tota la família hem descobert els intríngulis de l’obra de Vivaldi, però també els de la banda sonora de Harry Potter, de Chopin o de la mateixa Rosalía.

Això em fa pensar que l’any 2010, en el Congrés de Premsa Forana que celebràrem a Sant Llorenç, va venir de València en Vicent i ens va vaticinar diversos adveniments que aleshores no em vaig arribar a creure, però que en molt poc temps es varen materialitzar i que ara són indiscutibles i a l’abast de tothom. Un era que ja no ens asseuríem davant l’ordinador tan sovint i que moltes de les consultes les faríem a través del mòbil o la tauleta. La segona no la vaig entendre aleshores: hi hauria un lloc a la web on fer-hi un recull de les notícies que més ens interessessin per poder-les compartir amb les nostres amistats. Evidentment això era el Facebook. I la tercera era la mort de la televisió tal i com la coneixíem fins aleshores.

Els meus fills són seguidors de diversos youtubers i aquesta plataforma és la seva preferida. N’Altozano i molts d’altres poden esdevenir grans mestres per als nostres joves i per a nosaltres mateixos. Són, per tant, un bon complement a l’estudi i també a l’entreteniment. S’hi pot trobar de tot i en abundància. De fet, avui vespre connectaré el canal del meu amic Juanan perquè avui dematí hi ha penjat una classe de cuina: crema de carabassó amb formatge de cabra i crespells de taronja amb xocolata. A veure si aconseguesc millorar una miqueta als fogons.

Els vaticinis d’en Vicent es varen fer realitat en poc temps i ara ja s’han superat. L’extensió de la fibra òptica per part d’U Energia i altres companyies, la irrupció del WhatsApp, les plataformes audiovisuals, la televisió a la carta, les smart-tv, la millora en els telèfons mòbils, les xarxes socials, la banca electrònica, les compres per Internet, el senyor Google i la baixada de les tarifes ha permès arribar a aquest confinament amb moltíssimes eines que despús ahir encara no teníem i que, evidentment, hi ha persones -especialment majors- que probablement encara desconeixen. Ah, i segur que jo estic ben desfasat al costat d’al·lots de 18 anys.

La televisió a casa ja fa temps que no la miram com abans, a l’hora exacta que la graella ens ho indica. Fora esperes. Fora programes inútils. Fora perdre temps en coses que no ens interessen. Això sí, la negociació a vegades no és fàcil. Ara bé, la gent que no té accés a aquestes tecnologies ara no té més remei que empassar-se els tediosos i angoixants programes que la gran majoria de canals programa per fer un cobriment exhaustivíssim del covid-19. És realment necessari que ho faci tothom?



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a