Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 7 de juny de 2020   |   02:29
 
Enquesta  
S’ha de tornar regenerar amb arena la platja d’es Través?


No
 
En Joan ha celebrat avui els 11 anys.
07/04/2020 | 18:40
Diari d'un confinament: 24.- Carta de Hogwarts
Gabriel Mercè

El dia que Harry Potter va complir onze anys va rebre una carta que l’informava de la seva acceptació a l’escola Hogwarts de màgia i amb ella arranca tota la fantàstica saga que té enganxats els meus fills des de fa alguns anys. Avui dematí, quan en Joan s’ha aixecat, ha trobat una carta similar al seu dormitori i així ha arrancat l’emocionant jornada del seu onzè aniversari.

Segona festa d’aniversari de confinament. La setmana passada va ser el torn de na Sara i avui ha estat la d’en Joan. S’ha posat la camisa de les ocasions especials i ha vengut a despertar-me al meu quarto -ell sempre és el més matiner-, on ens hem fet una llarga abraçada. Al llarg del dia hem fet les rutines habituals d’aniversari, amb telefonades, felicitacions, un regal, coca recoberta de xocolata i maduixes, bufar, cantar, i seguiran fins a la nit.

Complir anys és créixer, sumar, afegir experiències, sabers, responsabilitats, apropar-se al món adult que ells envegen. En canvi, arriba un moment, aquell en el que a vegades has de fer càlculs per recordar quina era l’edat que tenies, que fer anys és apropar-se a xifres que un preferiria mantenir allunyades i que la festa és per haver sobreviscut, i no per l’adquisició de més maduresa.

I, dins tot, el que menys m’agrada de les festes d’aniversari és la que diuen que és la cançó més interpretada de la humanitat. Em fa angúnia fins i tot pronunciar-ne el nom. És horrible, i les vegades que no he tengut més remei que cantar-la, ho he fet amb la boca petita. Ja seria hora que algú fos capaç de substituir-la.

En Joan té una memòria prodigiosa i tots solem acudir a ell a l’hora de recordar una dada, una xifra, un nom, qualsevol cosa. L’univers Harry Potter l’ha enganxat, i bé, i amb els seus germans i amics són capaços de passar-se hores contrastant informació, comparant les obres escrites amb les versions en pel·lícula i, fins i tot, recitant de memòria els diàlegs dels moments més transcendents d’aquesta gran història.

Moltes vegades he comparat aquesta saga amb la denominada història sagrada que feren estudiar als nostres pares, un univers que va acumulant arrels i més arrels, personatges i més personatges fins gairebé l’infinit, i que exerceix la ment molt més que recitant de memòria la llista dels reis Gots.

Avui he tret el nas al carrer. No ho feia des de dilluns de la setmana passada, quan vaig anar a comprar queviures a la Cooperativa. He anat al forn de n’Andreu a comprar croissants -a en Joan li agraden molt- i pa i n’he comprat també per a ma mare i l’hi he duit. Així mateix he trobat que hi havia genteta pel món. Estaria bé coordinar-nos i anar tots sempre per la dreta, com els cotxes, per creuar-nos amb facilitat i amb suficient seguretat. També podríem decidir fer com els anglesos i optar per l’esquerra. M’és igual. Però la descoordinació que he vist em fa patir una mica, perquè en un carrer he acabat fent ziga zagues i modulant la velocitat per aconseguir esquivar la gent a dos metres de distància o més. Hem de tenir en compte que a Sóller hi ha molts carrerons que no fan massa més que això d’amplada.

No he vist cap guiri i tampoc no hi he vist gent pul·lulant sense fer res. Tothom caminava amb pas ferm, decidit, sense perdre gaire el temps. Al carrer de la Lluna sí que he detectat un grupet de persones fent tertulieta, però ben enfora els uns dels altres. Cap ciclista i pocs cotxes. Molta gent amb mascareta posada o també abaixada. He saludat en Pep i na Fina, i abans també n’Olivia, però de molt enfora.

Ma mare m’ha enviat a la farmàcia, així que he acabat travessant la Plaça un parell de vegades, desangelada i sense vida, només amb l’Estanc obert i un Ajuntament a menys de mig gas, amb gent poruga com jo circulant amb el cap baix, però amb el rumb clar.

Demà els nins posen punt a l’escola. Necessitarem més ordre, més rutines per evitar caure en les pantalletes ells i en la desesperació els grans. Farem un bon planning. Havíem projectat fer un viatget, una escapadeta curta. Tanta sort que sempre ens decidim tard i no havíem mogut massa fitxa. Farem com en Joan avui de bon matí, que se n’ha anat d’excursió amb l’escola: han visitat Disney World i després han pujat el Barranc. Tot des de la pantalla de l’ordinador.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a