Dos dies seguits de feina a l’hort passen factura. Ferides a les mans, músculs adolorits, pell envermellida pel sol i cansament són els símptomes més visibles per a un que no hi està gens acostumat, però interiorment també satisfacció per haver modificat positivament l’aspecte d’una parcel·la massa abandonada i totalment conquerida per l’herba.

Un any més torn a la mateixa reflexió: hauria de sembrar hortalissa? Som mal hortolà i no tenc la paciència suficient, però em fa ganes. El cap de setmana ho decidiré.

La roda del món s’està activant. Les telefonades ara ja no són de cortesia, sinó majoritàriament de feina. Parl amb en Miquel Àngel, amic i company d’inquietuds periodístiques de Menorca, preocupat pel tractament que rebem els mitjans de comunicació de proximitat per part de les autoritats. També amb en Rafel, d’Andratx, pel mateix tema i es lamenta que sempre haguem d’estar reivindicant i lluitant per treure endavant unes publicacions que s’ha demostrat que són activitat essencial, ara més que mai.

També em crida des de Barcelona en Josep per dir-me que intenta aconseguir publicitat per a nosaltres i altres mitjans locals illencs. I també des de Catalunya n’Estanis comparteix amb mi un article que ha publicat sobre les dificultats que travessen els mitjans de comunicació escrits en llengües regionals en base a un informe elaborat durant les darreres setmanes per un Intergrup del Parlament Europeu. Aquest text proposa una intervenció de la Unió Europea per garantir la continuïtat d’aquests mitjans de comunicació, com el nostre, i també per protegir l’ús de les llengües regionals, com el català, que sovint no tenen massa visibilitat a la premsa.

I és que els efectes del coronavirus ho han desestabilitzat tot. A Mallorca diverses publicacions de la premsa forana han optat per deixar de publicar en paper durant aquestes setmanes crítiques i ja decidiran més endavant com segueixen. Algunes han continuat editant-se només en format digital. La resta ha reduït pàgines. També els diaris de Palma han baixat molt la seva paginació i desconeixem quin serà el nostre futur, com tants altres iniciatives empresarials, culturals, esportives i socials al nostre voltant.

M’ha alegrat la iniciativa de l’Arxiu del so i la imatge de Mallorca, del Consell, que m’ha fet arribar en Toni, de crear el que anomenen l’Arxiu del confinament de Mallorca, amb la idea de recopilar i conservar el material audiovisual que s’ha produït i encara es produeix durant aquesta temporada de confinament. Fotografies i vídeos han servit per entretenir-nos i compartir petits instants durant una etapa molt dura que tira tira es va suavitzant.

Des del primer dia vaig trobar que des del vídeo del pingüí nerviós pegant bots esperant per poder sortir, fins a les activitats del Firó confinat, passant per les interpretacions musicals o les fotografies dels dibuixos penjats a les finestres, mereixien ser conservats com a testimoni del que passam aquests mesos. La iniciativa mereix ser molt exitosa i exhaustiva i el dia de demà agrairem haver conservat aquests testimonis. Són història.

A mesura que avança la desescalada el volum de material produït va lògicament baixant. També els aplaudiments de les vuit del vespre o els concerts als terrats ja han passat a millor vida, i ja no veig per les xarxes socials tanta gastronomia casolana. Seguesc veient moltes persones passejant els seus cans, a la fi també sent el pas de cavalls per davant ca nostra, i molta activitat a partir de les vuit de l’horabaixa, coincidint amb l’hora de les passejades dels adults.

Sembla que les franges horàries tenen data de caducitat i esper l’hora d’anar a caminar tota la família junta. També sembla que ens haurem d’acostumar a la mascareta per a la major part de moments de la nostra vida, tot i que tenen un preu encara massa elevat.

Seguesc pensant que la gent major i els que tenen patologies prèvies seguiran essent els que més patiran la duresa del món nou i solitari que aquests dies estrenam i que també els nins es perdran molts dels moments que fins a mitjan març eren habituals. Els jocs, els amics, l’escola, els campaments, les excursions, les festes, anar a la platja, ja no serà el mateix durant un temps i per a ells serà molt dur.