Assumptes de feina m’han duit avui dematí fins al Port, on no hi havia estat durant tot aquest temps i no m’he pogut aguantar les ganes de travessar fins a la primera línia i fer un guait a la mar en un dia de calma absoluta, sol esplèndid i colors tan intensos com poques vegades es poden destriar.

Allà m’ha sorprès moltíssim la manca total d’activitat. Pensava així mateix trobar gent a la platja, o fent una caminada o als bars i restaurants. Però no. Quatre persones aquí, tres allà, dos que s’han assegut a un restaurant, un en bicicleta. Automàticament he fet un salt acrobàtic d’un parell de setmanes cap enrere quan Sóller era un desert, una ciutat somorta i confinada en la qual era fàcil comptar el nombre de persones que et creuaves pel carrer en una de les expedicions de primera necessitat que solia fer.

No exager quan dic que a la platja dita ara de Can Generós hi he comptat cinc persones. Quatre d’elles, per cert, parlaven rus o alguna altra llengua eslava. I a la platja d’Albacete set o vuit. I em dec haver creuat en tot aquest bocí una desena de persones, quatre d’elles també amb tota la pinta de ser misteriosos turistes.

És molt curiós el sorgiment de topònims nous com és el cas d’aquests dos. Ja fa anys que s’empra el nom de platja de Can Generós per referir-se al tram situat davant aquest hotel que, per cert, ja no llueix aquest apel·latiu. Desconec quan es va obrir aquest establiment, però podríem convenir que es tracta d’un topònim relativament nou.

Molt més nou és encara el topònim platja d’Albacete. Va ser l’any 2012 quan s’hi va fer una gran aportació d’arena duita de Chinchilla. Qui degué ser el primer que va utilitzar per primera vegada platja d’Albacete per referir-se a aquella zona de recreixement? Per què va decidir canviar-li el nom? Per què no li va dir platja de Chinchilla? Potser algú ho va intentar? Sabrem alguna dia la història del ressorgiment d’aquest curiós topònim?

Tots dos topònims són recents, coneguts de tothom -per tant, populars- i a la vegada no oficials. Tot i això el nom platja de Can Generós ha estat utilitzat fins i tot per l’Ajuntament per convocar-hi la Trobada d’Havaneres i a Internet hi apareix un caramull de vegades relacionada amb la batalla del dia del Firó.

Platja d’Albacete, en canvi, no l’he vist encara a cap document, segurament perquè compta amb un nom oficial, que és platja d’es Través. Seria, per tant, un malnom? Segurament sí que l’hi podríem considerar. I un malnom que té detractors. N’he trobat més d’un que no hi pot consentir que li diguin així.

El fet d’existir nom oficial i malnom és molt freqüent a Sóller i arreu de Mallorca. El carrer del Vent, el carrer Nou, el carrer de la Rosa, el dels Fideus, el de Cotxeres, ses Set Cases, sa Raval no són noms oficials, però malnoms molt vius. Les plaques d’aquests carrers diuen una altra cosa. El franquisme no va ser capaç d’acabar amb noms com Lluna o Mar per referir-nos als noms més legítims d’aquestes artèries, per tant, són topònims prou potents.

Cert és que l’hora en la qual he fet la volta pel Port, la una i mitja del migdia, no és la que sol registrar més afluència, però la imatge que he vist ha estat tremendament trista, des del punt de vista econòmic, sigui l’hora que sigui i el dia de la setmana que sigui.

Per cert, que ahir vaig  veure en Jaume, que treballa a l’aeroport, i em va dir el número de vols que tenen planificats per quan el desconfinament arribi a Son Sant Joan. Es tracta d’aproximadament el 50% dels que es feien un any normal durant el segon semestre de l’any. Això vol dir que aquesta imatge desèrtica del Port tendria data de caducitat, per bé i per mal. No amb l’afluència de campanyes anteriors, però vistes les circumstàncies Déu n’hi do.

Serà qüestió, per tant, de planificar per a les properes setmanes un seguit de sortides per aprofitar bé la Mallorca 2020 anterior a la recuperació dels vols. Per exemple alguna platja en la qual sigui fàcil aparcar i plantar la tovallola.