L’acord assolit el passat cap de setmana entre la Federació Espanyola de Municipis (FEM) i el Govern de Pedro Sánchez ha topat amb l’oposició frontal de la majoria dels batles de Mallorca, entre ells el de Sóller i de la resta de la comarca. El conveni preveu inicialment que els municipis posin a disposició de l’Estat els aproximadament 150.000 milions d’euros que tenen al banc com a superàvit d’exercicis anteriors, però també poden negar-s’hi. Per als que cedeixin voluntàriament els seus estalvis s’han previst un seguit d’avantatges que no tendran els que s’hi neguin.

El batle de Sóller, Carles Simarro (PP), s’ha mostrat totalment contrari a cedir els 17 milions de superàvit del municipi. Si ho fes seria compensat amb la possibilitat d’utilitzar entre enguany i l’any que ve el 35% d’aquest remanent, és a dir, prop de 6 milions d’euros. Aquesta quantitat podria dedicar-se a agenda urbana i mobilitat sostenible, cures de proximitat i cultura, entre d’altres finalitats que han estat fixades en el conveni.

A tornar en deu anys

La resta del préstec seria retornat en deu anys a partir de l’any 2022. Algunes fonts assenyalen que aquest termini es podria allargar fins als quinze anys. Les condicions per gastar aquestes amortitzacions encara no han estat pactades.

El batle Simarro ha comparat aquest acord amb “una confiscació dels nostres estalvis”. Considera que el que hauria de fer el Govern és “derogar la Llei Montoro perquè poguéssim invertir a Sóller tots els doblers que hem anat recaptant a base de l’esforç dels sollerics, en obres del dia a dia com asfaltar, millorar el clavegueram, fer un centre de dia, rehabilitar el Defensora o millorar les Escolàpies”.

En un sentit similar s’ha manifestat el batle de Fornalutx, Francesc Marroig (Independent), que preveu no adherir-se al conveni i guardar el superàvit (1.150.000 euros) per a futures necessitats del municipi. Des de Bunyola, el regidor d’Hisenda, Miquel Pasqual, també preveu oposar-se que “el Govern de l’Estat s’aprofiti de l’esforç que han fet les administracions locals més curoses amb la seva gestió”. Tot i això, Pascual reconeix que el municipi no té romanent perquè s’ha dedicat a eixugar deute pendent.

Deià, el més crític

El batle de Deià, Lluís Apesteguía (Més), ha estat el més crític dels de la comarca en anunciar la insubmissió i fins i tot la seva partida de la Federació Espanyola de Municipis. Els acusa d’“actuar d’esquenes als ajuntaments” i d’haver pres una decisió “partidista”. Deià té més de 2 milions d’euros immobilitzats al banc i a la pàgina 19 d’aquesta mateixa edició es dona compte de com ha previst utilitzar-los.

De fet, una dotzena de municipis mallorquins s’han postul·lat no només per sortir de la FEM, sinó també per la insubmissió i començar a gastar directament una part dels seus estalvis, una opció prohibida per la famosa Llei Montoro que ara fins i tot el batle de Sóller questiona obertament. Deià ha estat el primer a fer-ho i és possible que altres municipis balears s’hi sumin.

Més i el Pi han estat crítics amb l’acord de la FEM i han qualificat la decisió del Govern de Pedro Sánchez com un “xantatge”. El PP també ahir es va sumar corporativament a les protestes, mentre que Podemos, que es manté en coalició a Madrid amb Pedro Sánchez, encara no ha manifestat obertament la seva postura.