Un estudi ambiental elaborat per Ports de les Illes Balears posa de manifest una important regressió de les praderies de posidònia oceànica baix les aigües del Port de Sóller, fins al punt que conclou que ja és equiparable la superfície on encara la planta es viva amb la que ocupen les zones on ha mort o desaparegut per complet.

L’estudi forma part de la documentació elaborada per l’organisme públic per justificar la construcció d’un nou pantalà en aigües de la zona portuària per substituir el que hi ha en servei. Les conclusions apunten que un 30% del fons marí del Port està cobert per posidònia viva, mentre que un 28% de la superfície submarina està coberta per planta que ja és morta.

El document ambiental al que ha tengut accés aquest setmanari duu la firma del biòleg Ángel Maria Pomar i el químic Miguel Gónzalez, el qual apunta a diversos factors que haurien propiciat la disminució de la praderia. S’ha de recordar que la posidònia és una planta protegida per llei que, a més, és clau per a l’oxigenació de l’aigua de la mar.
L’estudi realitzat baix les aigües de la badia s’ha centrat en tres aspectes que han estat objecte d’anàlisi: la densitat de la població, la cobertura i la densitat global de la posidònia oceànica. Per dur a terme el treball de camp s’han realitzat estudis que van des de 2’5 metres fins als 14 metres de fondària. A partir de les dades recollides, l’informe apunta a diverses causes que haurien propiciat la progressiva desaparició de la planta submarina. Assenyalen que podria haver estat resultat “d’un impacte antròpic” propiciat per abocaments, l’efecte dels motors de les embarcacions, àncores i morts per a l’amarrament d’embarcacions, entre d’altres.

L’estudi detecta gran quantitat de mata morta intercalada entre passadissos d’arena. Curiosament, la zona amb més densitat de posidònia és la que està més allunyada de la costa. Les zones on ha desaparegut o la població és més dispersa “és on hi ha una major afluència d’embarcacions fondejades”. Amb tot apunta que al Port la posidònia “forma una pradera molt clara, solcada per passadissos d’arena i amb zones de mata morta colonitzades per algues verdes. La zona de la pradera més allunyada de l’entorn portuari presenta una pradera densa i amb cobertures mitjanes”.

L’estudi conclou que front als 41.000 metres quadrats de praderia de posidònia que encara està viva, baix les aigües del Port hi ha altres 37.000 metres quadrats on ja ha mort.