La Direcció Insular de Medi Ambient ha finalitzat l’expropiació d'un camí de muntanya que s'incorporarà a la Ruta de la Pedra en Sec, l'itinerari que discorr de nord a sud de la Serra de Tramuntana. El tram que passa a ser públic és el d'entre la Trapa i ses Basses que ha estat expropiat a partir de la Llei de camins públics i rutes senderistes de Mallorca, una norma històrica que va impulsar el departament la passada legislatura.

El tram entre ses Basses i la Trapa que suposa una incorporació nova a la Ruta de Pedra en Sec GR-221 té 3,5 quilòmetres i forma part de l’etapa 1 Port d’Andrat –Coma d’en Vidal. D’aquesta manera aquest sender passa a tenir 183,3 km oberts, dels quals 102,3 són de l’itinerari principal i 81 de les variants.

La vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, ha assegurat que «el senderisme de Mallorca està d’enhorabona. És la primera expropiació que realitzam mitjançant la Llei de camins i anirem afegint altres incorporacions a la Ruta de Pedra en Sec a mesura que avancem amb els processos d’expropiacions que tenim oberts». «A més, també podem anunciar que s’ha començat a senyalitzar el camí  i que la duració aproximada dels treballs serà de tres setmanes», ha afegit la consellera.

Per part seva, la directora insular de Medi Ambient, Inmaculada Férriz, ha explicat que «amb la senyalització d’aquest camí, la Trapa quedarà connectada amb el coll de sa Gramola a través de l’itinerari principal i amb el nucli de s’Arracó a través de la variant de s’Arracó».

Nou itinerari

L’itinerari té un interès paisatgístic elevat, amb vistes excepcionals sobre la costa i especialment sobre el Parc Natural de sa Dragonera. Discorr per una zona calcinada per diversos incendis, que es va recuperant a poc a poc, i en la qual el càrritx és omnipresent, encara que també hi creixen garballons, pins o ullastres.
Aquest fet suposa, a més, la incorporació d’un dels indrets més emblemàtics pel que fa al patrimoni de Pedra en Sec de Mallorca, el monestir de la Trapa, resultat d’uns esdeveniments històrics que es remunten al 1810, quan s’hi desplaçaren uns quaranta monjos des de la Península ibèrica, amenaçats per les tropes napoleòniques.

Als trapencs es deu part de les obres de pedra en sec i de la font, sempre amb l’ajut de margers mallorquins, encara que una part important dels marges es bastiren després que l’Estat confiscàs la finca i la vengués el 1859. El 1980 la finca fou adquirida amb aportacions populars, institucionals i de diverses entitats per l’organització ecologista Grup Ornitològic Balear (GOB).