L'any 1958 la Guàrdia Civil es va encarregar de matar el darrer exemplar de vell marí que s'ha documentat a les Illes Balears. D'aleshores ençà aquesta espècie, massacrada per l'home a partir del segle XIX per considerar-la perniciosa per als interessos pesquers, roman desapareguda.

Però un nou descobriment dona esperances al retorn d'aquest enigmàtic animal marí. Tot i la falta d’observacions directes, els resultats de les analítiques d’aigua recollides a Cabrera i sa Dragonera han determinat la presència d’ADN de vell marí, la qual cosa significa que algun exemplar ha transitat prop aquestes aigües en, com a màxim catorze dies d’ençà que es recolliren les mostres. 

Aquest és un resultat del projecte europeu «Spot the monk», que es podria traduir per «localitzar el vell marí», liderat per un grup de científics italians, amb el suport de l’IMEDEA de les Illes Balears. El Parc Natural de sa Dragonera és un dels punts on s’han recollit mostres d’aigua per analitzar traces d’ADN del vell marí. 

Tot i que el projecte encara està en fase d’estudi, els resultats de les primeres mostres són molt encoratjadores i confirmen la presència del vell marí al Parc Natural de sa Dragonera.

La tècnica es basa en l’amplificació de traces microscòpiques d’ADN deixat a l’ambient, en aquest cas a l’aigua de la mar, causat pel pas dels animals. Es tracta d’una tècnica que s’ha d’executar amb molta cura d’evitar contaminacions. Per això, durant l’estudi, s’han pres mesures per evitar-ho com l’elaboració de rèpliques independents de les analítiques genètiques.

La foca monjo de la Mediterrània (Monachus monachus), o més conegut com vell marí, és una espècie en perill d’extinció, de la qual es creu que queden menys de 600 individus en tot el món.