La primera edició dels premis Serra de Tramuntana, que tenen com a objectiu estimular la recerca i la investigació d'un entorn que ha estat mereixedor de la consideració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, ha tengut un marcat caràcter solleric. El projecte titulat "L'entorn arqueològic d'Amallutx", del solleric Jaume Deyà Miró i Pablo Galera, ha rebut un dels premis, mentre que la investigació "Els fòssils més antics de Mallorca", de Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, ha tengut un altre premi.

En total, el Consorci Serra de Tramuntana, que depèn del Consell de Mallorca, ha premiat cinc treballs, amb 2.000 euros cadascun.

Els arqueòlegs Deyà i Galera han rebut el premi Serra pel treball titulat "L'entorn arqueològic d'Amallutx, una projecció a escala de la seqüència d'ocupació humana de l'illa de Mallorca, presentació i perspectives de futur", en el qual mostren les diferents etapes d'ocupació humana a la Serra de Tramuntana.

Per la seva banda, el paleontòleg Matamales, amb el treball  "Els fòssils més antics de Mallorca: valoració patrimonial dels jaciments paleontològics més excepcionals de la serra de Tramuntana", presenta una proposta de catalogació i posada a l'abast del patrimoni naturalístic que permet posar esment en valors ambientals que poden complementar l'estudi del paisatge cultural.

D'altra banda la investigació de l’autor de llibres com "Caminant per Mallorca" o "Les Plantes de jardí a les Balears", Pere Antoni Llofriu ha estat reconeguda amb aquests nous premis de la Serra pel seu treball, "Els forns de calç d'Esporles i la part meridional de Valldemossa’" Llofriu realitzat un inventari d'un element patrimonial molt poc estudiat, com és el forn de calç, dona una visió molt completa de les unitats existents a Esporles i a una part de Valldemossa.

La professora Nora Müller ha estat premiada per la seva investigació "La massificació turística de la Serra de Tramuntana: entre la mercantilització i el decreixement". El treball està realitzat des del punt de vista científic des de la declaració de patrimoni mundial fins ara. Des del Consell han destacat que la metodologia és molt adient per la recerca.

Per últim, l’antropòloga, Maria Cifre, ha estat premiada per la seva investigació "El paisatge cultural forestal. La Serra de Tramuntana com a patrimoni col·lectiu". Un treball que és molt interessant per recollir dades d’oficis que ja estan desapareguts i que compleix els objectius del Pla de Gestió del Paisatge Cultural en relació a la conservació de la biodiversitat, de divulgació i educació.