Capità Angelats durant 8 anys i vinculat a la creació dels col.lectius del Firó. Bernat Reynés va ser ahir un dels protagonistes de l’obertura de la Fira. Va llegir un pregó sobre Sóller, el Firó i la seva gent, mentre que Esperança Oliver i Magdalena Mestre varen ser investides com a Valentes Dones 2023 en substitució de Marta Bauzà i Maite Mas.

La jornada va començar amb el protocol habitual. Una gran quantitat de persones es citaren a la Plaça per esperar l’arribada dels Personatges Històrics Infantils, les Valentes Dones de l’any passat i les d’enguany, i el pregoner de l’any passat i l’actual. L’acte va comptar amb la presència de moltíssimes autoritats.

L’acte d’investidura d’Esperança Oliver i Magdalena Mestre com a Valentes Dones 2023, i també de les Infantils, Aina Castanyer i Isona Martí, va precedir la lectura del pregó.

En aquest sentit, després de ser presentat per Marga Forteza i Maria de Lluc Sosa, les pregoneres de l‘any passat, Bernat Reynés va dir que tenia intenció de pronunciar un pregó “en el que no hi hagués cap però”. Va reconèixer que rebre aquest encàrrec “ha estat tot un regal per a la meva ànima que m’ha permès fer un viatge en el temps i gaudir d’una experiència vital, una teràpia introspectiva i una mescladissa d’emocions equiparable a tornar a reviure la il.lusió de fer la carta dels Reis, rememorar moments inoblidables i poder parlar el dia del teu funeral”.

Incloent tocs d’humor, va parlar d’un estudi de la felicitat fent una metàfora amb el que significa la Fira i el Firó pels sollerics. “Podem afirmar que la Fira i el Firó són la clau de la felicitat, ja que a l’estudi han conclòs brillantment que la clau de la felicitat no està en la riquesa o l’èxit, sinó en les relacions interpersonals i socials, i que viure envoltat de relacions d’estima protegeix el nostre cos i la nostra ment”.

“La Fira, i especialment el Firó, han marcat la meva vida igual que la de molts sollerics i solleriques. Segurament, tots els que sou aquí podeu dir que heu tengut alguna experiència relacionada amb la Fira o el Firó que d’alguna manera us ha marcat”, va explicar, per afegir tot seguit que “La Fira i el Firó són una muntanya russa d’emocions i valors lligats a Sóller, a les nostres vides i a les històries personals de cada persona, de cada colla d’amics i de cada família”. Així, acte seguit es va referir als “sentiments que afloren durant la Fira i el Firó” i va enumerar un seguit de persones que ja no hi són “que em venen a la memòria amb un sentiment de gratitud i amargor. Gratitud per haver compartit els camins de la Fira i el Firó, i amargor per tan tristes pèrdues”. De fet, fou en aquest moment quan va recordar una cita fironenca creada per ell mateix: “Pel que som aquí, pels que no han pogut venir i pels que ja no vendran mai...”. Aquesta fou la primera de les al.lusions del discurs final del Capità Angelats que Bernat Reynés va reproduir durant el pregó.

El seu primer Firó

“Els meus sentiments estaven a flor de pell, i cada moviment, cada gest, cada olor, cada renou, em transportaven a un món de sensacions noves, que em feien vibrar” va afirmar Reynés en recordar com va ser el seu primer Firó. Aquest sentiment el va dur, juntament amb el seu grup d’amics, a iniciar una tradició que repeteixen cada any: “Des de llavors, esperam cada any amb gran il.lusió aquesta setmana màgica que ens uneix a tots com una gran família. La Fira i el Firó ja no és només una festa, és una part molt important de les nostres vides, un lloc on trobam amistat, germanor i felicitat”.

Bernat Reynés va ser fundador dels col.lectiu i també va fer referència a aquells inicis per revitalitzar la festa. Ell va ser el primer president del col.lectiu Sant Ponç 1561, però volgué destacar les persones que aportaren el seu granet d’arena dins els col.lectius. Parlà de diferents persones que foren importants en aquella època i de com foren aquells inicis difícils: “El millor, sense cap dubte, varen ser aquelles llargues converses entre col.lectius on l’escolta activa era la protagonista. El nostre objectiu era arribar a compromisos i solucions que fossin per al bé comú”.

I, a continuació, va parlar de com eren aquells primers simulacres de la nova era: “Els capitans ho tenien molt difícil, feien l’arenga per a un grapat de pagesos i un escopeter. A causa de les dificultats trobades pel camí, el gruix de la comitiva que baixava dels Estiradors no aconseguia superar la volta per enfilar el Born i arribar a la Plaça, quedant captius al bar Turismo. Els pagesos que quedaven quan seguien la marxa. En arribar a Plaça continuaven recte i pegaven dins el bar Firó o el Bini. I al Port, a l’hora de la batalla, havíem d’entrar a arreplegar la tropa al bar de Cas Siquier, ja que l’únic autocar que ens baixava i en el quan hi cabíem tots els pagesos, ens deixava ben al davant i era dificilíssim d’esquivar”.

Va recordar també la democratització de l’elecció dels càrrecs: “Lluny queda aquella època on la participació i representació dels màxims representants de les festes es feia a dit”. I va destacar les figures de Joan Socies i Pep Capó com a líders dels dos bàndols, i també “la irrupció a la festa de les dones”. De les pageses va dir que són “un moviment que s’integra a la festa i amb la seva presència i participació transforma i enriqueix l’experiència de la festa per a tot. Són un moviment que en els pròxims anys segurament marcarà l’evolució del Firó d’acord amb els nous temps, obrint oportunitats de canvi i noves formes de participació en la mesura que sorgeixin idees, siguin consensuades i amb actituds valentes provoquin canvis”.

Bernat Reynés també va fer referència a la irrupció de la música en el Firó. Primerament va rememorar l’organització d’un curs de xeremiers a Can Dulce perquè sonassin el dia del Firó. I ja més endavant, quan ell era Capità Angelats, com va animar un grup de músics “per fer una cançó que tots poguéssim cantar”. “El dia de les eleccions a Valentes Dones ens vàrem citar a un bar de Plaça i tots, incloent la madona (en pau descansi), vàrem cantar i cantar fins que vàrem escriure Sóc Solleric”, va recordar.

Precisament, també va parlar de quan va ser elegit Capità Angelats. “No puc negar que donar la passa i ser triat va canviar la meva vida en més d’un sentit. Vaig participar sense veu, un altre any lluitant contra la febre, fins i tot amb gastroenteritis i sense haver menjat res en tot el dia. Encara així, mai vaig perdre la meva determinació i perseverança, gràcies a la força del grup que m’envoltava”, va relatar.

I ja en el tram final del pregó va fer un repàs a diferents consecucions viscudes durant la seva vida a Sóller per “veïnats excepcionals”, ja sigui en matèria turística, esportiva, en infrastructures o en canvis que han vingut lligats al pas dels anys. Va fer una llarga enumeració d’esdeveniments i digué també que encara hi ha coses pendents d’assolir: unes consecucions de les que “estic absolutament convençut que es faran realitat algun dia, i que tots en gaudirem, perquè sempre hi haurà valents que perdin la por i algú donarà la passa. Es posarà al davant, tendrà idees i amb el consens de la majoria i l’ajuda de tots, aquestes idees es faran realitat”.

Per acabar el pregó, Bernat Reynés va fer referència a la cita de l’actor i humorista Groucho Marx: “Aquests són els meus principis. Si no us agraden en tinc uns altres”. I va finalitzar provocant la participació del públic present al crit de “I mentre el món sigui món es llegirà dins la història que aquest dia els sollerics aconseguiren honor i glòria”.