Joan Cobos Llaneras duu el Port al fons del seu cor ja que és allà on es crià i cresqué, al cor de la barriada marinera. Ben segur que aquest fet ha pesat força a l’hora d’escollir-lo com a pregoner de les Festes del Port 2017. Cobos se sent cent per cent “portorriqueny” ja que tant pares com padrins en són originaris; tant és així que comptava amb una padrina al carrer de Sant Ramon i una altra a Santa Catalina. Malgrat no viure-hi actualment, la presència del Port de Sóller és tot un referent en la seva vida i obra -no podem deixar de banda que Cobos és un reconegut i polifacètic artista que darrerament es troba involucrat en la promoció internacional del seu darrer curtmetratge “Roake”-. Cobos es mostra molt il.lusionat davant la possibilitat de fer de pregoner al Port. un pregó que tendrà lloc l’horabaixa del proper 29 de juny a l’església de Sant Ramon de Penyafort, envoltat d’amics i coneguts.

Pregunta.- Com va rebre la notícia de la seva elecció com a pregoner de les festes del Port 2017?
Resposta.- Amb sorpresa, ja que no m’imaginava fent un pregó. L’Associació de Veïns del Port es posà en contacte amb la meva productora -que val a dir que és la meva esposa LauR.- per oferir-me la possibilitat de fer de pregoner; a la qual cosa vaig respondre afirmativament. L’associació ens comunicà que estava interessada en la visió que jo podia aportar sobre el Port i les meves vivències de joventut relacionades amb aquest indret tan especial per a mi.

P.- Quina és la seva relació amb la barriada del Port?
R.- Hi he crescut i viscut des de petit i la conec de ben a prop: jo com la resta de nins de la meva generació ens vàrem criar al moll i hi vaig viure fins que vaig partir a estudiar a Barcelona. La meva educació sentimental hi està fortament lligada.
P.- Ja sap sobre què parlarà al seu pregó?
R.- Sí, ja el tenc llest: l’he escrit d’una tirada i crec que vibra de sinceritat; no l’he retocat gens i ara per ara no pens fer-ho ja que m’ha sortit de dins i és el que hi ha. L’he escrit sense pensar si era correcte o incorrecte; l’únic rellevant és que he intentat transmetre-hi el que per a mi és el Port. He de dir que quan l’he rellegit m’he emocionat força.

P.- Com era la infantesa d’un nin del Port d’ara fa quaranta anys?
R.- Va ser màgica, increïble, divertida, brutal, dura -pel que fa a les relacions personals que eren molt sinceres i on no s’amagava res-...fou molt intensa. En record la gent senzilla, on tothom era igual, era una societat formada per una gent molt diversa -marinos, gent de fora, pescadors ...- que s’entenia a la perfecció: el record que en tenc és el d’una gran família.

P.- Com ha canviat el Port en aquest temps?
R.- Molt, no sé si bé o malament. Ara hi ha menys nins jugant pel moll i molts més negocis, l’activitat econòmica predomina per damunt la social. Abans, el Port de Sóller no era tan conegut com ara que és conegut internacionalment en haver esdevingut tota una icona de Mallorca, gràcies a la forta promoció que l’ha convertit en tot un focus d’atracció mundial.

P.- Veu el Port deixat de la mà de Déu?
R.- A segons quines zones, sí: hi ha zones molt cuidades com el passeig, la platja d’en Repic o Santa Catalina convivint amb altres zones més descuidades com la segona línia o el tram final del moll.

P.- Quins són els problemes més greus que afecten al Port?
R.- En primer lloc, pens que és molt necessari condicionar la segona línia -bàsicament s’haurien de solucionar els problemes derivats de desviar el trànsit cap a aquella zona, així com cercar espais per poder aparcar-; en segon, crec que s’hauria de comptar amb un centre de salut bàsic per donar sortida a les necessitats de la gent major del Port que és un col.lectiu molt important a la zona; en tercer, crec que s’hauria de fer alguna proposta de cara a l’accés a la vivenda per als més joves: i finalment, crec que estaria molt bé que el Port comptàs amb una biblioteca ja que molts joves es troben mancats d’un espai on estudiar i poder realitzar activitats culturals.

P.- Les millores recents, han estat fetes de cara als turistes o de cara als residents del Port?
R.- De cara als turistes, tot i que de passada els residents se n’han pogut aprofitar -realment és increïble poder comptar amb un passeig com el que tenim-.

P.- Comparteix les queixes dels pescadors sobre el seu abandó?
R.- Completament, al 200%. Els pescadors haurien de ser un atractiu més del Port -com sé que són perquè ho he pogut comprovar quan col.legues de professió foranis han pogut gaudir de comprar peix directament als pescadors-. Els pescadors haurien de comptar amb una llotja i uns magatzems per poder deixar els seus ormejos en condicions; és un col.lectiu que s’ha de cuidar molt perquè són de vital importància per el devenir del Port.

P.- Quina actuació considera més necessària al Port?
R.- Condicionar el moll -sobretot el tram final que fa por- i és una llàstima perquè és un espai desaprofitat que es troba en molt males condicions; pens que almanco s’hauria de condicionar ni que fos mínimament.

P.- Què proposaria de cara al Museu de la Mar?
R.- Una actuació on s’hi conjuntàs: museu, restaurant, biblioteca i sala d’exposicions. Això sí, s’haria de promocionar a tot nivell. Crec que hem de lluitar per dotar aquest indret de vida i convé tenir present que hi ha molts de turistes que vénen amb nins i que necessiten una oferta cultural alternativa al sol i platja.

P.- Quina relació manté amb el Port?
R.- Hi vaig molt per feina -a fotografiar-lo per oferir-lo per a rodatges...-, a més hi tenc família i és un lloc on vaig a nedar-hi.

P.- Com veu les platges?
R.- Molt abandonades, tot i que som ben conscient que hi ha molta brutícia que prové dels torrents i és mal de fer gestionar-la; però també és cert que no es poden estar mesos sense fer les platges netes -sobretot tenint present que vivim del turisme-. Pens que també fan falta panells informatius -com sí que n’hi ha Pollença per exemple, on es recordi els comportaments i usos que es poden fer o no la platja-.

P.- El fet de créixer al Port l’influí artísticament?
R.- Totalment, tant per la temàtica com pels personatges o pel respecte al medi ambient. Viure i créixer al Port et dóna una connexió directa amb la natura, sobretot amb la mar i amb els elements -tempestes, solituds, bauxes...-. El Port és un lloc de contrast habitat per una gent molt diversa i aquest fet et marca.

P.- Què en pensa del #somosmasqueunabarriadamarinera?
R.- En certa manera expressa una realitat que és certa; els promotors d’aquesta campanya intenten que el Port tengui una vida més enllà del clixé mariner. Aquesta campanya té una clara intenció dinamitzadora i reivindicativa i vol aconseguir que la gent se senti molt identificada amb el Port.

P.- És impossible finalitzar l’entrevista sense demanar-li pel recorregut del seu darrer curtmetratge “Roake”?
R.- Fa pocs dies hem signat amb dues distribuïdores que s’encarregaran de moure el curt a diferents festivals -una encaminada al món anglosaxó i l’altra al món llatí-; tot i això estam expectats per veure com anirà ja que el cicle de festivals comença per setembre. A més, acabam d’estrenar el segon “trailer” i les respostes són molt bones; tenim una gran confiança en el nostre producte.

P.- Per acabar, adreci un missatge als veïns del Port de cara a les properes festes.
R.- Tan sols dir-los que s’ho passin bé, que si tenen fills els facin gaudir de les festes i que tenguin un moment de record per tots aquells que ens precediren i feren possible aquestes festes; que recordin les seves arrels. Molts d’anys a tots!