Eric Roselló Marín és un jove solleric que acaba d’obtenir una de les beques que la multinacional Huawei ofereix; beca que li permetrà formar-se durant dues setmanes a la Xina on podrà comprovar de primera mà com funciona un gegant del sector de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Roselló tot i descendir d’una família sollerica -de Cas Carreter-, tan sols fa cinc anys que resideix a la vall ja que, per motius familiars, ha hagut de recórrer diversos indrets de la geografia balear. Actualment es troba estudiant el segon curs d’Enginyeria Informàtica a la UIB i col.labora en la creació d’una aplicació de telefonia mòbil per a gent amb problemes de sordesa.

Pregunta.- Quins requisits va haver de complir per accedir a la beca Huawei-Espanya?
Resposta.- En primer lloc s’exigia que els participants cursessin segon o tercer curs d’Enginyeria Informàtica o d’Enginyeria en Telecomunicacions; també es valorava el currículum i s’havia d’adjuntar a la sol.licitud un video presentació en anglès d’una durada màxima de dos minuts.

P.- Com rebé la notícia de la concessió de la beca?
R.- Fou fa cosa de dues setmanes i a través del missatge d’un amic que em comunicà que havien sortit les llistes d’admesos i que jo hi figurava. Dues hores més tard va tenir lloc la comunicació oficial on se’m requerí que havia de presentar amb la màxima celeritat possible el passaport per poder formalitzar els papers.

P.- Esperava sortir elegit?
R.- En un principi vaig pensar provar-ho a veure com aniria; però a mesura que passava el temps vaig saber que enguany hi havia menys participants que en altres edicions -tan sols una cinquantena- i això va fer que augmentassin les possibilitats de la meva elecció. Finalment, vaig tenir la sort de ser un dels escollits. D’Espanya en som quinze, però hi ha participants de noranta països diferents.
P.- Què implica el fet que la beca el dugui a la Xina?
R.- És tota una experiència que pens aprofitar al màxim. Bàsicament, la primera setmana es dedica a conèixer la cultura i l’idioma xinès a grans trets; i durant la segona és quan ja entram de ple en conèixer el funcionament de l’empresa en l’aspecte purament tecnològic.

P.- Quins coneixements espera assolir al llarg d’aquesta estada?
R.- D’una banda, aprendre una mica de xinès; i de l’altra, guanyar experiència laboral en uns aspectes on Huawei és potència mundial.

P.- Per què la gent ho entengui que són les TIC?
R.- És el món que engloba la tecnologia que té a veure amb el tractament de la informació -tablets, ordinadors...- i la comunicació -xarxes socials...-. Les TIC fan referència als elements i les tècniques que s’ocupen del tractament i la transmissió de la informació, principalment pel que afecta al món de la informàtica, internet i les telecomunicacions.

P.- En quin estat es troba Espanya pel que fa a l’aplicació de les TIC?
R.- Anam avançant, però respecte a països com la Xina encara estam a anys llum -d’aquí ve part de l’interès en aprofitar al màxim aquesta beca-. Per posar tan sols un exemple, quan a Sóller ens arriba la fibra òptica -en l’actualitat-, a la Xina ja fa anys que la tenen més que assumida.

P.- Quin paper ocupa Huawei en el món de les TIC?
R.- Es tracta d’una empresa puntera que ha crescut molt en els darrers anys. Actualment són els que van per davant respecte a les TIC: de fet, ja estan treballant amb 5G -quan bona part del món encara ho fa amb 4G-.

P.- Quines innovacions podem esperar en el món de les TIC?
R.- Seran tantes que arribarà un moment en què gairebé tot es podrà fer a través del mòbil; per exemple, hi ha països en què ja pots pagar emprant el telèfon mòbil com si fos una targeta de crèdit. Cal esperar que els telèfon mòbils substitueixin, en molts de casos, els ordinadors. A més s’augmentarà la presència d’ordinadors tàctils cada cop més intuïtius que ja aniran sense ratolí.

P.- Quin tipus de servei podem fer servir en la vida quotidiana emprant les TIC?
R.- Múltiples, a més aquests serveis ens permetran economitzar temps i energia en molts de casos. Per exemple: comprar des de casa, reserva de vols, compra de propietats, cursos, recerques de tot tipus -tant d’informació com de treball-, descàrrega de música, jocs, serveis de teleassistència... les aplicacions de les TIC en la vida diària són gairebé infinites.

P.- La presència abusiva de les TIC en les nostres vides ens podrà dur a l’alienació?
R.- Tot dependrà de l`ús que se’n faci: hi ha gent que s’hi enganxa massa i això pot dur a seriosos problemes socials. Com tot en la vida, se n’ha de saber fer un bon ús; tot i això convé vigilar molt quan es tracta de gent jove.

P.- S’empren les TIC per crear alarma social amb notícies manipulades?
R.- Sens dubte, aquest és un problema real que cal combatre a fons. Crec que el millor i més important és conèixer bé les fonts d’on s’agafa la informació, i un cop obtenguda contrastar-la degudament -si cerques fiabilitat hi ha gent en les mateixes xarxes que t’ajuda a verificar les informacions-. Les TIC són una gran potència informativa però s’han de saber utilitzar correctament: convé vigilar i controlar la informació que s’obté a través de les xarxes socials.

P.- Les TIC són la passa prèvia a l’aparició del món de la robòtica a nivell quotidià?
R.- S’hi està treballant força; de fet, als mòbils ja hi ha assistents com Siri, a qui pots demanar informació i te l’aconsegueix. La propera passa anirà encaminada a la consecució de robots cada cop més sofisticats.

P.- I creu que això anirà en detriment de la feina realitzada pels humans?
R.- Jo crec que no, ja que no pens que sigui una bona idea tenir una màquina funcionant tota sola, sempre hi haurà d’haver un humà que la supervisi. Ara bé, sí que és cert que substituiran bona part de la feina que actualment fan els homes; tant és així que hi ha empreses en què ja es pacta un determinat número de màquines per impedir que la feina d’aquestes vagi en detriments dels humans. Hem de tenir molt present que l’home sempre cercarà solució a un problema inesperat i la màquina -per la seva mateixa condició- no hi podrà fer front.

P.- Hi ha certs problemes de recepció de les TIC a nivell local, hi veu una solució ràpida?
R.- Una solució immediata realment no la veig -ara per ara-, en tractar-se d’una tasca més aviat administrativa que no tecnològica.

P.- Les TIC compten amb suficient suport legal o la legalitat s’hi haurà d’adaptar ?
R.- S’hi haurà d’adaptar perquè com passa sovint la ciència va per davant de la llei. Tot i això, les TIC cada cop estan més controlades -basta veure la feinada que es fa de cara a les descàrregues il.legals a internet-; ara bé, l’enorme volum de dades a controlar fa molt difícil el control total.

P.- Com poden ajudar les TIC a les petites empreses?
R.- Crec que tot són avantatges en aquest sector ja que faciliten el negoci i hi ha moltes aplicacions pensades per a aquest tipus d’empresa ja que permeten la deslocalització i la venda a traves de la xarxa, per posar només alguns exemples.

P.- Per acabar, creu que l’individu analògic està condemnat a la desaparició?
R.- No ho crec perquè sempre hi haurà persones que no s’adaptaran a les noves tecnologies; tot dependrà de l’interès que s’hi posi. És curiós que un sector com el de la tercera edat -que en principi hauria de ser un model de segment social analògic- cada cop es mostra més seduït i interessat per les TIC.