Oscar Eugenio Dons és des del passat dilluns el nou director de l’Institut Guillem Colom Casasnovas. Eugenio compta en el seu haver amb una dilatada trajectòria educativa que passa per haver treballat durant tretze anys al col.legi Sant Vicenç de Paül de Sóller i els darrers sis a l’institut que dirigirà durant els propers quatre anys.

Pregunta.- Quin és el balanç del curs 2016/17 a l’Institut Guillem Colom Casasnovas?
Resposta.-A nivell de resultats acadèmics puc dir que romanem en la dinàmica dels darrers anys; fins i tot diria que millorant-los. A nivell de normativa, ha estat un curs dominat per la incertesa sobretot pel que fa referència a segon de Batxiller: fins al mes de febrer no vàrem saber exactament si hauríem d’anar a Selectivitat o no; a més hi havia una indefinició pel que fa als temaris o per si hi hauria canvis respecte al sistema d’exàmens a realitzar. A més, fins al 3 de juny no sortí la normativa per a la titulació de 4rt d’ESO, en un intent d’aturar la LOMQE. Tot això és fruit de la manca de consens en matèria educativa i del fet que la LOMQE resulti una llei apedaçada.

P.- Quin fou el motiu que el va empènyer a presentar la seva candidatura com a director?
R.- Agafar el relleu d’Ana Casas -anterior directoR.- que m’ho demanà, ja que jo ja formava part del seu equip directiu com a cap d’estudis i ella no volia continuar en el càrrec. En aquest sentit, pretenc continuar amb la meva línia d’implicació en el devenir del centre.

P.- Qui forma part del seu equip directiu?
R.- Ana Casas com a cap d’estudis; Miquel Àngel Pons i Tomàs París com a caps d’estudis adjunts; i Toni Nigorra com a secretari.

P.- Com es presenta el curs 2017/18 pel que fa a matrícula?
R.- Tot i que encara no hem tancat les llistes a l’espera dels resultats dels exàmens de setembre, la matrícula serà força semblant a la dels altres anys i es mantendran els mateixos cursos. Tan sols destacaria un descens pel que fa als alumnes bunyolins, que ja és una tònica dels darrers anys. Igualment cal fer esment que a 1er d’ESO comptam amb unes ratios molt baixes als quatre grups amb un màxim de vint alumnes per aula.

P.- Quines seran les principals novetats pedagògiques d’aquest curs?
R.- El proper curs es posarà en marxa una nova FP Bàsica en Aprofitaments Forestals i, de cara als capvespres, iniciarem un curs de FP Bàsica de Cuina encaminat a la gent que es troba a les llistes del SOIB. També comptarem amb els programes PISE-ALTER d’escolarització compartida on els alumnes realitzen mitja jornada al centre i l’altra mitja a un lloc de feina. A més, també s’extingeix el primer curs de Serveis Bàsics Administratius.

P.- Quin és el nivell d’implantació de les TIC -Tecnologies de la Informació i Comunicació- a l’institut?
R.- Gairebé el 90% de les aules compten amb pissarra interactiva i la resta compta amb ordinador i projector. De cara al proper curs tenim previst iniciar la formació en Google APPs i crear una nova aula informàtica. Cal remarcar que tots els alumnes de 1er i 2on d’ESO gaudeixen també d’ordinadors portàtils.

P.- A nivell d’infraestructures, com es troba l’institut?
R.- Com cada any s’hi realitza el manteniment d’estiu; ara bé, es tracta d’un centre antic -aprofitat per damunt de les seves capacitats durant molts d’anys- que compta amb una part nova que ha ajudat a pal.liar les mancances existents. Com a novetat, intentarem guanyar espai a la sala de professors.

P.- Com han estat els resultats de la Selectivitat?
R.- Molt bons: tots els alumnes presentats han aprovat, com cada any. En aquest sentit, vull destacar que els resultats obtenguts a la Selectivitat s’ajusten molt a les notes tretes a l’institut, la qual cosa indica que els alumnes hi accedeixen completament preparats.

P.- Quant de grups de Batxillerat preveuen per al proper curs?
R.- Dos a 1er i dos a 2on -aquests darrers seran una mica més nombrosos, sense arribar al màxim d’alumnes permès-; a destacar la tendència dels darrers anys a fer més batxillerat de caire científic que no humanístic.

P.- Quina estadística té l’institut solleric pel que fa a fracàs escolar?
R.- Els resultats acadèmics del nostre institut sempre són superiors a la mitjana dels instituts balears. Pel que fa al fracàs escolar, el sistema té elements suficients per cobrir cada singularitat educativa que es pugui presentar. Un alumne no fracassa per manca de coneixements en l’ensenyament reglat perquè hi ha diferents sortides per a cada alumne. El gran problema de l’educació d’avui en dia es troba en l’absentisme -a vegades consentit pels propis pares-; en aquest aspecte, el nostre institut és semblant a la resta d’instituts de les illes. Cal dir que comptam amb un programa específic per a alumnes absentistes.

P.- Amb quin suport compten per als alumnes nouvinguts?
R. El centre dedica recursos a aquests alumnes a través del programa PALIC -Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural- on els alumnes reben classes en petits grups de llengua catalana -i, si és el cas, de llengua castellana-. Precisament -igual que passa a la resta de la nostra comunitat, al voltant del 33%- hem notat un augment en l’escolarització de nouvinguts.

P.- Quin grau d’acceptació han tengut les proves d’idiomes realitzades a l’institut en col.laboració amb l’Escola Oficial d’Idiomes?
R.- Fa tres anys que es duen a terme al centre i els resultats han estat força alts, sobretot pel que fa al nivell Intermedi 2 d’anglès. S’ha de tenir present que aquestes proves suposen un esforç addicional de cara a l’alumnat, sobretot pels que fan 2on de Batxiller.

P.- Quin és el seu principal objectiu com a director?
R.- Crear un clima de col.laboració entre pares, professors i alumnes per tal de millorar en tots els aspectes el funcionament de l’institut.

P.- Compten amb recursos suficients per dur a terme una educació vers la diversitat?
R.- Disposam de recursos, si bé és cert que mai són suficients ja que tenim un alt percentatge d’alumnes amb necessitats educatives.

P.- Quines creu que són les principals virtuts de l’educació pública d’avui en dia?
R.- L’atendre a qualsevol tipus d’alumne sense dur a terme cap tipus de segregació, donant resposta a les seves necessitats. Tot i això, aconseguim uns bons resultats la qual cosa ens indica que el fet de no segregar no ens juga a la contra.

P.- Creu que la societat té una clara consciència del que és la comunitat educativa?
R.- Hem de cercar una relació fluïda amb les famílies que han de ser conscients que ens trobam en una etapa educativa on els alumnes cada cop haurien de ser més independents, i nosaltres hem de fomentar aquesta independència. Un dels nostres objectius de cara al proper curs és que les famílies estiguin encara més informades de tot el que passa al centre.

P.- Creu que les retallades han estat una bona excusa per justificar l’estat actual de l’educació?
R.-Les retallades han fet mal ja que han generat una situació de malestar entre els docents. Tot i això, nosaltres hem continuat fent la mateixa feina i els resultats ens avalen.

P.- Per acabar, el respecte s’imposa o es guanya?
R.- Més que parlar de respecte, preferesc parlar de confiança; i la confiança es guanya -és un fet que tenim ben clar tot l’equip directiu-. Intentam entendre qualsevol situació que se’ns presenta i trobar-li la sortida adient.