Franz Kraus és, amb tota seguretat, una de les personalitats més rellevants del panorama socioeconòmic solleric i aquesta setmana es troba en el punt d’atenció informatiu en inaugurar la nova seu de Sa Fàbrica de Gelats al polígon de Son Angelats.
Natural de la zona alemanya que banya el Rin, Kraus es formà en Econòmiques al seu país natal i als Estats Units i s’especialitzà des del seus inicis en el món de l’alimentació; fou gràcies a aquest treball que pogué conèixer de primera mà com funcionava aquesta branca de l’economia en el decurs de moltes experiències laborals arreu del món.
Des de 1994 regenta Sa Fàbrica de Gelats, tot un referent en el món de la gelateria illenca i des del 1996 també ho fa de l’empresa Fet a Sóller, que es dedica a l’exportació i comercialització de productes sollerics i d’arreu de l’illa. Amb un caràcter obert i comunicatiu, Kraus ha sabut guanyar-se el respecte de propis i forans a la vegada que ha aconseguit donar un nou impuls a la comercialització de la taronja sollerica.

Pregunta.- Com i quan aterrà a la vall de Sóller?
Resposta.- Ho record perfectament, fou el 23 de febrer del 1990 i de casualitat, ja que hi vaig venir a passar un cap de setmana de vacances convidat per un amic. He de dir que fins a la data no coneixia de res ni Sóller ni les Balears en el seu conjunt.

P.- Què fou el que el decidí a instal.lar-s’hi?
R.- Aquí fou on vaig conèixer la meva futura esposa -Gabi- i on em vaig enamorar; a partir d’aquella data vaig visitar Sóller gairebé cada cap de setmana. Mig any després, ja vaig decidir instal.lar-m’hi definitivament, deixant la meva feina com a manager d’una multinacional de la branca de l’alimentació.

P.- Com foren els inicis de Sa Fàbrica de Gelats?
R.- Quan vaig arribar a Sóller vaig haver de pensar com guanyar-me la vida i record com em seduí la bellesa i la quantitat de fruita que hi havia a la vall. Els primers set anys vaig continuar fent feina com a assessor de màrqueting de diverses multinacionals i vaig aconseguir estalviar alguns diners que em servirien posteriorment per arrencar el projecte de Sa Fàbrica. Alternant la feina d’assessoria internacional, em vaig plantejar com repensar la situació de la vall -un poble amb experiència tant a nivell industrial com en exportació de fruita fresca- i vaig decidir muntar una empresa que unís aquests dos aspectes; fou així com sorgí la idea de crear Sa Fàbrica de Gelats -això fou l’any 1994-. Dos anys després (1996) vaig crear la marca Fet a Sóller per donar sortida a productes locals que posteriorment vaig ampliar a productes artesans mallorquins i actualment també de menorquins. A resultes d’aquestes iniciatives, el 1998 vaig deixar la consultoria internacional per dedicar-me de ple als projectes propis, centrats en la vall i l’illa.

P.- Què recorda d’aquella etapa?
R.- Foren moments difícils perquè anava mancat de temps i pel fet de les dificultats pròpies a l’hora d’arrencar un nou projecte i la conseqüent recerca d’un mercat on poder treballar. Aquesta tasca ens costà un grapat d’anys que culminaren el 2012 amb una expansió envers els mercats nordeuropeus que ens permeteren poder fer feina tot l’any i no circumscriure’ns a una determinada època de l’any.
P.- En quin estat es trobaven els horts sollerics en aquell moment?
R.- Era la dècada dels 90, un moment de declivi agrícola on la gent abandonava els horts per la seva baixa productivitat. Tot i això, el pitjor moment foren els anys que anaren del 2009 al 2011. Ara bé, amb la crisi hi va haver certa gent que va veure una sortida en el camp -en part gràcies als bons resultats obtenguts amb la comercialització de l’oli-; aquest fet propicià que a partir del 2012/13 s’iniciàs un procés de recuperació d’horts propiciada per la sortida que començava a tenir la fruita de la vall. Tant és així, que a dia d’avui la taronja de Sóller ja no ens és suficient degut al fort increment de l’exportació de fruita fresca que ens ha duit a resembrar de bell nou horts com és el cas de Son Puça o a cercar noves explotacions de taronja fora de la vall, a Bunyola i a Son Ferriol concretament.

P.- Quina ha estat l’evolució de “Sa Fàbrica de gelats”?
R.- Hi distingiria tres etapes clares: la primera -1994/2001- on es produí un fort creixement perquè partíem de zero; una segona -2002/2016- on traslladàrem la producció, venda i logística de l’empresa del carrer Romaguera a l’Horta; i una tercera -l’actual- on acabam d’inaugurar unes noves instal.lacions amb tecnologia puntera que ens permetran assolir nous reptes empresarials. Cal ressenyar que entre el 2001 i el 2016 l’empresa ha crescut a un ritme d’un 10% anual, no ens podem queixar.

P.- Recorda què pensaven els sollerics quan decidí començar amb Sa Fàbrica?
R.- Pensaven que estava boig, no em coneixia ningú i em vaig haver de guanyar la confiança de la gent. Jugava amb la meva experiència prèvia en el sector de l’alimentació i sé que ningú no esperava res; però vaig tenir sempre molt clar que m’havia de guanyar la confiança de la gent i em vaig obrir a la gent de la vall, intentant formar part de la vida del poble.

P.- Per què creu que ens costa tant creure en els nostres productes?
R.- Som especialista en el sector i compt amb una bona experiència i amb una visió molt àmplia del negoci; tot i això, crec que és més fàcil per a una persona que ve de fora que no per a un que és d’aquí. Conec com es viu a les grans ciutats del nord d’Europa i sé quin tipus de producte volen -sa i basat en la dieta mediterrània- i Sóller presenta les condicions ideals per exportar un producte natural, autèntic i senzill.

P.- Com funciona l’exportació de taronja sollerica al nord d’Europa?
R.- Bé, comptam amb un creixement constant resultat d’una inversió -també- constant basada en la contínua recerca de nous mercats. Feim fortes inversions en publicitat i comunicació i puc dir que compt amb un equip de màxima solvència capaç de treballar en pràcticament qualsevol llengua i en qualsevol mercat.

P.- Com ha de ser aquesta taronja per ser exportable?
R.- Ha de ser una fruita de gran qualitat i ecològica. El futur de l’exportació de fruita fresca passa perquè sigui ecològica, aquest ha de ser el nostre factor diferenciador. A més, a la vall de Sóller gairebé el 80% de la fruita es pot conrear amb aquest sistema perquè la mosca ens arriba quan la collita ja està avançada. No és discutible aquest aspecte ja que els grans mercats es troben en les ciutats europees i la gent que hi viu per garantir una seguretat sanitària confia en l’ecologisme. L’ecologisme no és cap caprici sinó una demanda dels mercats.

P.- Quin futur veu als cítrics locals?
R.- El veig bé si som capaços de produir un producte diferenciat del valencià; en aquest aspecte crec que s’ha d’apostar per varietats més àmplies que ens assegurin poder comptar sempre amb mercat, com per exemple, taronja amarga o taronja de la sang.

P.- Què diferencia el gelat de Sa Fàbrica d’altres gelats artesans?
R.- La manca de colorants -a excepció del de menta- ni d’additius, la seva cremositat i l’ús de productes naturals de l’illa.

P.- Com duu el fet d’haver-se convertit en un empresari modèlic -no només a nivell local sinó autonòmic-?
R.- Tenc la sort de treballar en el que m’agrada i satisfà. Ara bé, la vida no et regala res; el treball sempre és fruit de molta dedicació i de comptar amb un equip solvent: en aquest aspecte crec que he estat capaç de crear un equip amb talents i capacitats diferents que fan de la nostra empresa un gran conjunt i crec que aquí resideix el nostre èxit. Igualment crec que el fet de qüestionar contínuament el que feim i el que pensam ens ajuda a trobar sempre el millor camí envers l’èxit.

P.- Creu que turísticament hem tocat sostre?
R.- Crec que sí, perquè aquesta és la sensació que m’arriba del poble. Tot i això, crec que si algun dia arriba la pau al nord d’Àfrica el boom actual passarà. A més, crec que no s’ha treballat suficientment amb el turisme d’hivern.

P.- Cap on hauria d’anar el turisme dels propers anys?
R.- Cap a desvincular el creixement a un turisme estacional, com ja he dit s’hauria de treballar en la desestacionalització i el turisme d’hivern ja que es tracta d’un turisme d’alta qualitat que s’allunya dels tòpics de sol i platja i valora l’autenticitat de les propostes que se li fan.

P.- Quina quimera té actualment en ment?
R.- Treballar en una nova gamma d’alimentació per tal de crear productes més sofisiticats. El nostre equip d’investigació hi està treballant a fons.

P.- Per acabar, se sent reconegut pels sollerics?
R.- Més que reconegut, em sent -i em senten- un més d’ells. Sóller -i Mallorca- és avui casa meva, i m’hi trob molt feliç.