Joana Marcús Sastre és, sense cap dubte, l’escriptora més llegida que la vall de Sóller ha donat, tot i que el fet de fer-ho a través d’internet li hagi reportat un anonimat que ella troba molt adient a la seva personalitat.
Marcús és fornalutxenca, acaba de finalitzar primer de Batxillerat a l’institut local i la seva obra “Irresistible propuesta” que acaba de ser publicada per Nova Casa Editorial, aconseguí milions de visites quan es trobava al portal Wattpad.

Pregunta.- Com t’iniciares en el món de l’escriptura?
Resposta.- Escriure m’ha agradat des de ben petita: les meves primeres històries les vaig escriure quan tenia 9 anys i des de llavors ençà no he parat de fer-ho. Supòs que pel meu caràcter tímid, el fet d’escriure m’ajuda a comunicar-me amb els altres; però fins fa pocs mesos havia estat una activitat que duia d’amagat, fins i tot dels meus parents més pròxims.

P.- Què fou el que et va dur a penjar la teva obra a internet?
R.- Una amiga que coneixia la meva dèria per escriure em va recomanar que visitàs el portal Wattpad -un portal on gent d’arreu del món pot llegir i escriure de manera gratuïta- i així ho vaig fer. Em va agradar el que hi vaig trobar i un bon dia em vaig animar a penjar-hi una història -pensant que ningú no la llegiria-: es tractava de “Hit or kiss?” que en tres anys assolí un milenar de visites. Poc després em vaig decidir a penjar-hi una segona història “Irresistible propuesta” que, a la setmana, ja comptava amb mil visites, al cap de dos anys l’havien visitat un milió de persones i que a dia d’avui compta amb uns 25 milions de lectors.

P.- Com reaccionares quan comprovares que et seguien milers de lectors?
R.- No m’ho podia creure: quan vaig arribar als primers mil seguidors estava al.lucinada, ja que costa de creure que tanta gent et segueixi. Actualment, amb milions de seguidors és una situació que em sobrepassa una mica i quan hi pens em deixa en estat de xoc. He de dir que -pel meu caràcter tímid- escriure a través d’internet m’ofereix un anonimat que és el que m’agrada; la popularitat em va arribar a agobiar una mica, tot i que ara ho duc millor. Som un tipus de persona a qui agrada passar desapercebuda.

P.- Pensares des d’un principi en escriure per etapes?
R.- Quan penj una història a internet ja la tenc completament escrita i acabada, però m’agrada anar col.locant-la per episodis perquè així puc comprovar quina és la reacció dels lectors.

P.- Quins són els temes que tractes a les teves novel.les?
R.- Els propis de la novel.la juvenil: intent parlar de temes que em són propers; de fet, les meves protagonistes sempre són al.lotes joves, ja que això em facilita una identificació. Solen ser històries amb una base romàntica, però on hi ha vàries subtrames. Curiosament, he de dir que no som gens consumidora de literatura romàntica, ja que el que més m’agrada llegir és novel.la de terror o de misteri.

P.- Quins són els autors que més t’agraden?
R.- D’una banda, Jane Austen perquè situa els personatges femenins en un primer pla i els dota d’un tractament actual, tot i estar escrita la seva obra en ple segle XIX; de l’altra, George Martin per la seva manera de narrar i per la multiplicitat de personatges i històries; i finalment, Stephen King, perquè la temàtica de misteri i terror és la que més m’atreu.

P.- Què t’aporta el fet d’escriure?
R.- Sovint em costa dir el que pens i escriure m’ajuda en aquest sentit. Per a mi, l’escriptura és un bon canal de comunicació. A més, saber que a la gent li agrada el que fas sempre resulta molt gratificant.

P.- Què pensares quan et comunicaren que et publicarien “Irresistible propuesta”?
R.- Quasi em pega un atac... Sempre imagines que això pot passar algun dia però quan aquest arriba mai no t’ho esperes. A més, també va ser el moment de començar a dir-ho a la gent que m’envoltava -els meus pares ja ho sabien però fou quan decidírem que ho havíem de comunicar a la resta de la família-. He de dir que de tot d’una em feia molta vergonya.

P.- Què sentires quan l’editorial et convidà a anar a Barcelona per Sant Jordi a signar llibres?
R.- Fou una mescla de sentiments, entre emoció i nervis però sobretot molts de nervis. També em convidaren a anar a Madrid per a la Feria del Libro, però no ho vaig poder fer perquè em coincidia amb època d’exàmens.

P.- Com vares dur el fet de fer-te visible?
R.- Estava molt nerviosa ja que no sabia el que la gent esperava de mi. Record que la primera al.lota a qui vaig signar un exemplar estava més nerviosa que no jo. Vaig acabar signant una vintena d’exemplars amb tan sols una hora de romandre a la parada. Fou una experiència increïble.

P.- Què et comunicaven els teus seguidors?
R.- Em donaven l’enhorabona i em demanaven quan trauria la següent novel.la; però en general estaven molt nervioses. Record que, en molts de casos, gairebé no podien parlar i eren les mares que els acompanyaven qui acabaven parlant amb mi.

P.- Has publicat més des de llavors?
R.- Ara que “Irresistible propuesta” està imprès, a internet tan sols se’n poden llegir els tres primers capítols; però ja hi tenc penjada “Irresistible sonrisa” tota sencera, i els trenta primers capítols de “Irresistible mirada”.

P.- Tens pensat escriure en català?
R.- Ara per ara, no; de fet, m’exprés millor quan escric en castellà -a més, a Sudamèrica és on tenc el gruix de seguidors, i allà no entenen el català-.

P.- Què creus que enganxa de la teva forma d’escriure?
R.- Intent que les històries no siguin lentes, que els lectors no s’avorreixin i la trama sigui dinàmica; tot i això, tampoc m’agrada que tot s’expliqui en dos capítols. Som detallista i pens que la gent empatitza amb els meus personatges i el que els toca viure. La manera directa i planera de contar les històries pens que és un altre factor a destacar.

P.- Com han reaccionat els teus companys de classe en saber que eres l’autora exitosa d’internet?
R.- Hi ha una mica de tot: des de qui et diu que et llegeix i et demana coses, a qui et llegeix i no et diu res, o qui et mira com si fossis un “bitxo raro”. Som conscient que escriure quan hi ha tan poca gent que llegeix et fa sentir una mica rara ja que no és el mateix destacar en un esport que en el món de l’escriptura.

P.- Com et planteges les novel.les?
R.- Senzillament, m’imagín una situació i hi col.loc els personatges deixant que flueixin les seves interrelacions.

P.- Tens una rutina concreta a l’hora d’escriure?
R.- No, tant puc escriure sis capítols en un dia com estar varis dies sense escriure res; sobretot perquè hi ha dies que no tenc temps per fer-ho degut als estudis. Som molt de refer capítols: som capaç de borrar-lo sencer abans de donar-lo per acabat si no n’estic satisfeta.

P.- Et veus en un futur escrivint?
R.- M’agrada molt escriure, però no m’imagín fent-ho exclusivament. Ara per ara. m’agradaria estudiar alguna Filologia.

P.- Prefereixes l’anonimat o el reconeixement públic?
R.- Òbviament, l’anonimat.