Miquel Guasp Isern i Margalida Castañer Palou conformen un matrimoni que ha lligat la seva existència vital a la barriada dels Estiradors -més concretament a la zona del Celler- on han criat els seus tres fills i a dia d’avui gaudeixen dels cinc néts. Guasp i Castañer, que han complit els 57 anys de casats, han passat la major part de la seva vida conjunta al carrer de Sant Jaume, una de les artèries circulatòries de la vall de Sóller, on han passat una vida tranquil.la envoltada d’uns veïnats que gairebé en són família.

Pregunta.- Quan s’instal.laren al barri?
R.- Margalida.- Jo hi vaig néixer, concretament al carreró de Can Pauet, mentre que en Miquel ho va fer al carrer del Vent. Tot i això, quan ens casàrem anàrem a viure a Ca na Nicolava durant uns sis anys per passar després al carrer de Sant Jaume, on hem romàs fins ara. Tota la nostra vida va lligada al barri dels Estiradors. Aquí han crecut els nostres fills i aquí ho fan ara els nets.

P.- Què és el que els ha duit a romandre-hi durant tot aquest temps?
R.- Es un barri tranquil que es troba a prop del centre, on encara es pot viure fent vida de barri; la gent es coneix i és fàcil trobar-hi simpaties. Hem de dir que no ens canviaríem de barri per res del món: aquí hem passat la nostra vida i és aquí on pensam acabar-la quan arribi el moment, i que sigui d’aquí a molts d’anys.

P.- Com ha canviat la vida al barri durant aquests anys?
R.- Pràcticament està per l’estil; això sí, abans hi havia més negocis que han anat tancant tira a tira: just de tendes de menjar hi havia Can Paco Amorós, Can Sueca, Can Cambuix, Can Barretes S’Hostal, Ca na Riera, Can Bodegón, Can Termes i el forn de Can Capet -no sé si ens en deixam cap, afirma na Margalida-, i avui en dia gairebé tots han tancat. A part també teníem fusteries -Can Putxa i Can Palou-, la ferreria de Can Crespí i el taller d’en Xesc Vivas; per no dir que comptàvem també amb el Patio Fantasio. Com es pot veure, la barriada dels Estiradors i el Celler constituïa una espècie de poblet a l’interior de Sóller.

P.- Com definirien la vida que hi duen?
R.- Tranquil.la; tots dos som jubilats i ara el que ens ocupa més temps és poder gaudir dels nets i, si ve, bé esperam que algun dia ens arribi algun besnet.

P.- Quines necessitats reivindicarien per al barri?
R.- És un barri de gent senzilla i pensam que no ens fa falta de res ja que les necessitats bàsiques estan cobertes. Al barri comptam amb la biblioteca, parc infantil, centre de Tercera Edat i supermercat. És una barriada on s’hi viu molt bé.

P.- Com els ha afectat la prolongació del carrer de Sant Jaume i la reforma circulatòria?
R.- No tenim cap queixa, perquè malgrat l’augment de trànsit a la zona no s’han generat molèsties grosses; al contrari, pensam que aquesta prolongació ha donat més vida a la barriada.

P.- Pensau que el barri està ben tractat per l’Ajuntament?
R.- La queixa més rellevant que tenim és que el podrien fer una mica més net: és un barri amb molts d’arbres i quan perden la fulla generen brutor. Tot i això, no és tot culpa de l’Ajuntament ja que abans tothom agranava i regava el seu tros de carrer i avui en dia el que funciona és “si tu no agranes, jo no agranaré” i així anam. A pesar de tot, hem de dir que fa algunes setmanes que el barri està una mica més curiós, però encara hi ha molta feina a fer en aquest aspecte. El carrer de Sant Jaume és un dels carrers més llargs de Sóller -per a nosaltres, sens dubte, el més maco- i és una llàstima que no estigui una mica més curiós. L’Ajuntament hi hauria de mostrar una mica més d’interès.

P.- Quin és el prototip de veïnat del barri?
R.- Majoritàriament és gent d’aquí on s’hi mescla gent jove i gent més major. Comptam amb immigrants, però hem de dir que són gent senzilla com nosaltres que no donen problemes i estan ben integrats: són simpàtics i gaudeixen i participen de la vida del barri. No hi cap tipus de conflicte.

P.- A nivell d’infraestructures com es troba la barriada?
R.- Bastant bé, tenim pràcticament de tot. Tal vegada, no ens beneficià el canvi de situació del centre mèdic que abans també es trobava al barri -a l’edifici de Ses Escolàpies-. Fou una llàstima aquest canvi, ja que de tenir el centre mèdic al bell mig del poble i just devora ca nostra, ara el tenim a l’altra punta, quan la majoria d’usuaris són gent de la tercera edat i els queda molt enfora.

P.- Com qualificarien el nivell de vida del barri?
R.- Molt bo, sobretot si tens nins perquè d’una banda estàs al costat del centre i de l’altra és una zona que compta amb parc infantil -a la plaça dels EstiradoR.- i un bon nivell d’instal.lacions escolars: comptam amb dues guarderies, l’escola del Fossaret i l’Institut molt a prop. Basta veure el parc de la plaça dels Estiradors que sempre té vida. És una barriada ideal per viure-hi.

P.- Com veuen les festes del barri?
R.- Molt bé, tant que es poden posar amb les de la vila. Són unes festes molt participades que des de sempre han comptat amb molta gent; l’ambient és molt familiar i això és el seu major èxit.

P.- Com han canviat amb el temps aquestes festes?
R. Margalida.- Quan era petita hi duen un bou i els socis se’n repartien la carn. Sempre ha estat una barriada amb caràcter, record com desitjava que arribassin les festes per poder sortir amb les amigues pel barri i anar de festa -tot i que mai no he estat gaire balladora, però m’agradava l’ambient que s’hi respirava-. S’ha de tenir present que en aquell temps no hi havia tantes diversions com hi ha ara.

P.- Què en pensen de la directiva que les organitza?
R.- Que són una gent molt sacrificada i que fan una feinada per no endur-se’n res a no ser maldecaps. Són actius i els motors de la vida de la barriada; per això els agraïm l’esforç i temps que hi dediquen.

P.- Participen de les festes?
R.- Abans ens agradava anar al sopar a la fresca, però amb l’edat un ja no pot menjar segons que no i ja no hi anam. Tot i això, compten amb tot el nostre suport.

P.- Per acabar, adreci’n un missatge els veïns dels estiradors de cara a les festes.
R.- Tan sols dir a l’organització que ho fan molt bé i que no es cansin i continuïn amb la tasca que fan perquè donen vida a la barriada, i als veïns que les gaudeixin i que participin a tot quan puguin.