Magdalena Palliser Mayol és tot un referent en el món cultural de la vall no tan sols per la tasca educativa que dugué durant anys a l’Institut Guillem Colom Casasnovas -on impartí classes de llengua castellana i llatí- sinó per la feina que realitzà durant més de vint anys com a secretària del Museu de Sóller-Casal de Cultura.

Precisament fou gràcies a aquesta feina, sovint passada de manera desapercebuda per als aliens al Casal de Cultura, que el passat divendres se li reté un emotiu homenatge en aquesta institució; un homenatge que fou seguit per molts d’amics coneguts i membres del Casal que no volgueren deixar passar l’oportunitat de presentar-li els seus respectes.

Palliser estudià Filosofia i Lletres a Barcelona on s’especialitzà en Psicologia i Pedagogia durant el tram final dels seixanta, moment que es caracteritzà pel dinamisme universitari i per les revoltes i reivindicacions que proposaren els seus estudiants. Un cop finalitats els estudis inicià una trajectòria professional com a professora que la dugué a treballar en diverses institucions: des dels Sagrats Cors de Palma a centres educatius de València per finalitzar la seva etapa docent a la vall on formà part de l’equip dels professors de BUP, primer al local de les Escolàpies fins que finalment passaren a l’Institut on compartiren espai amb l’FP.

Aquesta trajectòria professional no li impedí tenir cura de la seva família; una família que l’agombola en l’actualitat i que es centra bàsicament en els seus tres fills i els quatre nets -tot i que n’hi ha un altre en camí-. Magdalena Palliser ha estat aquesta setmana un dels centres d’atenció informativa de la vall gràcies a l’homenatge que el Casal li reté per la seva implicació en el devenir de l’entitat.

Pregunta.- Quins records té del seu pas per l’Institut de Sóller?
Resposta.- Són molts i molt bons: hi vaig treballar durant una vintena d’anys i hi vaig impartir classes de llengua castellana i llatí. Fou una època molt dinàmica ja que vaig poder formar part de l’equip iniciador del BUP a la vall: un sistema educatiu molt diferent a l’existent amb anterioritat i que significà un canvi molt significatiu en la mentalitat i els hàbits educatius imperants fins a la data.

P.- Vostè visqué la creació del BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) a la vall. Com foren aquells inicis?
R.- Foren uns anys molt dinàmics perquè haguérem de crear les bases del que després fou l’institut; sens dubte, fou un alè de modernitat per a la vall. Record especialment l’alumnat que tot i ser una mica “gamberros” sempre ens recolzà en les iniciatives que prenguérem educativament. Bàsicament el BUP a Sóller representà un canvi molt profund en el sistema educatiu vigent. Malgrat tot, he de dir que hi hagué certa reticència d’alguns pares envers els nous hàbits educatius; però també és cert que tothom entengué la necessitat del BUP a la vall i de poder comptar amb un institut propi.

P.- Què representà el pas de l’edifici de les Escolàpies a l’Institut Guillem Colom Casanovas?
R.- Fou una passa molt important perquè representà una millora en tots els sentits Les infraestructures milloraren notablement: basta pensar en el gimnàs i laboratori amb què comptàvem a les Escolàpies. Indubtablement, fou un pas qualitativament molt important. A més, en certa manera fou un reconeixement del poble envers la nostra tasca ja que es dignificaren les instal.lacions i, de retruc, la nostra feina com a professionals de l’educació.

P.- Bàsicament impartí classes de llatí. Com reaccionava l’alumnat davant aquesta matèria?
R.- Perfectament: els alumnes entenien la necessitat d’estudiar llatí per comptar amb un bagatge cultural que els permetés incorporar-se als nous temps que arribaven.

P.- Havia de justificar la necessitat d’impartir aquesta matèria?
R.- De cap de les maneres: els alumnes ho veien com a un element enriquidor. Sempre vaig intentar fer propera la matèria i que els alumnes veiessin l’estudi del llatí com un fet enriquidor.

P.- Què en pensa del tractament que reben a dia d’avui les llengües clàssiques als plans d’estudis?
R.- Em sap molt de greu veure com s’està arraconat l’aprenentatge de les llengües clàssiques en els nous plans educatius. Veig com un desastre cultural la disminució de les hores lectives de llatí i grec.

P.- Creu que l’assignatura de llengua clàssica està vivint els seus darrers dies?
R.- Esper i desig que no sigui així; però el panorama de les llengües clàssiques a dia d’avui no és gaire esperançador.

P.- Quines creu que poden ser les conseqüències de la desaparició d’aquesta matèria en una societat futura?
R.- Bàsicament en resultarà un empobriment lingüístic i cultural de gran magnitud.

P.- Vostè va estar molt involucrada en el devenir del Museu de Sóller-Casal de cultura durant molts anys. Com hi arribà?’
R.- Fou de la mà de la mà d’Adela Oliver que m’animà a participar-hi i m’encoratjà a col.laborar en les tasques més burocràtiques de la institució. Em va dir que necessitaven gent jove per poder tirar endavant de la institució i em vaig decidir a col.laborar-hi; i en resultà una col.laboració per a sempre.

P.- Quina era la seva tasca com a col.laboradora del museu?
R.- Era molt variada: des de tasques purament administratives a d’altres de representació de l’entitat: presentar actes i personalitats, redactar actes i discursos... durant anys vaig mantenir una estreta col.laboració amb Jaume Ensenyat.

P.- Què sentí quan li anunciaren que aquesta institució li pensava retre un homenatge?
R.- Molta il.lusió però vaig pensar que era un acte immerescut ja que al Casal de Cultura hi vaig trobar un grup d’amics i el recer que em permeté relacionar-me amb el món cultural de la vall.

P.- Quina importància creu que ha tengut el Museu -Casal de cultura en la promoció cultural de la vall?
R.- Molta: durant anys el Museu de Sóller-Casal de Cultura ha estat el puntal de la vida cultural de la vall. És més puc afirmar que durant anys la vida cultural de Sóller girà al voltant d’aquesta emblemàtica entitat.

P.- I quina té en l’actualitat?
R.- Ara està iniciant una nova etapa amb nou equip directiu a qui desig el millor al davant de l’entitat. Pens que tenen una mentalitat més pràctica i que volen dur una tasca divulgativa i promocional del Museu que consider molt important.

P.- Per què creu que el Museu és encara tan desconegut entre el jovent -i públic en general- de Sóller?
P.- Realment no ho sé, el que esper i desig és que aquesta situació canviï i el Museu continuï essent un dels pilars culturals de la vila de Sóller.

P.- Ha participat al llarg de la seva vida en altres entitats culturals?
R.- No, perquè no tenia més disponibilitat de temps ja que a la meva tasca professional i personal -mare de tres fills- hi havia d’afegir el temps al Museu i sovint em faltaven hores.

P.- Com ha vist canviar la vall de Sóller amb el pas dels anys?
R.- Molt i bé: crec que el turisme ha ajudat a que el poble florís i evolucionàs.

P.- Finalment, quins són els reptes de futur a què haurà de fer front Sóller?
R.- Crec que s’ha de lluitar per atreure i tenir cura d’un turisme de qualitat, sense oblidar un respecte escrupolós envers l’urbanisme que ha de ser respectuós amb la idiosincràsia de la vall.