Si hi ha una característica emblemàtica de la Serra de Tramuntana, i del món de la pagesia illenca en general, aquesta és la construcció de pedra en sec, un tipus de construcció que requereix unes tècniques determinades i que ha singularitzat amb una forta empremta el paisatge de la nostra comunitat. Antoni Reynés Trias és, ben segur, un dels sollerics que millor coneix aquest tipus de construcció ja que fa anys que es dedica al seu estudi i preservació. Biòleg de formació, Reynés treballa al Consell de Mallorca com a coordinador de Patrimoni Etnològic a la Unitat de Pedra en Sec i Senderisme.

Pregunta.- Quina és la seva relació amb el món de la construcció de pedra en sec?
Resposta.- Molta i profunda, ja que fa molts anys que l’estic estudiant: he estat professor i director de l’Escola de Margers, a més de coordinador de tasques de restauració de camins i cases de neu amb aquesta tècnica, així com dels cursos per a aficionats que temporalment organitza el Consell i també he participat en diversos intercanvis europeus sobre aquesta tècnica.

P.- Per quin moment passa a dia d’avui la construcció de pedra en sec?
R.- Per un moment força interessant. D’una banda, i pel que fa a l’ofici, no comptam amb qualificació professional al respecte; aquest fet representa una greu deficiència ja que no permet fer formació per les vies habituals i ens hem de dedicar tan sols a fer cursos per a aficionats -la qual cosa feim unes dues vegades a l’any; precisament acaba de finalitzar un curs a Raixa fa pocs dies-. Tot i això, cal dir que actualment hi ha un grup d’experts treballant en aquesta qualificació que permetrà obtenir una titulació que podrà ser exigida en determinades feines, sobretot de cara a l’administració, i permetrà realitzar formació a nivell de Formació Professional. Mentre que, per una altra banda, cal ressenyar que aquest tipus de construcció passa per un moment de progrés rellevant que coincideix amb la candidatura de la tècnica de pedra en sec com a Patrimoni Immaterial Mundial de la UNESCO. En el marc d’aquesta candidatura també s’ha sol.licitat la declaració de la tècnica de pedra en sec com a Bé d’Interès Cultural a nivell comunitari -declarada per cada consell insular-; i a nivell internacional ens hem adherit a la candidatura de la ruta de pedra en sec com a Itinerari Cultural Europeu.

P.- Per tant, és rellevant la professionalització del marger?
R.- És bàsica, no tan sols per als marges sinó per a tota la construcció de pedra en sec. Quan fa una trentena d’anys es creà l’Escola de Margers aquest ofici estava en risc de desaparèixer i les tècniques corrien el perill de la degradació; avui en dia la tècnica és ben coneguda i comptam amb bons professionals però ens cal la professionalització.

P.- Hi ha intrusisme pel que fa a l’ofici de marger?
R.- Sí, però com a la resta de molts altres oficis. D’aquí la necessitat d’obtenir el reconeixement professional que ens permeti divulgar bones pràctiques i donar a conèixer les tècniques als professionals.

P.- Què és bàsic a l’hora de fer un marge?
R.- Tot i el risc d’una resposta excessivament simplificada, per fer un bon marge fan falta bones pedres, un bon paredat i un bon reble al darrere, ja que el drenatge és bàsic per garantir la durabilitat del marge.

P.- Què no s’ha de fer mai a l’hora de fer un marge?
R.- Tan sols diré que hi ha la creença que si es posa ciment al marge aquest durarà sempre; tot i que la pedra en sec presenta un gran avantatge basat en un bon drenatge. Un drenatge que alhora duu aparellades dues dades al seu favor: la durabilitat i la sostenibilitat.

P.- On es pot aprendre l’ofici de marger?
R.- En aquest moment no hi ha una formació al respecte: hem d’esperar a la professionalització.

P.- Per què és tan car fer un marge?
R.- És igual de car que fer qualsevol feina artesana on es valori la mà d’obra. Fer de marger es una feina artesana i adaptada a cada espai en concret: això és el que encareix el producte.

P.- Calen subvencions per als marges?
R.- Ja n’hi ha i pens que han de continuar perquè quan feim un marge -activitat caR.- hem de tenir present que malgrat que el seu profit econòmic sigui limitat contribuïm per exemple a prevenir riscos mediambientals com incendis i inundacions. A més, el fet de fer un marge va acompanyat d’implicacions mediambientals afavoridores de la biodiversitat.

P.- S’haurien d’emprar doblers provinents de l’ecotaxa per fer marges a la Serra?
R.- És igual d’on surtin els doblers però se n’hi haurien de dedicar. Hem de tenir clar que hi ha diverses formes de treure profit a una determinada situació i una d’elles va relacionada amb el prestigi. Una gran part dels esforços per mantenir la declaració de la Serra han d’anar dirigits a mantenir la tècnica de la pedra en sec. El paisatge de la Serra no té sentit si no es tenen en compte els marges, els camins o els torrentons... la pedra en sec, en general. És irrellevant d’on es treguin els doblers, el que és important és que arribin fons -sense caure en la banalització del paisatge i respectant les tècniques de la pedra en sec-.

P.- Fa algunes setmanes va tenir lloc a l’illa un congrés internacional sobre pedra en sec. Hi participà?
R.- Fou un congrés organitzat pel Consell i el Gremi de margers on es discutiren aspectes patrimonials. Jo hi vaig presentar la ponència “Els marges des dels seus inicis a la seva recuperació”.

P.- Per què està tan deixada de la mà de Déu la construcció de pedra en sec?
R.- El principal problema que planteja aquest tipus de construcció a Mallorca és que es tracta d’un patrimoni molt extens que en gran part ha perdut el seu sentit econòmic; per tant mantenir aquest patrimoni és molt car. Hi ha zones degradades que ja no es recuperaran mai. En aquest aspecte s’ha de donar les gràcies a la bona voluntat de certs propietaris que han recuperat una part d’aquest llegat patrimonial.

P.- És possible revertir aquesta situació?
R.- Tornar a l’estat primigeni d’aquest patrimoni és impossible. Per això són important les ajudes de l’administració: ja siguin de manera indirecta -recuperant certs camins o elements singulaR.- o directa -atorgant subvencions o incentius-.

P.- Per acabar l’entrevista, si el paisatge és vital per a la nostra economia per què no es fan més actuacions per conservar-lo?
R.- Pens que es un tema de recursos i la seva priorització. Crec que es tracta d’un tema de caire polític.