Llicenciat en Geografia, Antoni Colom Guasp és un solleric vinculat des de fa sis anys al devenir de Raixa. Especialista en patrimoni, Colom compta també en el seu haver amb un postgrau en sistemes d’informació geogràfica i un màster en paisatgisme. Duu treballant des de fa setze anys al Consell Insular de Mallorca on ha realitzat catàlegs de patrimoni, tot i que els darrers sis anys els ha dedicat en exclusivitat al desenvolupament de la finca de Raixa, sobretot d’ençà que el Consell duu la gestió d’una de les finques més emblemàtiques de l’illa.

Pregunta.- Com arribà a Raixa i quina funció hi duu a terme?
Resposta.- La meva relació amb Raixa ve vinculada a la cessió que el Ministeri de Medi Ambient va fer al Consell de la gestió de la finca, l’any 2011. Cal tenir present que quan es comprà la finca es va fer amb dues terceres parts a càrrec del Ministeri i una tercera part a càrrec del Consell. Quan el Consell es va fer càrrec de la gestió ni hi tenia ningú adscrit i es va donar la casualitat que en aquella època jo havia sol.licitat un canvi de destí al Consell i per aquest motiu és pensa amb mi per treballar a Raixa. En aquella època Maribel Crespí –també sollerica- era la directora de Relacions Institucionals on estava adscrita Raixa: m’entrevistà i m’agafà per ser el coordinador de la finca.

P.- Com es trobava la finca?
R.- Tot i això, vaig arribar a Raixa el 2012 quan s’havia aprovat fer-hi el Centre d’Interpretació de la Serra de Tramuntana i s’estaven iniciant les obres per a ubicar aquest centre a la finca. També fou el moment que es finalitzà la rehabilitació dels jardins. Record que en un principi tan sols obríem Raixa dos cops a la setmana als visitants i actualment s’obri cinc dies.

P.- Què és el que es fa actualment a Raixa?
R.- S’està intentant recuperar la resta de la finca, especialment la zona agrícola-forestal.
P.- Quina importància té aquesta recuperació?
R.- En tractar-se d’una finca pública el que volem és que serveixi d’exemple de com funcionaven les possessions en la Mallorca preturística; moment en què aquestes possessions eren els grans nuclis productors al voltant de les quals girava l’economia de l’illa. Tot això emprant els avenços tècnics del segle XXI i intentant demostrar que és possible recuperar aquests espais agrícoles. Si s’ha de llevar bosc de pi, per exemple, hem de ser capaços de trobar una sortida econòmica a aquest fet, ja sigui a través del pellet o de l’aprofitament de la llenya de pi, en forns de pa o en la indústria del moble. Tenc molt clar que la nostra tasca a Raixa ha d’acabar revertint en la societat ja que es tracta d’una finca pública.

P.- Quins conreus s’hi realitzen i per què?
R.- Bàsicament recuperar fruiters i arbres de secà: olivera, ametler, fruiters de pinyol, varietats antigues de cítrics... Hem signat un conveni amb el Govern Balear perquè Raixa sigui un Banc de Germoplasma viu; és a dir una variant viva d’un banc de llavors. També tenim previst recuperar varietats antigues de cereals com la xeixa per tal de recuperar espais agraris de la finca i dotar-los d’ús: en aquest sentit hem pensat en recuperar l’antiga era de batre i si tot va bé el molí d’aigua per fer la nostra farina.

P.- Raixa és un exemple del que podríem denominar postal de l’antiga Mallorca rural?
R.- La meva idea és sortir del clàssic espai museístic, allunyar-nos del que podria ser un parc temàtic. La meva intenció és que Raixa sigui un espai viu que serveixi alhora per mostrar com funcionava antigament una possessió però amb una repercussió útil per a l’agricultura illenca, sempre comptat amb la tècnica i la ciència del segle XXI. En aquest sentit, hem signat un conveni amb la UIB perquè Raixa esdevengui un camp d’investigació i experimentació per als estudiants del campus illenc. Raixa no és i no ha de ser en cap ocasió un parc temàtic.

P.- Fa la impressió que a Raixa tot hi te cabuda?
R.- Ni els jardins ni el centre d’interpretació han de ser l’atractiu de Raixa; la gent ve a Raixa per la seva història i pel mite que representa per als mallorquins. Seguint la filosofia del seu artífex –el cardenal Despuig, tot un il.lustrat- a Raixa tot hi té cabuda però en la seva justa mesura i tenc ben clar que totes les actuacions que s’hi duguin a terme han d’estar perfectament contextualitzades; sense oblidar en cap moment que Raixa és un espai emblemàtic per al Consell on s’hi duen a terme recepcions oficials i protocolàries.

P.- Amb quants treballadors compta per a la recuperació de la franja agrícola-forestal de la finca?
R.- Amb cap treballador fix; tot i que tenim un conveni amb l’IMAS a qui cedim tant espais interiors com agrícoles perquè hi realitzin cursos de formació de jardineria i agricultura per a gent en atur, d’una durada de nou mesos. En aquest sentit hem de tenir present que l’espai agrícola-forestal ocupa dos terços de l’actual finca i que som tant jo com els professors de l’IMAS els que duim a terme la tasca de recuperació. Actualment, estam cercant fórmules útils que ens permetin aquesta recuperació ja sigui cercant gent que vulgui dur a terme una determinada feina –pastor, pagès, forestal- i que en vulgui treure a terme un profit propi durant un determinat espai de temps o altres fórmules. En vistes a això, ens agradaria recuperar el vincle de la gent de Bunyola amb Raixa i una bona forma de fer-ho seria mitjançant aquestes proves agrícoles durant un espai de temps concret.

P.- Amb quin suport tècnic i científic compta?
R.- Jo som el suport tècnic de Raixa i a nivell científic ens assessoram amb tècnics de la UIB.

P.- La zona agrícola de Raixa és secundària respecte al seu aspecte arquitectònic o museístic?
R.- Segons el meu parer, actualment la història de Raixa va per davant de l’interès agrícola de la finca. Hem de tenir present que abans Raixa comptava amb 500 hectàrees i només se’n va vendre una sisena part, per tant l’interès agrícola és reduït. Ara bé, si volem oferir Raixa com un exemple del que era una autèntica possessió mallorquina ho hem de posar tot en valor.

P.- Recuperar Raixa és una bajanada si no hi ha altres actuacions serioses en el conjunt de la Serra?
R.- És molt difícil mantenir el patrimoni etnològic de la Serra només amb subvencions públiques; per tant és bàsic intentar cercar rendibilitat a aquest espai. Malgrat tot, la recuperació de Raixa ha de ser com un exemple a seguir, sobretot amb mètodes ecològics.

P.- Quina incidència ha tengut sobre Raixa la declaració com a patrimoni mundial de la UNESCO?
R.-De distints tipus: en primer lloc, serví per a fer-hi el centre d’interpretació –ara per ara, l’únic-; en segon lloc, s’ha incorporat la finca a la xarxa internacional de jardins històrics amb la ferma intenció que el Consell d’Europa la declari Itinerari Cultural; i finalment, s’ha incrementat el número de turistes visitants.

P.- I sobre la Serra de Tramuntana en general?
R.- S’ha incrementat el número de visitants –sobretot d’un turisme cultural, sensible als temes de patrimoni-; ha convertit la Serra en un cas únic al món –reafirmant la nostra creença de posseir una joia i sensibilitzant als sectors més joves de la nostra societat-; i creant consciència sobre l’estalvi de l’aigua sobretot posant en valor el patrimoni hidràulic-.

P.- Què li ve al cap quan veu l’estat actual de la Serra?
R.- Molt de futur per endavant. Veig la creació de molts de llocs de feina sobretot en tot el relacionat amb la cultura de la pedra en sec i l’agricultura ecològica. A més, hem estat capaços de crear una marca de qualitat.

P.- Creu que el sector hoteler hauria d’involucrar-se més en la recuperació de la Serra?
R.- Totalment: han de tenir molt clar que la foto que venem als turistes és la de les platges i la Serra de Tramuntana. El sector hoteler s’hauria d’involucrar en la conservació, preservació i restauració tant de les platges com del patrimoni de la Serra. Cal crear consciència en els turistes; el sector hoteler ha de sensibilitzar els turistes envers el manteniment del nostre patrimoni comú. En aquest sentit, el sector turístic és egoista: guanya molt però inverteix poc.

P.- Per acabar, com veu Mallorca d’aquí a 25 anys?
R.- Faig 25 anys enrere i no m’imaginava de cap de les maneres l’actual Mallorca. Mallorca és un destí per on hi passa tanta gent i amb tants interessos creats que fa mal preveure el seu futur. Tot i això, sí que pens que una illa és un espai reduït, fàcil de monitoritzar, i hauríem de ser capaços de ser més capdavanters en sostenibilitat. Tenc esperança en el fet que amb els anys ens convertirem en una illa més sostenible.