Diari digital de la comarca de Sóller
Dijous, 13 de desembre de 2018   |   08:24
 
Enquesta  
S’aconseguiran eliminar les curses il.legals de la carretera del Puig Major?


No
 
Entrevista
20/04/2018 | 09:52
Carles Martínez:
“El pensament crític és la nostra millor arma”
G.P.

Carles Martínez Fuentes fou guardonat fa algunes setmanes amb el segon premi en la categoria de dissertació en la IV Olimpíada de Filosofia organitzada per la Universitat de les Illes Balears. Actualment es troba estudiant primer de Batxillerat en Humanitats a l’IES Josep Maria Llompart de Ciutat, després d’haver finalitzat un cicle de grau mitjà en Administració Informàtica.

Pregunta.- Com sorgí la idea de participar en la IV Olimpíada de Filosofia de la UIB?
Resposta.- Fou gràcies a Joan Obrador, professor de Filosofia de l’IES Llompart, que ens comunicà que la UIB estava organitzant aquesta Olimpíada adreçada a estudiants de segon de Batxillerat. Ens comentà que la idea no havia suscitat interès entre els estudiants de segon, i juntament amb altres tres companys sol·licitàrem poder participar-hi i ens acceptaren. Em va semblar una molt bona oportunitat per donar sortida a les meves inquietuds.

P.- Com es preparà per a aquesta prova?
R.- La prova era a nivell individual i per escrit i es tractava d’elaborar una dissertació sobre el tema “Utopia i revolució”. Juntament amb la dissertació havíem de presentar dues fotografies que il·lustrassin la nostra proposta. Per preparar-me, vaig intentar llegir i visionar documentals que em servissin per donar consistència a les meves tesis. Vaig intentar llegir tot quan vaig poder sobre el tema perquè no m’agrada centrar-me únicament en una sola visió i, per tant, vaig estudiar totes les possibilitats que el tema m’oferia. Vaig partir de preguntes molt bàsiques per posteriorment anar ampliant les diferents opcions i finalment poder escollir en conseqüència.

P.- En què consistí la prova?
R.- Fou una prova escrita sobre el tema “Utopia i revolució” que havia d’anar acompanyat de dues fotografies. Ens donaren dues hores per poder-lo desenvolupar on únicament teníem accés a les fotos que tots els participants havíem aportat -érem entre vuitanta i noranta-. Es tractava de desenvolupar el tema de manera subjectiva.
P.- Quines fotos aportà?
R.- Una, representant una bifurcació de camins on la utopia et portava vers l’infinit; i una altra on es podia observar una mà amb engranatges. A través d’aquestes fotos vaig voler representar que per a dur a terme una revolució, val la pena posar en perill la nostra humanitat en relació a la condició humana.

P.- Com sortí de la prova?
R.- Vaig sortir-ne nerviós perquè just entregar la dissertació em vaig qüestionar si havia formulat tot quan sabia. Estava una mica insegur ja que no sabia si havia divagat, si havia estat massa concret... Tot i això, passat un cer temps vaig pensar que havia donat el millor de mi i en vaig quedar satisfet.

P.- Què pensà el jurat de la seva dissertació?
R.- Un membre del jurat -Carmen SierR.- em comentà que la meva dissertació era digne d’un alumne de quart de carrera, la qual cosa em deixà força satisfet. El jurat em comentà que no vaig quedar en primer lloc a la prova combinada de fotografia i dissertació perquè una de les fotografies no complia amb els requisits establerts pel jurat; però tot i així em concediren el primer premi en dissertació. Aquest fet em va fer sentir un gust agredolç perquè sempre intent donar el millor de mi.

P.- Quines conseqüències té haver guanyat aquesta Olimpíada?
R.- La primera, poder participar en l’Olimpíada Nacional representant les Illes Balears que se celebrarà els dies 4 i 5 de maig a Cáceres i Mèrida i, a més, la UIB sufragarà les despeses del primer any de matrícula a la UIB quan m’hi pugui inscriure. És per aquest motiu que l’Olimpíada s’adreça a alumnes de segon de Batxillerat.

P.- Per què creu que serveixen aquest tipus d’actes?
R.- Sobretot permeten a la joventut el poder qüestionar-ho tot, en tractar-se d’una prova subjectiva. Permet enfrontar-nos lliurement a una qüestió; és una molt bona oportunitat per fer sentir la nostra veu.

P.- Què era més rellevant: vèncer, convèncer o argumentar?
R.- Cap de les tres coses, el més important era aprendre que no tot el que pensaves és cert.

P.- Què li semblaren els rivals?
R.- En general -només ho puc argumentar en base a les fotos que vaig veure de les seves propostes- em semblà que hi havia molta gent cega davant ideals individuals; vaig pensar que eren poc donats als canvis i, per tant, deixaven passar una oportunitat de poder créixer com a persones.
P.- Què respondria a qui diu “per a què serveix la Filosofia”?
R.- Abans de res, he de dir que no em consider filòsof ni un expert en la matèria; dit això, pens que el coneixement dels diversos corrents filosòfics és important perquè ens permet dotar de sentit el que hem fet, feim o podem fer; ens ajuda a qüestionar el perquè les coses són com són. No és tant saber per a què serveix la Filosofia sinó entendre que la vida serveix per filosofar.

P.- Com veu el progressiu arraconament de la Filosofia als actuals plans d’estudi?
R.- És cert que hi ha un arraconament de les assignatures humanístiques, unes assignatures que no tenen una utilitat pràctica directa però que ens ajuden a donar sentit al que forma la nostra essència tant individual com col.lectiva -no podem oblidar que l’expressió artística i el pensament filosòfic és el que ens diferencia de la resta dels animals-. Crec que és important destacar la dita que el filòsof austríac Karl Popper va establr sobre la Filosofia: “La ignorància no és l’absència de la presència del coneixement, sinó el fet de refusar-se a adquirir-lo”. Tot plegat, malauradament, corrobora en perpetuar una infantilització de la societat. Opín, sobretot, que dins la societat del lliure mercat el pensament crític, de fet, és la nostra millor arma per exigir un millor tracte a tots els nivells. Aquest arraconament propicia que sorgeixin pseudofilosofies que inculquen uns ideals cegadors davant la realitat que acaben enganant a la gent.

P.- Quins són els seus filòsofs de referència?
R.- Jean Paul Sartre, de qui destacaria el seu postulat “l’existència precedeix l’essència”; Lucio Aneo Sèneca i la seva acceptació del dolor en lloc del seu rebuig; i Descartes, sobretot pel fet de no contemplar Déu com a via d’obtenció de la veritat.

P.- Ja té clar cap on encaminarà els seus estudis?
R.- Ara per ara, pens estudiar Filosofia.

P.- En un altre ordre de coses, sent un vertader interès per l’expressió artística. Com s’hi inicià?
R.- Des de ben petit, d’ençà que tenc record sempre em veig dibuixant; a vegades pens que ja vaig néixer amb un pinzell a la mà. Connect molt amb la idea hedonista de l’expressió artística que considera l’art com a font de plaer. L’art és molt present en la meva vida, una expressió que m’ha duit a poder participar i guanyar alguns concursos: record com a anècdota que en un certamen convocat pel Tren de Sóller em desqualificaren per massa nivell en comparació amb la resta de participants de la meva franja d’edat.

P.- Ha exposat en alguna ocasió?
R.- Sí, en diverses edicions de la Nit de l’Art local.

P.- Què en pensa de la supressió d’aquest esdeveniment cultural?
R.- L’he viscut des de dins ja que el meu pare i el seu grup d’amics n’eren els organitzadors. Aquesta supressió ha estat a causa del desacord amb el tracte institucional rebut per part de l’Ajuntament; mon pare és un autèntic dinamitzador del món cultural solleric i a nivell personal no ha rebut de l’Ajuntament el tracte desitjat, la qual cosa la fet caure en un cert desencís que ha provocat el seu abandó. Sens dubte, serà la riquesa cultural sollerica la que hi sortirà perdent; així com la pluralitat de les seves activitats.

P.- Com valora aquest esdeveniment i la seva fi?
R.- No estic tant posat en el tema per fer certes declaracions, però pens que s’hi haurien pogut fer moltes altres activitats posant en valor espais emblemàtics de la vall .

P.- Per acabar, com veu el món cultural de la vall?
R.- Hi trob a faltar una implicació més forta en les avantguardes artístiques -igual que a la resta de l’estat-; pens que en aquest aspecte es tracta d’un món certament retrògrad.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a