Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 20 d'abril de 2024   |   00:07
 
Enquesta  
Veus bé que els forans paguin 2 euros per tenir la polsera de públic?


Haurien de pagar més
No, tots hem de ser iguals
 
Entrevista
29/06/2018 | 09:37
Cat Friend i Valerie Bisbal:
“Cal més consciència del que suposa un plàstic a la mar”
J.V.

Cat Friend i Valerie Bisbal finalitzaren diumenge dematí el seu repte de completar la volta al perímetre de Mallorca en padle surf. Vint-i-quatre dies després d’haver abandonat el Port de Sóller en direcció nord, ambdues feren acte de presència a la bocana sollerica amb la satisfacció personal d’haver complit l’objectiu de remar durant 350 quilòmetres a través de la costa mallorquina.

Pregunta.- Vosaltres dues sou les primeres en completar la volta a Mallorca en padle surf, com es senten?
Resposta.- Molt satisfetes, felices i orgulloses d’haver pogut ser les primeres en completar el repte. L’any 2015 hi va haver dos homes que ho varen intentar. Però varen haver d’abandonar per culpa del mal temps.

P.- Per què es varen decidir a emprendre aquesta aventura?
R.- Nosaltres ens vàrem conèixer fent una excursió amb Sóller Sup. Mentre anàvem cap a les Cambres xerràrem del que en aquell moment era un somni. Dos dies després ens tornàrem trobar i entre les dues decidírem posar-ho en marxa. La nostra intenció era dur-ho a terme l’octubre, però els dies eren més curts, faria més fred i podríem trobar més mal temps a la mar. Per això apostàrem pel mes de juny.

P.- Una sollerica i una britànica unides per un objectiu comú...
R.- Sí, ha estat una gran experiència haver-ho aconseguit dues persones de dos països diferents. Ha estat una manera de representar diferents mentalitats que en aquest cas s’han unit en un projecte conjunt que és la neteja de la mar, perquè mar només n’hi ha una i aquesta és de tots.

P.- Com era una jornada de normal durant la travessia?
R.- Cada dia ens aixecàvem a les 4:30 hores de la matinada. Necessitàvem devers una hora i mitja per desmuntar el càmping i recollir el material damunt la taula de padle surf. Remàvem entre quatre i cinc hores diàries, a excepció de la segona etapa, que en vàrem remar set per arribar des de Sa Calobra fins a la Cala de Sant Vicenç. Normalment remàvem fins les 11 o les 12 del migdia, que coincidia amb l’entrada de l’embat que ens dificultava poder avançar.

P.- En què pensa una persona tantes hores remant?
R.- Pensa en tot i de vegades en res. Estar dins la mar remant tantes hores et produeix un sentiment de llibertat. Quan s’apropava el mal temps també pensàvem en si trobaríem una platja per refugiar-nos. I també en un dels objectius del nostre repte que era conscienciar sobre la neteja de les platges.

P.- Quin va ser el pitjor moment del repte?
R.- Un dels grans ensurts es va produir quan travessàvem la badia d’Alcúdia. Fins a Alcanada havíem tengut una embarcació de suport. Però allà ens quedàrem soles. Mentre remàvem vàrem veure com el ferry de Balearia s’apropava cap a nosaltres. Vàrem haver de recular perquè ells no ens veien al seu radar i tampoc solen variar el seu rumb. Els grans bancs de meduses que vàrem veure a la zona de Santanyí que ens feien anar alerta a no caure o els dies de tempesta també foren alguns dels dies més complicats amb els que ens trobàrem.

P.- S’han complit les etapes previstes o es va haver d’improvisar en algun moment donat?
R.- Durant quatre dies no vàrem poder remar pel mal temps. Ens vàrem haver d’aturar a la Cala de Sant Vicenç, a Alcanada, a Cala Rajada i a Cala Millor. Vàrem tardar 24 dies a fer la volta a l’illa. Si no ens haguéssim hagut d’aturar ho haguéssim completat en vint etapes.

P.- Requereix molta preparació física un repte d’aquestes característiques?
R.- Ningú aguanta 24 dies remant. Vàrem completar un entrenament de força i resistència. Volem agrair el suport rebut per part d’en Ruben d’El Niño Surf Center, que ens ha preparat els entrenaments, el pla de ruta i ens ha preparat tècnicament per ser més eficients en el rem. També volem agrair el suport rebut per part d’en Rodrigo de Sóller Sup que ens ha duit el menjar, ha revisat cada dia la previsió meteorològica i ens ha donat seguretat al saber que no estàvem soles. També hem comptat amb el suport de moltes altres persones que de manera desinteressada s’han implicat en el projecte.

P.- Per què els lectors ho coneguin, què és l’associació Ondine, la beneficiària del repte?
R.- És una ONG que treballa a Mallorca fent campanyes de conscienciació contra l’abocament de plàstics a la mar, de neteja de platges o del fons marí. L’objectiu d’aquesta associació és que els nostres fills puguin trobar la mar neta i que no hi arribi a haver més plàstics que peixos.

P.- S’ha aconseguit l’objectiu econòmic previst en un principi?
R.- Volíem sumar entre 8.000 i 10.000 lliures esterlines. Hem aconseguit arribar a la xifra de 8.000 a través de donacions. Per tant, podem dir que estam contentes.

P.- A què es destinaran exactament els doblers ingressats?
R.- L’associació Ondine ha rebut directament cada una de les donacions. Seran ells els que decideixin a quins projectes es destinaran.

P.- Tenen previst dur a terme en el futur alguna altra acció reivindicativa?
R.- De moment no pensam en això. Ens fa il.lusió fer alguna altra cosa algun dia. Però ara mateix no hi ha pressa.

P.- Estan brutes les aigües del litoral de Mallorca?
R.- Si, bastant. La mar no hi està tant com les platges, que estan molt brutes. Per exemple, el darrer dia entre Sa Foradada i el Port de Sóller vàrem recollir cinc bosses de fems. I si ningú lleva aquests residus, allà es queden.

P.- I el Port de Sóller, creuen que és una badia bruta?
R.- Mentre entrenàvem, abans de començar el repte, ja vàrem netejar el Port de Sóller. Però hem de dir que les platges del Port no estan tan brutes com altres llocs que hem visitat.

P.- Quines mesures creuen que s’han d’adoptar per evitar l’acumulació de residus a les platges?
R.- Si cada persona que va a la platja no hi deixa plàstics, tot estarà més net. La gent s’ha de conscienciar més del que suposa un plàstic a la mar.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a