La mestra d’Es Puig Joana Medina Mayol fou l’encarregada, ahir horabaixa, de pronunciar a la parròquia de Sant Ramon de Penyafort el pregó que obrí oficialment les festes de Sant Pere, de la barriada més emblemàtica del nostre municipi, el Port de Sóller. Filla i neta de pescadors, Medina coneix de primera mà el devenir del Port ja que s’hi ha criat i hi ha viscut tota la vida. Medina manté un fort compromís social envers el món que li ha tocat viure, un compromís que la va dur a fer una incursió en política que la dugué a formar part de l’equip de govern durant la legislatura 2007/2011 com a independent en les files del PSOE. Tímida i més aviat introvertida, Joana Medina gaudeix d’una sensibilitat que l’ha feta mereixedora de l’amistat i el respecte de tots quants la coneixen.

Resposta.- Com rebé la notícia d’haver estat designada pregonera de les Festes de Sant Pere 2018?
Pregunta.- Em va telefonar un membre de l’Associació Cultural del Port de Sóller i em comunicà la proposta; de tot d’una em va entrar molta por, però alhora vaig ser conscient que una gran responsabilitat requeia sobre mi.

P.- S’havia plantejat mai el fet de ser-ho?
R.- Seriosament, no. Però sí que em picava la curiositat pensant què seria capaç de contar si qualque dia m’ho proposaven.

P.- Li costà decidir-se o acceptà tot d’una?
R.- Vaig demanar un temps per ordenar idees i veure com podia plantejar el pregó.

P.- De què parlà al pregó d’ahir horabaixa?
R.- El pregó no fou més que un guió de records importants de la meva infantesa al Port contrastant-los amb la situació actual d’aquest indret. La forma que li vaig donar també té a veure amb un record infantil personal basat en els moments en què el padrí em contava la mateixa rondalla cada vegada que li demanava.

P.- Què hi va tenir més pes, l’aspecte sentimental o el reivindicatiu?
R.- Hi foren presents ambdós aspectes: el sentimental perquè hi és present tot el que he viscut i no me’n puc desfer fàcilment i el reivindicatiu perquè... ja que em donaven la paraula, l’havia d’aprofitar, o no?
P.- Realment està tan malament el Port com diuen els seus habitants?
R.- Aquesta resposta pot variar segons a qui li demanis. A mi, personalment, no m’agrada. Em dol veure com el gran pati de joc de quan jo era petita i tots els veïns es coneixien s’està convertint en un parc temàtic dirigit únicament a l’especulació i a l’extracció ràpida de recursos econòmics sense fer cap planificació de futur. Però això no només passa al Port, està passant a moltes altres bandes.

P.- Com veu el fet que els pescadors hagin quedat arraconats?
R.- Trist, molt trist. Recorda quan havien de fer el túnel de Soller, els enderrocs del qual havien de servir per construir un port esportiu al Port de Sóller? Recorda que hi va haver protestes perquè no es dugués a terme? Ara, basta mirar la badia, en què l’han transformada? Hi ha interessos que entren amb molta força i que són mals d’aturar.

P.- I la construcció de la nova llotja?
R.- Si ha de ser beneficiosa per als pescadors, s’ha de fer. El que em deman és què hi vendran en aquesta llotja perquè de peix cada vegada n’hi ha manco! Estam sobreexplotant tots els recursos naturals i no en som gens conscients o no ho volem ser.

P.- Com a filla i neta de pescadors, quina és la situació que viu actualment el sector al Port?
R.- No n’estic gaire informada, però m’impactà molt la notícia de la desaparició de la gamba. És urgent que regulem els recursos naturals ja que si això ens falla... ho passarem molt malament. Directa o indirectament, tots vivim del mateix.

P.- Què en pensa del fet que arribats al mes de juliol el Port romangui sense hamaques ni para-sols?
R.- No entenc per què hi ha tanta polèmica; tot i que tampoc estic molt informada d’on ve aquest endarreriment. Ara bé, pens que als nostres turistes també els pot agradar un bon tros de platja sense ocupació d’hamaques i para-sols. Pens que el que els fa venir a visitar-nos és, evidentment, el nostre clima; i també cerquen una mica la part exòtica, més verge del nostre territori i això cada vegada s’està perdent més -fet que fa que ens assemblem més a altres llocs costaners, la qual cosa no crec que ens ajudi gaire-. De la mateixa manera, no puc entendre que en platges com Tuent es plantegi la instal·lació d’aquests objectes. Tot i això, entenc que darrere aquest endarreriment hi ha unes economies familiars que es veuen afectades per aquest retard.
P.- Com es podria millorar la imatge d’una badia plena de vaixells sense cap tipus de control?
R.- Això, com tantes d’altres coses, cada dia ens superarà més si no feim un bon exercici de reflexió i una bona programació per marcar fins on estam disposats a arribar. I a més, és una feina que haurem de fer entre tots i molt seriosament -administracions, residents, visitants, comerciants...-.

P.- Com a “portoriquenya” com ha canviat el Port de Sóller durant els darrers vint anys?
R.- Baix el meu punt de vista, no és el mateix. Però, alerta, no vull dir que hagi perdut personalitat sinó que senzillament ha canviat i ara és una altra cosa. Jo enyor molt el renou d’infants al carrer de Sant Ramon, tots els veïns asseguts a la fresca, el foc de Sant Antoni amb la torrada de sardines, les “lateres” per Nadal... i sobretot, a molts dels veïnats.

P.- Creu que el Port està tan deixat de la mà de Déu per part de l’Ajuntament com reclamen els seus habitants?
R.- És impossible que l’Ajuntament cobreixi tots els serveis que necessita, no ja el Port, sinó tot Sóller. Amb l’afluència diària de gent que ens visita si no hi ha una implicació responsable de tots plegats, serà molt difícil: basta veure la diferència de fems que s’arrepleguen durant l’hivern o l’estiu.
P.- Quines considera que són les actuacions més urgents a fer al Port?
R.- La regulació i limitació de vaixells fondejats a la badia; una biblioteca municipal al Port; la creació d’una reserva marina i el manteniment del camp de futbol Infante Lois com a zona verda pública, lliure d’amenaces que la desfigurin.

P.- Pel que fa al lloguer turístic, li sembla bé que la barriada de Santa Catalina hagi estat declarada zona saturada?
R.- Sí, la zona de Santa Catalina i qualsevol altre lloc que estigui saturat. Hem de començar a dir les coses pel seu nom, i saturat vol dir que no pot rebre més gent. Hem de ser ben conscients que el territori i els seus recursos són limitats.

P.- Creu que l’obertura del túnel incidirà negativament en la imatge o la vida del Port?
R.- Jo som de les que creuen que els residents de Sóller no teníem per què ser el únics mallorquins que havien de pagar un peatge de túnel per anar a ca seva -encara que després ens retornassin els doblers-. Aquesta pregunta no és ara que ens l’hem de fer, era fa trenta anys. Qualcú realment va pensar que el túnel només seria perquè els sollerics poguéssim anar a Palma sense passar pel Coll i que els de fora no vendrien?

P.- Què pensa quan veu els seus veïnats parlar del Port com si fos un lloc independent de Sóller?
R.- Jo, a Sóller, m’hi trob molt a gust i també és casa meva.

P.- Com valora la tasca de l’Associació Cultural del Port de Sóller?
R.- Sempre que hi hagi gent que es posi al davant d’una iniciativa es tracta d’un fet molt lloable. És feina i dedicació i s’exposen a rebre opinions que una vegada seran positives i en d’altres ocasions negatives.

P.- Quedà embafada de la política, després del seu pas per l’Ajuntament?
R.- No, no vaig quedar embafada sinó molt cansada. Però va ser una experiència molt vàlida on vaig aprendre moltes coses que no hagués tengut ocasió de fer i veure si no hi hagués estat.

P.- Com ho va fer una persona tímida com vostè per perdre la por escènica en el món de la política?
R.- La por hi era però quan una persona tan senzilla i honesta com en Pep Lluís Colom ve i et fa una bona proposta, et planteges que -si pots- l’has d’ajudar; i així ho vaig intentar fer.

P.- Per acabar, què els diria als veïns del Port de cara a les properes festes de Sant Pere?
R.- Que gaudeixin i estimin molt aquest lloc meravellós on tenim la sort de viure.