La polèmica llei sobre la protecció de les praderies de posidònia al mar Balear -actualment en procés d’aprovació- ha posat el toc d’alarma sobre la necessitat de protegir un vegetal -la posidònia- que és vital per a la nostra economia ja que d’ell en depèn bona part de la netedat de l’aigua de les nostres platges així com una part important de la biodiversitat dels fons marins balears. L’àmplia experiència d’Enseñat amb la mar i la coneixença dels fons marins del Port de Sóller el converteixen en tot un expert local sobre els fons marins sollerics; uns fons que -val la pena creure-ho- sostenen una part important de l’economia de la nostra vall.

Pregunta.- En quina situació es troba la posidònia del Port de Sóller?
Resposta.- Molt malament: de l’any passat a enguany ha patit un fort retrocés. Les fotos antigues del Port permeten observar grans praderies de posidònia que actualment s’han vist reduïdes a clapes esporàdiques al llarg de la badia; les que millor es mantenen són les que es troben properes a les zones de bany -per raons òbvies- ja que allà no s’hi pot fondejar.

P.- I a la resta de la costa nord?
R.- No conec tan a fons el cas, però més o menys està per l’estil; malgrat que hi ha zones que per un menor fondeig es troben millor -Tuent, Calobra o darrere Sa Foradada-.

P.- Qui n’és el culpable?
R.- Sobretot les àncores grosses i les cadenes d’aquestes ja que arrabassen grans mates de posidònia, impedint així la seva regeneració. Tot i així, al Port de Sóller hem de tenir present que l’arena -o picadís fi- provinent de la platja d’Es Través s’hi sol depositar a sobre ofegant els brots tendres. Finalment, cal ressenyar que la contaminació tampoc no ajuda gens.

P.- Es pot redreçar aquesta situació?
R.- Sí, però calen accions ràpides i contundents per protegir-la. En primer lloc, augmentaria o engrandiria la zona de bany al màxim ja que així s’impediria el fondeig en aquesta àrea -passaria dels cinquanta metres actuals a almenys 150 metres-. Això ho pot fer l’Ajuntament perquè el Consell no crec que els posàs problemes per fer-ho. Una altra mesura efectiva, seria col.locar blocs de formigó per a fondeig on s’hi poden amarrar cinc o sis vaixells; a més, aquests blocs estan preparats perquè la biodiversitat hi habiti.

P.- Per què és tan necessària la posidònia?
R.- Té vàries funcions vitals: com a cau de biodiversitat; com a generadora d’arena gràcies a les seves fulles mortes; com a impediment per a l’erosió de les platges; i, sobretot, fent que l’aigua sigui neta gràcies a la capacitat d’oxigenació que presenta, impedint alhora la presència de fongs.

P.- Creu que és necessària la formulació de lleis que protegeixin la posidònia?
R.- I tant, igual que es protegeix la Serra de Tramuntana o qualsevol parc natural o zona protegida és importantíssim que es protegeixi la biodiversitat submarina. La posidònia és vital per poder mantenir l’aigua de la mar cristal·lina i neta, així com per augmentar la vida marina.

P.- Per què creu que s’ha torbat tant a protegir la posidònia?
R.- Crec que el sector nàutic hi està molt en contra perquè voldrien fondejar on els donàs la gana. En el cas del Port de Sóller, aquí pot venir qui li doni la gana i fondejar on vulgui sense cap control. serien ben necessàries mesures estrictes per al fondeig i una recollida de les aigües brutes dels vaixells, com se sol fer per tot. Pens que l’Ajuntament intenta fer-hi feina, però no és suficient. A més s’haurien d’aplicar mesures regeneradores: a Formentera i a Alcúdia s’han fet sembres de posidònia amb èxit.

P.- Els grans iots són els principals malfactors de les praderies de posidònia?
R.- Tot i que no es pot generalitzar mai, sí que és veritat que les àncores grosses són les que fan més mal.

P.- El problema se solucionaria a base de multes?
R.- No ho sé: pel que fa a les embarcacions petites crec que sí, però els vaixells grossos, passaran més i si han de pagar una multa, la pagaran i llestos. La qüestió es troba en estimar la mar.

P.- Què se n’ha de fer de la posidònia depositada a les platges?
R.- Deixar-la allà on és. Sobretot no tocar-la ja que fa que el vent no s’endugui l’arena cap a la mar. A més, l’arena que trobam a les platges prové de la posidònia.

P.- Creu que s’ha fet una bona campanya informativa sobre la importància de la posidònia a la mar mediterrània?
R.- Crec que a Sóller no s’hi ha fet gaire feina; mentre que a nivell balear la gent es mou més. Tenc coneguts a Porto Colom i a la zona de Palma i em diuen que per allà la gent hi està força implicada. Tot i això, sempre s’han de fer campanyes informatives, no s’ha de donar mai la batalla per guanyada.

P.- Com a aficionat a la mar, com es troba la costa sollerica pel que fa a plàstics?
R.- El fons del Port fa pena: des de la sortida del torrent fins a la bocana tot és una estora submarina de plàstic. La gent s’ha de conscienciar que els torrents no són un femer on llençar tot tipus de deixalles ja que tot això acaba a la mar. Crec que s’hauria de multar severament la gent que llença deixalles als torrents. Pel que fa a la costa nord es troba en una situació similar a la resta de la Mediterrània, hi ha un excés de plàstics arreu.

P.- Per quin moment passa la biomassa de la costa nord mallorquina?
R.- Crec que hi ha més peix dins la badia que no a fora perquè no s’hi pesca -sobretot a la zona rocosa-. La sobrepesca és la causant d’aquesta manca de vida i sobretot ara que -fora peatge al túnel- hi ha molta gent que hi ve a pescar. Malgrat tot, vull remarcar l’aspecte positiu que ha estat la declaració del mar Balear com a corredor per als cetacis de la Mediterrània.

P.- Què en pensa del fet que les autoritats autonòmiques illenques no disposin de doblers per controlar el fondeig al Port?
R.- Si no hi ha doblers per això, se n’han de trobar d’allà on sigui; si hi ha superàvit, una part d’aquest hi hauria d’anar destinat.

P.- Quina creu que seria la solució idònia?
R.- Mesures de regulació de fondeig que han de ser urgents. S’ha anunciat que el vaixell de l’Agència de Medi Ambient que cobreix la badia de Pollença vendrà a fer una volta de control a la zona de Sóller i sa Foradada. Una mesura del tot insuficient.

P.- Com veu el futur del Port de Sóller, ecològicament parlant?
R.- Calen solucions immediates, si no en quinze anys veurem greus conseqüències de la manca de control: aigües contaminades, pèrdua d’arena, destrossa total de la posidònia...

P.- I el de la mar Mediterrània?
R.- La mar Mediterrània ja és actualment una de les mars més brutes i sobreexplotades. No fa falta tenir gaire imaginació per preveure com estarà en uns quants lustres si seguim així.

P.- D’aquí a cinquanta anys serà veritat que hi haurà més plàstic a la mar que no peixos?
R.- Jo crec que ara ja és així. En el cas del Port, veig més plàstic que no peixos.

P.- Per acabar, es pot reinvertir aquest procés?
R.- Sí, però tot passa per un esforç conjunt -polítics i ciutadania-; si no hi ha voluntat conjunta de refer aquesta situació no anirem enlloc.