Joan González Palliser és el promotor del Tast d’Arts Escèniques que s’està duent a terme durant aquesta setmana a diversos indrets de la vall. González és originari d’Es Castell (Menorca), tot i que fa tres anys que viu a Sóller on s’ha involucrat fermament en el devenir cultural solleric; de fet, forma part de l’agrupació Estol de Tramuntana, del col.lectiu Vall d’Art i de la Comissió Nit Jove. Un panorama cultural que no li és gens aliè, ja que a Menorca formà part del grup folklòric Es Rebost i del grup de teatre jove de l’Orfeó Maonès. Graduat en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears, actualment està cursant un Màster en Gestió Cultural per la UOC. L’actualitat cultural d’aquestes setmanes té immers González en una activitat frenètica ja que participa no només en el tast d’Arts Escèniques, sinó també en Vall d’Art i en l’organització de la Nit Jove de les Festes de Sant Bartomeu.

Pregunta.- Per començar, què és un Tast d’Arts Escèniques?
Resposta.- La paraula tast fa referència al fet que programam diverses activitats que fan referència a les arts escèniques en sentit ampli -dansa, teatre...- alhora que es gaudeix també d’un tast de productes locals -vi, paté i sobrassada-. Es tracta d’una oportunitat per donar sortida a actuacions basades en fonaments teatrals des del punt de vista més contemporani; amb una característica comuna: el petit format.

P.- Com va néixer la idea de muntar un Tast d’Arts Escèniques a Sóller?
R.- Va ser el 2016 amb dues funcions de microtetare que es varen representar al pati interior de les Escolàpies. La fusió -tast de productes locals i teatR.- va tenir molt bona acollida i donà peu a continuar amb l’aventura. La idea sorgí de muntar un esdeveniment cultural novetós relacionat amb el teatre, una experiència no gaire habitual a Sóller.

P.- Com ha anat evolucionant el tast al llarg de les edicions?
R.- Augmentant i diversificant les actuacions: el segon any vàrem muntar quatre activitats -dues de caràcter obert: una batucada i un taller de malabars, i una ruta teatral amb dos muntatges. Els muntatges es feren a diferents espais de la vila i establírem un recorregut per veure’ls.

P.- Què podem esperar d’aquesta tercera edició en aquestes festes?
R.- Hi ha quatre activitats diferents: dansa i moviment al pati de les Escolàpies -dia 11-, una performance al pati interior de les Escolàpies -dia 12-, un concert narratiu de Mother Folkers al pati de les Escolàpies -dia 14- i tres peces de microteatre -a l’hotel S’Ardeviu, pati de l’Hospici i gallera de la Creu Roja -per al dia 23 d’agost.

P.- Quin és el seu paper en aquest esdeveniment cultural?
R.- Som el seu creador, en som l’alma mater; ho organit, coordin, venc les entrades, contact amb els artistes, m’encarrec de la publicitat... Tot i això, compt amb el suport d’amics i família que m’ajuden a tirar-ho endavant; enguany he comptat amb la col.laboració especial de l’artista Marc Jesús, que ha dissenyat el cartell. Cal dir que a partir d’aquesta edició ja som l’Associació Cultural Arrel’ART per tal de facilitar les tasques burocràtiques.

P.- Amb quin suport compta per tirar-lo endavant?
R.- L’Ajuntament ens facilita infraestructura -cadires...- , a més de certs espais i una part del vi que donam a tastar. Més Cultura també ens ajuda amb la infraestructura, així com La Luna, Suma, Ainere i Font Mallorca amb el tast de productes locals. Enguany a més hem comptat amb la col.laboració de S’Ardeviu i la Creu Roja que ens han cedit espais escènics. El que trec de les recaptacions es divideix entre artistes, despeses i un remanent per poder iniciar el proper tast.

P.- Sap si hi ha altres activitats semblants al Tast a d’altres indrets de l’illa?
R.- A Mallorca hi ha diferents festivals teatrals: la Mostra d’Arts Escèniques de Santa Eugènia -tot un referent-, el Circaire -La Mostra de Circ d’Alcúdia-, el Cíclop -La Mostra d’Arts Visuals de Sineu-... però són gran festivals temàtics. La nostra idea és fer un esdeveniment més íntim i acollidor: volem sentir al públic proper. D’aquí que la ruta teatral compti amb un aforament limitat: hi haurà tres passis per obra i en cada obra hi ha un aforament màxim per a quaranta persones; podent arribar, per tant, com a màxim a 120 persones.

P.- Vostè també forma part del col.lectiu Vall d’Art. Per què decidí participar-hi i quina tasca hi desenvolupa?
R.- Quan vaig saber que es volia deixar de fer la Nit de l’Art em semblà que es deixava perdre un esdeveniment cultural molt atractiu i això em va doldre. Per tant, em vaig posar en contacte amb na Sílvia Arbona i n’Aina Crespí per mirar d’organitzar un projecte artístic amb un caràcter multidisciplinar i innovador que definís les inquietuds artístiques dels joves amb un esperit crític. Juntament amb na Sílvia Arbona ens hem encarregat de coordinar l’apartat d’Arts Escèniques.

P.- Quin paper hi jugaran les Arts Escèniques?
R.- Comptarem amb un espai fix -just davant la parròquia de Sant Bartomeu- on es farà un espectacle de dansa; a més comptarem amb diferents accions musicals amb caràcter itinerant.
P.- Vostè és graduat per l’ESADIB. En quins projectes ha participat?
R.- Vaig fer pràctiques com a ajudant de direcció de Joan M. Albinyana a quart de l’Escola Superior; i a partir del proper setembre tornaré a fer d’ajudant de direcció de la posada en escena de Tosca, un muntatge que es podrà veure al Palau de Congressos i al Convent de Sóller i on hi participa Pro Musica Chorus.
P.- Què diria a un jove que està interessat en entrar a l’ESADIB?
R.- Que si realment en té ganes, ho faci. Ens hem d’avesar a fer el que sentim, sense tenir por a l’avenir.

P.- Com reaccionà la seva família i amics quan els plantejà estudiar Art Dramàtic?
R.- Per sort, vaig comptar amb un recolzament total. De fet, crec que no els va venir gaire de nou ja que ja havia estat a l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca. Vaig comptar amb el suport total de la família.
P.- Què l’atreu més: teatre, cine o televisió?
R.- Sens dubte, el teatre: m’agrada tant com a espectador -ja que l’analitz des de tots els vessants- que com a actor. El teatre és acció viva, tot passa davant el públic; la qual cosa fa que cada funció sigui diferent.

P.- Veu el seu futur lligat al món de la interpretació?
R.- Actualment, no. M’agrada fer teatre però a dia d’avui em veig més lligat al món de la gestió cultural -supòs que és perquè els estudis que he realitzat m’han donat un plus a l’hora de muntar esdeveniments culturals i escènics-.

P.- Un actor, hi neix o s’ha de formar?
R.- Es poden donar els dos casos: comptar amb una caràcter innat per a la interpretació o formar-se; ara bé, a les escoles d’art dramàtic es toquen totes les tècniques per tal d’oferir els màxims de recursos possibles. Sempre és positiva la formació.

P.- Actualment vivim un auge del microteatre. A què creu que es deu?
R.- A la crisi econòmica, sens dubte: la crisi acabà amb els grans muntatges que obligaven a comptar amb molts d’actors i grans escenografies per donar pas a un teatre de petit format -que sorgí a Madrid-, el microteatre. És un teatre de curta durada, pocs personatges, que es pot fer amb pocs recursos i que té un contacte molt directe amb l’espectador; a més se sol representar en espais que fins a la data no eren pròpiament espais escènics: bars, places, mercats, cases particulars...

P.- Com veu el panorama teatral autonòmic?
R.- Amb força vitalitat. Vivim una eclosió de nous projectes, actors, directors, dramaturgs... amb marcat caràcter autonòmic. Un fet que es reflecteix en el nivell de les sèries autonòmiques o amb l’aparició d’esdeveniments culturals de primer ordre com la Fira B de Palma -el mercat de música i arts escèniques de les Balears-.

P.- I què en pensa del panorama local?
R.- Sempre he pensat que Sóller té un bagatge cultural que no arriba a eclosionar al cent per cent, com hauria de ser. Crec que això es deu per manca de comunicació i de cohesió entre les diferents entitats; pens que cal un canvi de mentalitat a l’hora d’organitzar el món cultural solleric. És molt necessària la interrelació entre activitats i persones, i entre les mateixes associacions i entitats culturals. Tal vegada això canviï amb l’activació de l’activitat cultural que suposarà la posada en funcionament del Defensora; almenys així ho desig.