Clàudia i Joan Josep són dos dels membres més joves del col.lectiu Esclatabutzes que diumenge s’encarregarà de muntar l’espectacle “Malson” que donarà pas al tradicional correfoc que des de fa més de vint anys sol tancar les festes patronals en honor a Sant Bartomeu. Clàudia Guasp Colom té 16 anys i es troba a punt d’iniciar un Grau Mitjà d’Auxiliar d’Infermeria després d’haver finalitzat l’ESO; ella és filla d’un dels artífexs-fundadors de la colla de dimonis sollerica, Xisco Guasp. Per la seva banda, Joan Josep Albiñana Coll -també de 16 anys- és a punt de començar Primer de Batxillerat Científic a l’Institut Guillem Colom Casasnovas.

Pregunta.- Què podem esperar de “Malson”, el darrer muntatge dels Esclatabutzes?
Resposta.- Un espectacle molt treballat i encaixat a nivell escenogràfic que creim que no decebrà els sollerics que l’esperen des de fa un any i que esperam que els sorprengui.

P.- Què el distingeix d’altres muntatges anteriors?
R.- El lligam que s’estableix entre la presentació i el curtmetratge que introdueix l’escenografia del correfoc i que ja es pot veure a les xarxes socials. Es tracta d’una padrina que per ajudar a dormir als seus nets els conta històries sobre bruixes i dimonis.

P.- Quin paper hi jugau vosaltres?
R.- A nivell escenogràfic no hi pintam res. Na Clàudia ha participat en tot el que ha estat el guió i el rodatge del vídeo; i jo -diu en Joan Josep- som cremador, és a dir un dels dimonis que formen part del correfoc.

P.- Què fou el que vos va dur a formar part de la colla dels Esclatabutzes?
R.C.- Puc dir que ho he viscut des de ben petita ja que mon pare fou un dels fundadors de la colla; això ha fet que sempre hagi viscut ben de prop el procés de creació de cada correfoc. A més, som molt activa culturalment hi form part d’altres col.lectius com la Comissió Nit Jove.
R. JJ.- Tota la vida m’havia fet molta il.lusió formar part dels dimonis sollerics i quan vaig comptar amb l’edat necessària vaig passar d’espectador a cremador.

P.- Quins requisits s’exigeixen per formar part d’aquest col.lectiu?
R.- A part de compromís i ganes; realitzar un curset sobre maneig de pirotècnia, una demanda que ve imposada legalment.

P.- En què consisteix aquest curs?
R.- Es tracta d’un curs de cinc hores tres de teoria i dues de pràctica sobre maneig de material pirotècnic. L’organitza el mateix col.lectiu que s’ha de posar en contacte amb la Conselleria d’Indústria que n’ha d’aprovar la seva realització. Els Esclatabutzes ja en duen quatre promocions; nosaltres dos som de la del febrer del 2016.

P.- Com ha canviat el grup amb el pas dels anys?
R.- Sobretot a nivell tècnic ens hem hagut de formar -seguint els preceptes que la llei ens marca- i d’avesar a fer front a la burocràcia: tramitació de permisos, cursets de primers auxilis, plans d’emergència, seguretat i evacuació... En aquest sentit ens hem hagut de professionalitzar. Pel que fa als membres i a la participació ciutadana als nostres espectacles creim que comptam amb estabilitat i un alt percentatge de participació.

P.- D’on treis les idees per als muntatges?
R.- Generalment solen sortir del que s’anomena una pluja d’idees; sovint un idea senzilla va agafant dimensió per acabar esdevenint un muntatge. Ara bé, també ens hem agafat a llegendes clàssiques -Troia-, cultura popular -Sa cuca de sa Mola- i inventiva pròpia -com és el cas del muntatge d’enguany-.

P.- Com creis que rep el públic solleric els vostres muntatges?
R.- El públic de Sóller ha crescut i evolucionat al nostre ritme: balla i gaudeix amb els dimonis i hi interactua molt més que no a altres pobles; al manco així ens ho fan saber les colles que ens han acompanyat al llarg de varis muntatges. Sovint és el públic qui ens aporta un plus d’adrenalina amb les seves interaccions.

P.- Sou conscients que vos heu convertit en tot un reclam turístic?
R.- Tot i que som conscients de la quantitat que ens segueix -d’altres pobles i nacionalitats- nosaltres feim feina per a la gent d’aquí. Sí que hem sabut que hi ha gent que telefona als hotels o a l’Oficina de Turisme per saber quan actuam i fer la reserva.

P.- Quines altres actuacions duis a terme a part del Correfoc de Sant Bartomeu?
R.- Com a correfoc, només el de Sant Joan a Deià; però sí que feim algunes col.laboracions puntuals com per Sant Antoni. A més solem fer intercanvis amb altres colles; al principi anàrem a altres indrets com Pla de na Tesa o Santa Eugènia.

P.- Què creis que ha ajudat a la consolidació dels Esclatabutzes?
R.- D’una banda, el caràcter revitalitzador dels dimonis sobre les festes de Sant Bartomeu; i de l’altra, la capacitat que ha tengut de trobar relleu generacional i d’engrescar aquest relleu.

P.- Quin paper juguen les dones al grup?
R.- El mateix que els homes: cremen igual, creen igual, sonen igual, el viuen igual i senten la festa de la mateixa manera que els homes. De fet, les convidades d’enguany són una colla de dones: les Bruixes de Mallorca.

P.- Quantes seccions formen un muntatge dels Esclatabutzes?
R.- Bàsicament, quatre: escenografia, pirotècnia, música i el muntatge.

P.- Què li diríeu a qui assisteix per primera vegada a un correfoc?
R.- Que el gaudeixi però seguint les normes que el regeixen: anar equipats amb roba llarga i calçat adequat, que mantenguin els infants allunyats de la primera línia, que no toquin els elements pirotècnics i que ballin amb els dimonis però sense impedir-los fer la seva feina. Precisament per això hi ha tota una sèrie de normes que es pengen al voltant de la plaça perquè la gent en tengui coneixement; nosaltres solem estar preparats per a qualsevol contingència: de fet, el correfoc es podria aturar en menys de dos minuts si hi hagués una emergència. Volem aprofitar l’avinentesa d’aquesta entrevista per agrair la col.laboració dels negocis de plaça que durant el nostre espectacle veuen reduït el seu negoci: gràcies de tot cor.

P.- Per acabar, quina és la màgia d’un correfoc?
R.- Viure la creació des del primer instant; a més, de la màgia inherent al foc -creador de vida, llum i espectacle- que el públic gaudeix des del primer moment.