Si hi ha una persona que representa a la perfecció una vida en contacte directe amb el món pagès solleric, aquesta és na Catalina Oliver Bestard: filla i neta de pagesos -“Buferuda” per part de pare i “Trius” per línia materna- Oliver gaudí d’una vida dedicada íntegrament a la pagesia ja fos treballant directament la terra o venent els seus productes al trast que regentà durant anys al mercat de Sóller, trast que ara duu la seva nora.
Catalina Oliver gaudeix des de fa set anys d’una merescuda jubilació dedicant tot el temps que pot tant a la seva família com al contacte directe amb la terra. De fet, afirma que quan millor se sent és quan es troba a l’olivar.

Pregunta.- Com ha anat la temporada d’oliva d’enguany?
Resposta.- No hi ha hagut res, nosaltres no hem collit gens d’oliva com la immensa majoria dels sollerics, ben al contrari de la temporada de l’any passat, que n’hi hagué molta, fins a tal punt que hi va haver llocs on se’n va deixar predre. Però ja sabem que al camp les coses van així: un any molt i l’altre...

P.- Quan començà a anar a collir oliva?
R.- Devers els 15 anys, quan ja havia acabat la formació escolar bàsica. Normalment solia anar al mercat on una tia meva tenia un trast i li donava un cop de mà, però aquella temporada no hi havia massa feina i se m’oferí la possibilitat d’anar a collir a Cals Avinyons ja que hi havia un espletasso i vaig agafar paner i cap allà vaig ser partida. Ho record com una època molt feliç, tot i que anàvem a peu fins a la finca i collíem tot lo dia; però el record que en guard és d’alegria: abans tothom cantava i ara ningú canta, tot i que eren temps difícils.

P.- Com era una jornada laboral d’una collidora?
R.- Ens solíem aixecar a les 7, berenàvem i preparàvem qualque cosa per pegar una mossegada a mitjan matí -ja que ens donaven un plat calent per dinar-. Partíem a peu fins a la finca i ens solíem posar a collir devers les 8 fins a migdia quan sonava el corn indicant la pausa per dinar; devers les 2 ens hi tornàvem a posar fins a les 5 que tornàvem cap a la vila.

P.- Coincidí amb el temps de les “gallufes”?
R.- Sí, però no hi vaig treballar directament. Elles solien fer feina a les finques més grans com Can Prohom o Es Port. Al nostre tall tots érem gent de Sóller. Les gallufes eren dones que venien a Sóller per fer la temporada d’oliva, solien ser de pobles com Maria de la Salut o Llubí i eren totes mallorquines, no tenc record que hi hagués cap peninsular.
P.- Qui formava el tall de collidores?
R.- Quan vaig collir a Cals Avinyons -només hi vaig anar un any- solíem ser cinc o sis dones a més de la madona, l’amo i un missatge. Però quan collíem a ca nostra, solíem ser tots de la família: ens anàvem ajudant uns als altres i així ens retia més. Record que quan havíem collit una trullada solíem fer l’oli i anàvem a collir a ca un altre familiar, i així fins haver acabat la temporada.

P.- Sortí mai de la vall de Sóller per anar a collir?
R.- No, llevat d’un any que vaig anar a collir a Cals Avinyons, sempre he collit a les nostres terres: a Muleta de Ca s’hereu -on mon pare era amitger-, a l’olivar de damunt Cas Costurer i a l’olivar del Coll just devora les cases de ca na Menga.
P.- Què era el pitjor d’una jornada de collidora?
R.- Res, tot m’agradava i encara ara m’agrada. Tal vegada fos el fred -record quan l’amo ens encalentia pedres o feia foguerons perquè ens encalentíssim una mica les mans-. He de dir que la feina no ens feia por: record que una vegada collíem al Pla de Cals Avinyons i la madona ens posà trenta paners a tasca i acabàrem abans d’hora, això sí ben cansades.

P.- Quants de paners es podien collir en un dia?
R.- Això sempre depèn de l’oliva que et trobis. Al nostre olivar, un any na Maria “Porro” i la seva germana varen collir cinquanta paners cadascuna en un sol dia.

P.- Seguien algun costum durant la temporada?
R.- Quan vaig anar a collir a Cals Avinyons, l’amo ens regalà una mesura d’oli en acabar la temporada. Normalment, la temporada solia acabar amb una bona bunyolada i molta alegria. Tot i la dificultat d’aquella època, la gent era més feliç que no ara.

P.- Com ha canviat el collir olives amb el pas del temps?
R.- Molt, i he de dir que no m’agrada gens la manera de collir oliva d’ara: què vol dir collir oliva verda per fer oli? No puc sofrir l’oli de zero graus fet d’oliva verda: no entenc com es pot fer oli d’aquesta manera. Jo he collit de tota manera: a mà -amb paner i ungles a cada mà perquè retés més-, amb màquina, i darrerament amb xarxes -tot i que seguim fent les foranes a mà-. Avui en dia, amb les noves tècniques, el collir oliva ret molt, però no estic gens d’acord amb el tipus d’oliva que volen per fer l’oli.

P.- Com valora l’impuls que té avui en dia l’oli d’oliva?
R.- Trob que amb aquest nou sistema s’ha acabat amb l’oli de graus i en conseqüència amb un sistema de recol.lecció i elaboració d’oli tradicional. Aquest oli de zero graus d’avui en dia, em cou al canyó; a més aquest oli -de pocs graus- es fa malbé més aviat.

P.- Està d’acord amb els nous mètodes d’elaboració de l’oli?
R.- Pel que fa a qüestions higièniques és indubtable que s’ha millorat; però no combrec de cap de les maneres amb el tipus d’oliva que es vol avui en dia per fer oli. Actualment, un oli de tres graus es té com a xerec i per a nosaltres és el millor.

P.- Vostè -a més- disposà d’un lloc al mercat de Sóller. Quant de temps hi va vendre i quin tipus de producte?
R.- He de dir que venc d’una família de mercaders: ma mare ja venia a les Avingudes a Palma i també a Inca, així com també ho feien les meves padrines. Pràcticament tota la meva vida laboral l’he feta al mercat -compaginant-la amb la de pagesa-. Solíem vendre tot tipus de verdura, hortalissa i fruita de temporada que conreàvem a Can Guixa, després a Son Puça i, finalment, als hivernacles del Camp de sa Mar. He de dir que quan vaig tenir els meus fills, vaig anar a comprar també a MercaPalma per aconseguir el que no trobava a Sóller. Sens dubte, la fruita i verdura d’abans era molt més saborosa ja que era de temporada: avui en dia, hi ha de tot durant tot l’any però sovint no fa gust de res.

P.- Podem dir que va viure l’època bona del mercat?
R.- Sí, ja ho crec: ens va anar molt bé. En aquella època era un mercat ple de vida: els hotelers i els de la base del Port venien a comprar al mercat i era un lloc que bullia d’activitat. Basta pensar que no hi havia llocs buits; hi havia tanta demanda que quan vaig començar-hi vaig haver de compartir una pedra amb na Juanita “Rebla”.

P.- Com veu el mercat actual?
R.- És desolador, em fa molta pena: els clients són vells i el jovent no té costum d’anar-hi; tothom se’n va a les grans superfícies. Crec que darrerament les institucions no han estat a l’alçada a l’hora de recolzar-lo i potenciar-lo.

P.- Veu alguna possibilitat de canviar aquesta tendència?
R.- La veritat és que no; que més voldria jo que veure com el mercat de Sóller es rellança.

P.- Per acabar, com veu el futur del món pagès?
R.- Malament: no suport veure horts i olivars abandonats. Pens que les millores en el transport que ve de la península ha incidit negativament en els productors locals que no poden competir amb la rapidesa i immediatesa amb què ho fan els grans productors forasters. Voldria que els mes nets poguessin gaudir d’una situació diferent: però, tristament, no ho crec.