Diari digital de la comarca de Sóller
Dijous, 13 de desembre de 2018   |   07:02
 
Enquesta  
S’aconseguiran eliminar les curses il.legals de la carretera del Puig Major?


No
 
Entrevista
07/12/2018 | 08:39
Marina Sánchez:
“Les bases del patriarcat dominen la nostra societat”
G.P.

Marina Sánchez López és l’agent d’igualtat que des de fa escassament unes setmanes treballa a l’Espai Dona de Sóller, que es troba situat a les antigues dependències de l’Hospici municipal. Sánchez compta amb un grau en Treball Social i amb un Máster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. Tot i la seva joventut -compta amb només 26 anys- Sánchez té molt clares les idees que han de regir una societat més igualitària i es mostra fortament preocupada per l’avenç de certes formacions polítiques que d’afermar-se en el poder posarien en dubte molts dels treballs i esforços que s’han aconseguit en els darrers anys en polítiques d’igualtat i drets socials.

Pregunta.- Què és l’Espai Dona?
Resposta.- És un punt de trobada per a dones que se suma als altres espais existents al territori illenc per fomentar la igualtat de gènere en el conjunt dels pobles de Mallorca a través d’una xarxa perquè els ajuntaments puguin posar en marxa mesures d’igualtat a l’àmbit municipal que permetin millorar la qualitat de la vida de les dones i afavorir un canvi de clima que acondueixi a una societat lliure de masclismes. En aquest marc, jo som l’encarregada de l’Espai Dona de Tramuntana que està ubicat a Sóller.

P.- Quina funció i activitats duran a terme?
R.- Es tracta d’un servei de formació, informació i atenció a la dona -totalment gratuït- a través de polítiques públiques. Bàsicament pretén fomentar l’associacionisme femení mitjançant tallers, cursos, conferències, documentals... enfocats especialment en polítiques de gènere i del món de la dona. Volem quedi clar que les propostes hauran de sorgir de les inquietuds mateixes de les dones a través de demandes específiques; en aquest sentit la meva presència és més de coordinar aquestes activitats que no de dirigir-les. Per aquest motiu encara no tenim propostes concretes sinó que aniran sorgint de les demandes de les dones.
P.- Hi ha problemes específics pel que fa a igualtat a la vall de Sóller?
R.- Pens que en tractar-se el masclisme d’una conducta que abraça totes les esferes cal tenir molt present que no es tracten de conductes d’un sol sector social o d’un fet cultural exclusiu de determinats espais o llocs. Se sol tendir a pensar que moltes conductes masclistes són conductes que afecten a col.lectius extraeuropeus -sovint associades al tercer món- i no és així de cap de les maneres; en aquest sentit, anam molt errats. S’ha de tenir molt clar que qualsevol dona és sensible a patir els efectes del masclisme. Evidentment hi ha dones que pateixen certes exclusions, però totes estam sota els efectes del masclisme d’una manera o l’altra.

P.- Per on passa la igualtat de la dona?
R.- Per canviar les bases del patriarcat que dominen la nostra societat. El patriarcat és un articulat polític, social, econòmic i religiós que es basa en la superioritat de l’home per sobre de la dona.

P.- Com es pot aturar la xacra de la violència de gènere?
R.- Amb un canvi de mentalitat que derivi en una concepció de l’ésser humà com a igual i no vist com a competidor ni rival. Cal deixar de banda les concepcions binàries -home/dona- i pensar més enllà.

P.- Quin paper juga l’educació en l’eradicació d’aquest tipus de violència?
R.- És vital per combatre la socialització de gènere: la idea prefixada sobre com ha de ser un home i com ha de ser una dona que sovint ja comença abans -fins i tot- de néixer. Sens dubte, ens haurem de replantejar el sistema educatiu i obrir les nostres ments vers determinats nous estàndards socials per superar els que ja han quedat obsolets.

P.- Per què hi ha tanta poca sensibilitat cap a la dona en la judicatura?
R.- Primerament, perquè el món judicial és un món de poder on predominen els homes; i en segon lloc, perquè hi ha la tendència a construir un determinat model de dona i víctima. La dona ha de respondre a uns ideals prefixats de víctima que certes dones rebutgen; essent ambdós lícits. La dona ha d’encaixar en un determinat model de víctima -dèbil, submisa- en cas contrari ja torna a ser qüestionada. És urgent un canvi de mentalitat en aquestes concepcions.

P.- En un judici, per què és tan fàcil que la dona passi de víctima a acusada?
R.- Perquè hi ha un imaginari col.lectiu del que ha de ser una víctima de violència de gènere. Si no respons a aquest model -com és el cas de la dona empoderada- no se’ns reconeix com a dona que hagi pogut patir la violència de gènere i es passa a qüestionar les actituds d’aquestes dones. És lamentable però ben vigent.

P.- És una exageració parlar de l’empoderament de la dona?
R.- No, de cap de les maneres. Ara bé, se sol tendir a dir que la dona s’ha d’empoderar a ella mateixa quan en realitat els falten les eines i recursos per poder-ho fer. Això duu a una delegació total d’aquest empoderament sobre les dones, essent en moltes de casos només responsabilitat seva.

P.- Què en pensa dels resultats de Vox a la comunitat andalusa, una formació que duu la bandera de la supressió de la llei de violència de gènere?
R.- Clarament és un clar símptoma de retrocés dels drets socials que va en molta consonància amb l’ascens del fascisme a nivell mundial.

P.- Creu que hem entrat en un procés d’involució pel que fa als drets socials?
R.- Absolutament, i no només pel que fa als drets de la dona sinó al de tota una sèrie de col.lectius minoritaris: ecologistes, LGTBI...

P.- Per què és tan bel·ligerant el feminisme actual -cas de Femen, per exemple-?
R.- Senzillament perquè estam fartes de mesures i conductes que ens constrenyen. A més, una manera de fer-nos sentir és a través d’acusacions diguem-ne “radicals”. És una manera d’aconseguir un espai i repercussió als mitjans de comunicació. Convé tenir present que aquestes actuacions sobten perquè xoquen i rompen amb els cànons tradicionals de gènere.

P.- Com veu el futur de la dona al nostre país?
R.- Si seguim amb la tendència actual el veig molt negre. Recularem en els drets aconseguits. Per posar només un exemple: personalment, treball al Consell en la Direcció Insular d’Igualtat: una direcció que deu la seva supervivència al govern de torn i demostra la fragilitat de les polítiques públiques ja que no se sap mai si aquestes es perllongaran en un futur si hi ha canvi de govern.

P.- I al món, en general?
R.- Hi veig la mateixa tendència. una involució del “poc” que s’havia avançat.

P.- Per acabar, què té d’utopia el feminisme?
R.- No crec que el feminisme sigui cap utopia sinó una lluita a nivell social per canviar els esquemes vigents i avançar vers la igualtat de gènere. Crec que és un moviment que propugna unes millores per a la societat en general, ja siguin dones o homes.



Anterior Tanca Compartiu-ho a