Isabel Casasnovas Rullan acaba de veure editat el passat Nadal el seu poema “En su girafa al galope” que fou un dels poemes premiats durant la segona convocatòria del premi de poesia “Poema Escondido” de la Constel.lació Machado organitzat per l’Ajuntament de Segòvia.

Casanovas viu des de fa tres anys a Segòvia, on està cursant el tercer any de Publicitat i Relacions Públiques al campus de Segòvia de la Universitat de Valladolid; també es troba estudiants un grau d’FP de Projectes d’edificació.

Discreta però amb una voluntat decidida a fer front un futur tot ple d’incògnites, Casasnovas ens exposa com prengué la decisió de presentar-se a aquest certamen poètic i com va viure el fet de ser una de les seleccionades.

Pregunta.- Què hi fa una sollerica a Segòvia?
Resposta.- Hi estic estudiant Publicitat i Relacions públiques des de fa tres anys. La meva arribada a Segovia va venir motivada pel fet que a l’hora d’escollir el que volia estudiar ho vaig fer basant-me únicament en les meves motivacions personals, sense pensar on ho podria fer. Quan vaig tenir decidit el que volia estudiar, senzillament vaig sol.licitar l’ingrés a diverses universitats que m’oferien el que jo volia i Segòvia fou una de les que em respongué. Vaig valorar molt el fet que es tractava d’una ciutat petita que es trobava a una hora en autobús de Madrid i això oferia molts avantatges pràctics.

P.- Què fou el que t’hi dugué?
R.- Un cop la universitat m’acceptà, vaig valorar molt el fet de viure en una ciutat allunyada de les grans urbs com Madrid o Barcelona, però que alhora es troba ben comunicada. He de dir que el que m’hi dugué foren les ganes i, també, la comoditat.

P.- Com et decidires a participar al certamen “Poema escondido”?
R.- L’ajuntament de Segòvia, organitzador del concurs, demanà a les universitats de participar en aquest concurs i fou a través de les xarxes universitàries com em vaig assabentar d’aquest certamen; tot i que finalment m’hi vaig presentar per lliure.

P.- Havies participat anteriorment en altres certàmens literaris?
R.- No, aquest fou el primer; tot i que sí que havia participat en certàmens escolars on la participació solia ser obligatòria.

P.- Com era el poema que presentares a concurs?
R.- Es titulava “En su girafa al galope” i és un poema amb un lleu transfons feminista on el personatge principal -una dona- no vol ser una princesa de contes. Es tracta de la visió d’una dona que sap el que vol i no té por a experimentar. En realitat, vaig presentar tres poemes al concurs: dos que seguien normes de mètrica i un en què el vers era lliure i precisament fou aquest el que aconseguí fer-se amb el tercer premi de la convocatòria.

P.- Hi havia normes sobre com havien de ser els poemes?
R.- Se’n podien presentar tres per autors, no havien d’haver estat publicats amb anterioritat, la temàtica era lliures i no podien excedir els trenta versos.

P.- Com visqueres el fet de ser premiada?
R.- Fou una sorpresa total: vaig participar al certamen per il.lusió i no feia comptes ser premiada. Vaig aconseguir el tercer premi i quan em telefonaren de l’Ajuntament de Segòvia estava en un nigul.

P.- En què consistí el premi?
R.-Els poemes seleccionats passaven a un grup de músics segovians que els musicaven. Un cop realitzada aquesta tasca, s’enregistrà un CD que l’ajuntament de Segòvia regalà com a present el passat Nadal. Només el guardonat amb el primer premi va tenir gratificació econòmica que fou de 200 euros. La millor gratificació, sens dubte, fou haver estat seleccionada entre els guanyadors.

P.- Què en penses de la teva adaptació musical?
R.- És força interessant i la valor molt ja que quan escrius un poema no penses en la seva versió musical: em va fer molta il.lusió.

P.- Des de quan et sents atreta per la lletra escrita?
R.- Vaig començar a escriure de manera regular a partir de segon de batxillerat i gràcies a un professor -Toni NigorR.- que t’acabava transmetent tanta passió per la literatura que va fer que m’hi enganxàs. A part, ma mare -Rosana Rullan- és molt amant de la poesia i en algunes ocasions especials sol fer-ne, aquest fet també m’ajudà a començar a esc riure.

P.- Tens més obra guardada en un calaix?
R.- Sí, però no en excés: per exemple de poesia tan sols compt amb una desena de poemes més. Generalment, el que sol escriure ho faig en prosa i ho faig per a mi mateixa, per relaxar-me. El fet d’escriure m’ajuda a desconnectar dels estudis.

P.- També escrius en català?
R.- En el cas de la poesia, sí; pel que fa a la prosa, ho sol fer en castellà.
P.- Quins són els teus autors de referència?
R.- Sobretot m’agrada molt J. K. Rowling i l’univers de Harry Potter; també m’agrada James Dashner, autor de “El juego infinito”; i pel que fa a poesia, m’agraden Bécquer, Machado... tot i que darrerament m’he aficionat molt a llegir poesia per internet. Ara bé, si m’he de quedar amb un aquesta és J. K. Rowling que fou qui m’obri pas al món de la literatura.

P.- També ets una persona implicada socialment. En quines causes t’has involucrat?
R.- Aquest estiu vaig estar fent pràctiques amb “Sóller Solidari” i em vaig involucrar en les seves iniciatives. Actualment, ja que visc a Segòvia, continuu tenint-hi contacte però des de la llunyania.

P.- Com veus el panorama dels drets socials en l’actualitat?
R.- Vivim en un món d’extrems i ja se sap els extrems criden als extrems. Del moment actual em crida l’atenció la manca d’equilibri, vivim en una societat atomitzada. Pel que fa a drets socials passam per un moment força dur: sovint sembla que en lloc d’avançar anem cap endarrere com els crancs.

P.- Com a sollerica peninsular, què trobes a faltar de Sóller quan ets a Segòvia?
R.- La família i els amics -no els pots veure sempre que vols-, l’entorn privilegiat de la vall i el clima: som molt fredolera i a Segòvia sempre fa fred.

P.- I què t’atreu de viure a Segòvia?
R.- Per a mi, el fet de viure a Segòvia representa la independència, la motivació personal i l’assoliment d’unes determinades fites i, sobretot, l’obertura de nous horitzons.

P.- Com t’informes del que passa a la vall?
R.- Sobretot a través de les xarxes socials i del contacte diari amb la meva família: qualsevol cosa que passa a Sóller, la sé pràcticament a l’instant.

P.- Has notat canvis en Sóller en el temps que duus vivint a fora?
R.- Trob que Sóller és bàsicament la mateixa -sense gaires canvis radicals-; però alhora valor molt els petits canvis que s’hi produeixen; però el fet de viure relativament a prop fa que la visiti sovint.

P.- Per acabar, adreça un missatge als sollerics de cara al 2019 que tot just acaba de començar.
R.- Tan sols els diria que visquin el dia a dia, que siguin ben conscients de les seves decisions i que siguin feliços i que en cas d’equivocar-se que no s’hi capfiquin ja que la vida segueix endavant. Bon any a tothom!