El doctor en Història Antoni Quetglas (Sóller, 1980) presenta avui el seu llibre “20 anys del Col·lectiu de Moros 11 de maig”. El 2005 va publicar el seu primer llibre titulat “Es Firó de Sóller. 150 anys de sentiment d’un poble” i des d’aleshores ha estat autor i coautor d’una desena d’obres relacionades amb el municipi. S’ha especialitzat en els segles XIX i XX i es descriu com una persona feinera i un apassionat de la història.

Pregunta.- D’on ve la seva passió per la història?
Resposta.- Suposo que de ca nostra, on sempre hi va haver llibres. Al meu pare li agradava molt llegir llibres d’història. Inicialment volia ser professor de secundària, però després vaig agafar el gust a la investigació i la vida em va decantar cap a l’arxivística.

P.- I el seu especial interès en Sóller?
R.- Els estudis locals i de casos concrets et permet entendre els coneixements de la història general. La proximitat de les fonts que tenim a nivell local, tant documentals com orals, permeten tenir un contacte molt directe amb els fets històrics, amb les anècdotes i amb les vivències de les persones que han dut procesos històrics com la migració.

P.- Què és allò que el sorprèn més del poble?
R.- Constatar tòpics. L’aïllament que va tenir Sóller al llarg dels segles és molt relatiu. Hi havia connexions terrestres difícils que va crear una idiosincràsia única a Sóller. Això va fer destacar trets diferenciadors que podrien ser una fal·làcia en molts de casos, o bé una cosa exagerada.

P.- Quins altres llibres ja ha publicat?
R.- Sóc autor dels llibres “Es Firó de Sóller. 150 anys de sentiment d’un poble”, “La II República, la Guerra Civil i la Postguerra a Sóller”, La transició democràtica a la Vall de Sóller (1973-1983)” i “L’emigració sollerica, 1836-1936”. A més, sóc coautor dels llibres “La producció de teixits a Sóller. De la manufactura a la indústria mecànica (s. XIV-XX)”, “La xocolata a Sóller, història i cuina”, “Història de les fàbriques d’embotits a Sóller”, “Fills il·lustres de Sóller” i “Els metges de Sóller. Homenatge a una vocació”.

P.- Avui presenta el llibre “20 anys del Col·lectiu de Moros 11 de maig”, podria anticipar alguna cosa?
R.- És un llibre que ha comptat amb la col·laboració d’un grup de feina format per persones del col·lectiu. Es tracta de Damià Bestard, Llorenç Seguí i Biel Rodríguez, que en tot moment revisaven i assessoraven. El llibre pretén, des del punt de vista d’un dels tres col·lectius que organitzen el Firó, fer una aportació a la seva història. Es tracta d’una festa que en els darrers anys ha sofert un canvi important en quant a creixement. Per altra banda, a través del llibre també es vol fer un reconeixement a la feina que els membres dels col·lectius han fet durant tots aquests anys. Està demostrat que una festa popular té èxit i força quan el poble la sent seva. Durant aquests anys hi ha hagut persones que han fet una feina que no es veu i per això se’ls ha de reconèixer.

P.- Forma part de l’organització del Firó?
R.- Jo particip des dels set anys a la festa i sóc soci des de la primeria dels col·lectius, però no he estat mai dins la seva organització.

P.- Quan va començar a pensar que el Col·lectiu de Moros 11 de maig es mereixia un llibre?
R.- Fa uns anys vàrem preparar amb Plàcid Pérez informació sobre els col·lectius del Firó per un congrés nacional sobre col·lectius i confraries de moros i cristians celebrat a Ontinyent. Teníem en compte que enguany el col·lectiu feia oficialment els 20 anys i em demanaren si podria fer alguna cosa per commemorar aquestes dues dècades d’història. Teníem el material, però faltava donar-li cos. Així, amb el grup de treball format per membres del col·lectiu durant un any hem anat recopilant fotografies i dades per dur a terme aquest llibre.

P.- Quina és la fase actual en la qual es troba el Firó?
R.- A partir del 2000 hi hagué un creixement enorme en quant a participació, espectacularitat i simulacre.

P.- Com serà el futur?
R.- El futur de la festa tendrà alts i baixos. Hem de ser conscients que hi haurà un moment en què el Firò caurà. Hi haurà reptes que s’hauran de fer front, com la participació i l’assistència del públic. Arribarà un moment en què hi haurà gent de Sóller que no podrà accedir al recinte de Plaça durant el Firó. De fet, ara ja s’està regulant amb les polseres. També s’haurà de fer molta feina amb el tema del tractament de la dona i amb la qüestió de la indumentària. A curt termini, crec que el futur serà bo. Crec que s’ha de reconèixer la feina que fan els professors de les escoles del poble. Des de petits els ensenyen a estimar la festa. Un cop es coneix el Firó, després es pot estimar.

P.-Què pot explicar sobre el llibre del 125 aniversari de “Sa Botigueta”, el qual presenta el proper divendres?
R.-Quan vaig fer la tesi doctoral vaig tractar el tema de les associacions a Sóller durant els segles XIX i XX. De fet, “Sa Botigueta” és una entitat lligada a la migració i per aquest motiu la vaig seguir bastant. Aquest llibre pretén estudiar els 125 anys de l’entitat, qui foren els seus directius i també estudiar el local social i les diferents activitats que ha tengut al llarg dels anys. “Sa Botigueta” ha estat present al llarg de la història contemporània de Sóller i és important fer-li un homenatge. Té una col·lecció de quadres molt bona i crec que era necessari que hi hagués un llibre d’aquest tipus.

P.- Quins són els propers llibres que presentarà?
R.- Aquest mes d’abril també presentarem el llibre sobre les XIII Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx. El Grup de Recerca i Estudis Sollerics coordinam la seva organització i també feim l’edició del llibre, el qual recull tot el que es va presentar l’any anterior. Hi ha una vintena d’articles de diferents investigadors de de temàtica molt diversa. També presentaré el mes de maig el llibre sobre els 120 anys de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu. És un llibre en el qual es pot trobar tot tipus d’informació sobre les taronges.

P.- En quin grau creu que és necessari que els estudiants aprenguin a les aules la història del seu poble?
R.- Crec que és molt important. Seria interessant que als currículums es potenciés més el coneixement local. Quant més sembrem, més recollirem. Les jornades serveixen per donar recursos als professors en aquest sentit.

P.- Té futurs projectes en ment?
R.- Un llibre sobre el moviment associatiu de Sóller i Fornalutx entre 1863 i 1983. També estam preparant un llibre sobre el fotògraf solleric Antoni Castanyer, una guia sobre el cementiri amb Don José i la història del turisme a Sóller.