Guillem Socies (Sóller, 1996) és graduat en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Barcelona (UB). Actualment està cursant un màster de Nutrició Clínica i ha fet xerrades sobre alimentació saludable als alumnes de l’IES Guillem Colom Casasnovas. Fa poc més d’un any va obrir l’usuari d’Instagram @gsaludable, on comparteix amb els seus seguidors receptes i coneixements sobre menjar saludable i el ja famós “real food”. L’usuari és, segons Socies, una manera de combatre l’intrusisme laboral. En ell es garanteixen continguts publicats per un nutricionista que compta amb més de quatre anys d’estudis, a diferència d’altres usuaris aficionats que pretenen saber sobre la matèria. Socies es descriu com una persona inquieta, que quan té un objectiu no atura fins aconseguir-lo.

Pregunta.- Per què va decidir estudiar Nutrició?
Resposta.- Quan vaig acabar Batxiller no sabia ben bé què volia estudiar i vaig començar a cercar carreres de ciències, que era el que més m’interessava. Vaig trobar Nutrició Humana i Dietètica, vaig mirar el pla docent i em va enamorar. Vaig pensar que era el moment de cursar el grau, ja que aquest tema estava agafant importància.

P.- Ara hi ha un “boom” de persones que volen aprendre a menjar més saludable. A què creu que és degut?
R.- Crec que és degut a dos factors. El primer és la imatge. Abans la gent no es preocupava de la seva imatge, però ara és un aspecte que preocupa. L’altre factor és la consciència per la salut. Fins ara no es relacionava gaire la nutrició amb la salut, però ara l’evidència científica ho confirma.

P.- Com es defineix realment l’estil de vida saludable?
R.- Jo crec que un estil de vida saludable és aquell que fa que et sentis bé amb tu mateix. Més enllà d’estar lliure de malalties, estar sa és saber menjar bé, practicar esport, estar bé psicològicament i estar amb qui estimes. És un conjunt de coses, no m’atreviria a dir que només és una.

P.-Què ha de fer una persona que vol dur un estil de vida saludable però que no té els coneixements suficients?
R.- Jo aconsell sempre acudir a un professional. Però si una persona decideix canviar el seu estil de vida pel seu compte a partir del que llegeix, ha de tenir criteri i saber discernir entre informació bona i informació falsa. Avui en dia pots entrar a internet i posar “dieta saludable”, però el que sortirà serà qualsevol cosa menys una dieta saludable.

P.-Com es poden detectar les informacions falses o informacions “fake”?
R.- Sobretot no fiant-se de les revistes de premsa rosa. S’haurien de cercar referents de nutrició com Aitor Sánchez o Carlos Ríos, així com cercar divulgació científica, diaris i revistes especialitzades.

P.- Quins són els productes que no poden faltar a una dieta?
R.- Per a mi una dieta òptima és la mediterrània clàssica, no la que tenim ara. Els principals aliments haurien de ser fruits secs, llegums, carn en moderació, peix blau i blanc, molta fruita, molta verdura, carbohidrats integrals i oli d’oliva.

P.- Fins quin punt és essencial l’educació sobre alimentació a les escoles?
R.- Jo crec que és totalment necessari perquè amb la nutrició es fa prevenció i tractament de malalties. Amb tres pilars es pot aconseguir un estat òptim de salut molt fàcil. Aquests són la bona alimentació, l’activitat física i la salut psicològica. Hauria d’existir una assignatura o uns seminaris setmanals d’hàbits saludables. També crec que és essencial que els partits polítics ho tenguin en compte en els seus plans electorals.

P.- Què són els ultraprocessats?
R.- Són preparacions comercials que han sofert grans processos tecnològics per poder ser comestibles. Normalment duen més de cinc ingredients, sovint que no coneixem. Són fets a base de productes refinats, com farines, sucres simples, greixos trans i additius com colorants, texturitzants i conservants. Són productes que no troba la naturalesa, que són empaquetats i que bàsicament la padrina no coneix.

P.-De quina manera són perjudicials?
R.- Són perjudicials per a la salut perquè distorsionen el mecanisme de gana i sacietat, són addictius i es relacionen amb moltes patologies, com obesitat, diabetis, depressió o hipertensió arterial.

P.- Ens podem fiar dels productes que diuen ser dietètics o baixos en calories?
R.- No. Aquests són ultraprocessats que intenten ser camuflats. S’intenten vendre posant, per exemple, “sin aceite de palma” o “rico en hierro y en zinc”, quan realment estan plens de sucre.

P.- Quin és el paper de la indústria alimentària en aquest sentit?
R.-Els “lobbies” d’Espanya dominen la indústria alimentària. Han implantat el “berenar saludable”, consistent en xocolata, lacti i cereal, quan seria millor no berenar que menjar això. Aquests “lobbies” financen tot tipus d’estudis científics. Per exemple, Nutrexpa, que és el principal distribuïdor de cacau a España, ha patrocinat tots els estudis sobre els beneficis del cacau.

P.- I la publicitat?
R.- La publicitat d’aquestes grans empreses que venen ultraprocessats es dirigeix sobretot als infants, que són la població més vulnerable. A més, emeten aquests anuncis a hores del dia on saben que els més petits es troben mirant la televisió i ho fan sovint relacionant els productes ultraprocessats amb dibuixos animats. Crec que això és molt cruel i ho consider un atemptat contra la salut pública.

P.- Com es pot solucionar el desastre que ha creat la indústria alimentària?
R.- La manera de solucionar-ho és conscienciant a la població, perquè lluitar contra ells és impossible, ja que ho dominen tot. S’ha d’ensenyar a la gent a llegir les etiquetes i a identificar els ultraprocessats.

P.- Què és l’anomenat “menjar real”?
R.- És el que menjaven els nostres avis. És una dieta lliure d’ultraprocessats, una alimentació de temporada i que intenta prioritzar tots els productes locals.

P.- Creu que a Sóller tenim l’oportunitat de menjar de manera més saludable?
R.-Sí. Aquí tenim una gastronomia fantàstica i crec que li hauríem de treure més el suc. Sobretot pel que fa a les generacions més joves, ja que als carrers ens trobam joves que surten de l’escola amb ultraprocessats per berenar, com refrescs i galetes. Seria molt millor que mengessin un pa amb sobrassada o una fruita.