Bartomeu Colom Casanovas -més conegut com a “Bartu” per amistats i coneguts- és el nou president de la Junta Directiva que des de fa unes setmanes s’ha fet càrrec de l’Associació Sollerica de Cultura Popular, Can Dulce. Amb una àmplia trajectòria en l’associacionisme local -no de bades ha format part activa de l’Agrupament Escolta Capità Angelats i encara ho és dels Esclatabutzes i de Vitamina C- Colom es mostra il.lusionat en el nou repte que encara juntament amb un equip directiu força implicat en els moviments socials i culturals de la vall.

Pregunta.- Què fou el que el va dur a presentar-se a la presidència de de Can Dulce?
Resposta.- Fa un parell de mesos vàrem dur a terme un maridatge de cerveses a Can Dulce organitzat per Vitamina C. A resultes d’aquesta experiència vaig poder entrar en contacte amb els directius del casal que ens formularen la possibilitat que Vitamina C -associació cultural dels joves de la vall- pogués passar a dirigir Can Dulce. Davant aquesta petició i la impossibilitat que Vitamina C se’n pogués fer càrrec -ja que es tracta d’una associació incipient- un grapat de jove ens reunírem per veure què podíem fer per tirar endavant amb Can Dulce. Per temps, disposició i situació familiar el grup considerà que jo era l’idoni per encapçalar la junta que finalment es presentà com a relleu generacional de Can Dulce. Tot i això vull deixar ben clar que no som gens presidencialista ni personalista, i el fet que acceptàs la proposta va tenir molt a veure amb el conjunt de gent que forma l’actual junta i en el fet que volíem que es tractàs d’una experiència col.lectiva on tots ens ajudaríem i recolzaríem.

P.- Quina relació mantenia amb l’entitat amb anterioritat a la seva elecció?
R.- Hi vaig treballar durant dos anys com a monitor de l’Escoleta d’Estiu. Supòs que la meva implicació amb l’associacionisme solleric va tenir molt a veure en la meva elecció.

P.- Qui forma el seu equip directiu?
R.- Un conjunt de gent molt relacionada amb l’entitat: Esperança Bernat n’és la vicepresidenta, Xisco Pérez n’és el secretari, Catalina Marroig és la tresorera i Elionor Pérez, Pep Puig, Biel Far, Paula Nigorra i Rosa Marquès en són els vocals.

P.- Quantes candidatures hi va haver i com valora aquest fet?
R.- Només es presentà la nostra candidatura. Pens que històricament les diferents juntes que han dirigit Can Dulce han estat elegides entre amics i gent relacionada amb el món associatiu; en aquest sentit, crec que s’ha anat a cercar més un relleu que no una competició, sempre amb la vista posada en el bon funcionament de l’entitat.
P.- Quins seran els eixos de la seva presidència?
R.- Més que de la meva presidència, preferesc parlar dels eixos de la nova junta. Ja que la junta anterior va fer un gran treball per garantir la pervivència del casal -entre altres coses varen aconseguir que comptàs amb permís d’activitats-, nosaltres voldríem donar vitalitat social al casal recuperant les sortides, conferències, concerts acústics... que abans s’hi feien. Voldríem que la gent no es fes sòcia de Can Dulce únicament pel descompte en les activitats; cercam que puguin obtenir una reciprocitat a nivell social amb Can Dulce. Això no vol dir menystenir les activitats que ben segur que continuaran i s’ampliaran sempre que es pugui. També ens agradaria contemplar la possibilitat de muntar activitats per als joves, que Can Dulce pogués ser una seu social per al jovent.

P.- Per quin moment passa Can Dulce?
R.- Es tracta d’un projecte consolidat que compta amb 300 socis i que setmanalment duu a terme una vintena d’activitats diferents. Hi ha dies en què fàcilment se supera el centenar de persones que passen pel casal. Som conscients que hem d’ampliar el número de socis mitjançant una bona oferta d’activitats pròpies del casal i no només gràcies a les activitats amb monitors.

P.- Què diria a qui qualifica Can Dulce de capelleta nacionalista?
R.- No és cap tema nou i és comprensible, ja que Can Dulce sempre ha mirat per la cultura local i illenca -de fet, és l’Associació Sollerica de Cultura Popular Can Dulce- per tant és lògic que miri per la nostra cultura, sempre des d’una òptica inclusiva i no excloent. Tot i això, crec que amb tants de socis és fàcil preveure que hi hagi totes les sensibilitats i ideologies representades, malgrat que un dels eixos bàsics de Can Dulce sigui la defensa i promoció de la nostra cultura.

P.- Què pot aportar vostè a Can Dulce?
R.- Bàsicament, la meva experiència en l’associacionisme solleric; a més de l’entusiasme i alegria que caracteritza la meva manera de ser i de treballar. Pràcticament tota la junta surt del món de l’escoltisme i, vulguis o no, això marca i crec que es converteix en un valor afegit a la nostra manera de fer i de ser.

P.- Com es troba el casal a nivell d’infraestructures?
R.- La junta anterior va fer una feina excepcional en aquest sentit i ens ha llegat un casal en molt bones condicions. Tot i això, ens agradaria millorar i reformar la cuina per fer-la més pràctica i funcional, així com fer algunes millores en els excusats. També ens agradaria que la gent conegués el sistema de lloguer de coberts i menatge per a celebracions amb què compta l’entitat.

P.- Quins creu que són els reptes de futur de Can Dulce?
R.- Sobretot seguir essent un referent cultural de Sóller: no podem oblidar que Can Dulce és un bres de cultura. Ens agradaria que les Jornades d’Estudis Locals hi retornassin, així com incrementar les activitats socials i culturals.

P.- Com es gestiona el casal?
R.- Comptam amb una subvenció de 1.000 euros de l’Ajuntament i amb aportacions d’Aires Sollerics, de l’Escoleta d’estiu, de les activitats que s’hi duen a terme; a més de les quotes dels socis i del que ens aporten les celebracions privades que s’hi fan. Es tracta d’una entitat sanejada econòmicament.

P.- Quines activitats tenen pensades de cara als propers mesos?
R.- Hem de tenir present que ens trobam en el final de curs de gairebé totes les activitats; tot i això comptarem amb Escoleta d’Estiu i tenim pensat, al llarg del mes de juliol, de presentar la nova junta amb una vermutada. El setembre reiniciarem les activitats que pensam incrementar segons la disponibilitat i possibilitats.

P.- Faci una valoració de la trajectòria de Can Dulce?
R.- Can Dulce s’ha convertit amb el pas dels anys en tot un referent cultural no només a nivell local sinó autonòmic, i així ha esta reconegut amb diversos guardons. A més, no podem oblidar la importància d’Aires Sollerics a l’hora de crear aquest casal al seu voltant; així com la seva trajectòria que l’ha duit a convertir-se en una agrupació puntera no tan sols a nivell de ball i música sinó també d’indumentària. A la nova junta tan sols ens resta donar-li l’empenta que la nostra energia li pot facilitar.

P.- Com seria Sóller sense Can Dulce?
R.- Li faltaria una cama ja que en ocupar-se de la cultura supleix la deficiència de no comptar amb un espai públic destinat a aquesta funció.

P.- Per acabar, com s’imagina Can Dulce d’aquí a 25 anys?
R.- Com una associació amb l’empenta i ganes de defensar la nostra cultura que té a dia d’avui. Això és el que pensam fer durant els quatre anys de la nostra presidència, ja que tenim ben clar que Can Dulce és una joia a la qual li hem de saber treure la brillantor. No vull acabar l’entrevista sense agrair la tasca de les juntes precedents i de tota la gent -socis i amics del casal- que han fet possible que hagi arribat fins als nostres dies. Moltes gràcies a tots!