Diari digital de la comarca de Sóller
Dijous, 5 de desembre de 2019   |   21:46
 
Enquesta  
Creus que la Fàbrica Nova s’acabarà tudant del tot abans que l’administració en faci ús?


No
 
Entrevista
14/06/2019 | 09:04
Vicenç Reynés:
“Em sent deutor del reconeixement dels deianencs”
SaVeu

El ciclista Vicenç Reynés Mimó ha estat l’escollit per pronunciar el pregó que obrirà les Festes de Sant Joan de Deià d’enguany; una celebració que tendrà lloc a l’amfiteatre Joan Mas el proper dijous dia 20 de juny.
Vicenç Reynés compta en el seu haver amb un generós currículum esportiu on hi destaquen especialment les seves victòries en sengles etapes del GP Abimotan i de la París-Niça, així com dos primers llocs als Trofeu Cala Millor i al Circuit de Getxo, entre d’altres.

Pregunta.- Què sentí quan li comunicaren que havia estat escollit com a pregoner de les Festes de Sant Joan 2019?
Resposta.- Evidentment fou tot un orgull i un clar reconeixement per les fites aconseguides al llarg de la meva carrera com a ciclista professional, on he duit amb molt d’orgull el nom de Deià per tot on he hagut de competir.

P.- S’havia plantejat mai aquesta possibilitat?
R.- Realment no, ja que generalment se sol escollir per a aquesta funció a gent que parla sobre la història del poble i les seves anècdotes. Tot i això crec que ha estat un reconeixement al jovent que fa una passa endavant; i en el meu cas ha tengut molt a veure amb la meva carrera esportiva.

P.- Ja té pensat sobre què versarà el seu pregó?
R.- Parlaré bàsicament sobre la meva carrera esportiva, sobretot dels inicis on la gent de Deià hi té molt a veure pel recolzament que sempre m’ha atorgat. Però m’agradaria fer-ho d’una manera diferent: divertida i comptant amb alguna sorpresa per animar l’esdeveniment.

P.- El fet d’haver estat escollit pregoner el converteix en profeta en pròpia terra?
R.- Supòs que és així ja que sempre -i des dels inicis- he comptat amb el recolzament de Deià: no només de familiars i amics, sinó de tot el poble en general. En aquest sentit em sent deutor del poble de Deià pel seu recolzament de cara a la meva carrera esportiva i la seva projecció, ja que sempre lluites pensant en la gent que et recolza. M’agradaria que el jovent deianenc d’avui en dia pogués acabar aconseguint els reptes que jo mateix vaig acabar assolint -això sí, a base de molt d’esforç i constància, però amb el suport total del meu poble-.

P.- Després de catorze temporades en actiu, el 2016 anuncià la seva retirada del ciclisme quan encara semblava que li quedava molta corda. A què es va deure?
R.- A tota una sèrie de complicacions a nivell de salut: una prostatitis molt forta, pedres als ronyons... Aquestes malalties em forçaren a abandonar la carrera professional com a ciclista quan encara hagués pogut fer -fàcilment- dues temporades més.

P.- Li costà molt fer aquesta passa?
R.- Sí, fou molt difícil ja que no ens havíem plantejat deixar-ho de cop, però després d’haver visitat molts d’especialistes vaig haver de posar punt i final quan la malaltia va esdevenir crònica i això que estava a punt de fitxar per un equip francès per dues temporades. Els canvis mai són fàcils i vaig haver d’obrir una nova etapa vital allunyada de l’elit del ciclisme.

P.- Dels seus triomfs, quin destacaria i per què?
R.- En destacaria especialment dos: la victòria a la París-Niça del 2005 perquè podríem dir que fou el meu descobriment en una etapa molt dura amb fred i neu i molt bon nivell de participants; i el triomf en l’etapa de Córdova de la Vuelta a España del 2014 perquè vaig estar a un gran nivell, tot i que estava superant els problemes de pròstata i suposà que l’equip tornàs a confiar en mi després de la meva primera lesió grossa.

P.- És molt difícil avui en dia arribar a ser un professional del ciclisme?
R.- No és tan l’arribar-hi com el mantenir-s’hi. Mantenir-te en l’elit ciclista durant tant de temps és molt dur ja que cal mantenir un nivell altísssim i lluitar cada temporada per assolir els millors contractes.

P.- Quins consells donaria als joves que estan lluiten per fer-se un lloc en l’elit del ciclisme?
R.- Sobretot que lluitin pels seus somnis i que siguin molt constants. El ciclisme és un esport que requereix de molta constància i experiència. Hauran d’entrenar i cuidar-se molt per dur una vida molt sacrificada.

P.- Quines diferències veu entre els seus inicis en el món del ciclisme i els inicis d’un jove d’avui?
R.- El ciclisme d’avui està molt tecnificat i es fa un seguiment molt controlat de l’evolució dels joves ciclistes on es controla i programa, fins i tot informàticament, els esforços realitzats i la seva progressió. Abans, sortíem a córrer sense cap tàctica; anàvem a cremar roda. Avui en dia tot està molt mesurat i controlat: la tecnificació és qui marca la diferència.

P.- És bo o perjudicial per a un ciclista de carretera fer BTT, pista o ciclocròs?
R.- Crec que és molt bo combinar totes les varietats de ciclisme, sobretot als inicis de la carrera perquè et permet escollir en conseqüència un cop hagis de competir.
P.- Què ha de tenir tot bon ciclista?
R.- La base són unes bones condicions físiques, a més d’un bon cervell per poder mantenir el nivell i les diferents pressions que l’assetjaran. També és bàsica la constància, i als inicis és molt positiu comptar amb recolzament. D’aquí les meves gràcies al poble de Deià que sempre confià en mi.

P.- A què va haver de dir que no durant la seva trajectòria professional?
R.- A moltíssimes coses de la vida quotidiana. Quan ets un professional la teva vida és la bicicleta, no hi ha res més; la vida social esdevé zero.

P.- Com a ciclista, entén les queixes dels conductors davant l’allau de ciclistes en carretera?
R.- Les entenc perquè és veritat que les carreteres van plenes de ciclistes, però som ben conscient que hi ha espai per a tothom i que sobretot cal molt de respecte mutu... molts de ciclistes estrangers fan aquí el que no fan a casa seva. Ara bé, també hem de ser ben conscients que el turisme ciclista sovint salva la temporada turística. Mallorca és el millor lloc del món per anar en bicicleta perquè compta amb una gran diversitat de paisatge i carreteres amb molt de contrast; a més a nivell d’infraestructures no hi ha cap indret del món com Mallorca per als ciclistes, som punters en aquest aspecte.

P.- Com es veu el món sobre dues rodes?
R.- És una experiència única, sembla com si volassis. Tens una visió del món diferent on fins i tot canvia la percepció del paisatge i les olors.

P.- Com veu Deià, avui en dia?
R.- Ha canviat molt durant els darrers quaranta anys, no sé si a bé o a malament. Pens que s’han perdut costums i vida de poble. Han anat desapareixent icones del poble i altra gent ha hagut de partir, perdent-se així una mica de la seva essència.

P.- Quines són les tres necessitats bàsiques que ha de resoldre Deià?
R.- L’aparcament ja que sempre en fa falta; un gimnàs en millors condicions del que tenim actualment i més activitats planificades de cara a la gent jove.

P.- Ha arribat Deià al seu nivell màxim de creixement urbanístic?
R.- Crec que sí i així ho desig.

P.- Adreci un missatge als deianencs de cara a les properes festes de Sant Joan.
R.- Tan sols dir-los que gaudeixin d’aquestes festes que són les dels deianencs. I que aprofitin al màxim per menjar, beure i riure durant aquest dies. Dir-los també que els esper a tots al pregó. Molts d’anys a tothom!



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a