Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 10 de juliol de 2020   |   19:01
 
Enquesta  
T’agrada el projecte de peatonalitzar la Gran Via i crear un vial peatonal per accedir fins a l’aparcament públic de Cetre?


No
 
Entrevista
27/12/2019 | 08:55
Toni Bestard:
“A diferència d’altres, sóc molt crític amb les meves obres”
Cati Aina Oliver

El director, productor, guionista i professor d’audiovisuals Toni Bestard (Bunyola, 1973) ha estat nominat tres vegades als Premis Goya i ha competit per premis a nombrosos certàmens durant la seva carrera. Fa unes setmanes va triomfar als Premis Mallorca de Cinema de la Mallorca Film Comission amb la seva pel·lícula “Pullman”. A aquesta primera edició va aconseguir el guardó a millor llargmetratge, a millor so i a millor fotografia. Es tracta de la segona pel·lícula de ficció del director, després de “El perfecto desconocido” del 2012.  Amb el curtmetratge “Background” també ha obtingut un conjunt de premis, dels quals destaca el de Millor Curtmetratge dels Premis Fugaz 2019, celebrats el passat 23 de maig als cinemes Kinépolis de Madrid. Els Premis Fugaz són els principals guardons de les produccions de petit format de cinema espanyol organitzat per CortoEspaña.  Pel que fa a les nominacions als Goya, “Equipajes” (2007) va ser nominat a Millor Curtmetratge de Ficció, “El anónimo Caronte (2008) va optar al premi a Millor Curtmetratge Documental i “I am your father” (2015) va ser nominat a Millor Documental. Bestard és de família bunyolina i actualment viu entre Bunyola i Palmanyola. Combina les seves produccions audiovisuals amb la docència. En concret, és professor del Centre de Formació Audiovisual (CEF) de Palma i de l’EDIB, que compta amb estudis de producció audiovisual, entre altres.

Pregunta.- D’on li ve la seva passió pel cinema?
Resposta.- Vaig ser jo tot sol de petit que em vaig enganxar a veure llargmetratges. No venia de una família cinèfila. Per a un nin amb molta imaginació com jo, aquelles pel·lícules de finals dels 70 et marcaven. Anava al cinema moltes vegades amb amics, però si no, hi anava tot sol. No tenia cap problema, m’encantava veure pel·lícules.

P.- Com descriuria la seva pel·lícula “Pullman”, que fa unes setmanes va triomfar a la primera edició dels Premis Mallorca de Cinema de la Mallorca Film Comission ?
R.- La pel·lícula sorgeix en un moment de frustració perquè no va sortir un projecte en el que vaig fer feina durant gairebé cinc anys per la complexitat que tenia. Necessitava expressar aquesta frustració fent una altra pel·lícula totalment diferent. Vaig reprendre la idea d’un curtmetratge que vaig fer fa uns anys i que va tenir molt bones crítiques, “El Viaje”. Volia tornar a explorar aquell univers. El vaig rodar l’any 2002 a l’extraradi de Madrid amb nins de famílies de classe treballadora. Ara, he actualitzat la història i l’he ambientada a Mallorca. Hem gravat a un lloc que em fascina, els apartaments Pullman de Cala Major. Són famosos, moltes vegades, per qüestions negatives. Als apartaments hi ha moltes famílies d’immigrants i persones que estan en situacions desfavorables. A la història dos nins visiten llocs turístics de Mallorca i coneixen personatges que els presenten temes adults que encara no entenen. La mirada infantil fa que els vegin des d’una òptica diferent.

P.- Com descriuria el seu estil cinematogràfic?
R.- . No sé si tenc un estil o no. El que tenc clar és que soc bastant pràctic a l’hora de rodar. He de contar una història que s’entengui amb una solvència tècnica. No tenc un estil determinat. Em moc en dos constants univers. Un és l’homenatge al cine que faig amb els meus treballs. L’altre tema és una mirada social, la infantil i juvenil. De totes maneres, estic obert i faig qualsevol cosa que no es centri a les temàtiques que he esmentat. Si la historia és bona, es pot contar.

P.- Com veu el panorama actual del cinema a les Illes Balears?
R.- En millor estat salut que fa anys. Ha millorat molt la professionalització del sector del cine. Han aparegut escoles que l’ensenyen. L’administració ha entès la importància que té el món audiovisual. Quan vaig arribar d’estudiar a Madrid l’any 2003 era un desert. Només hi havia Canal 4 Televisió i Palma Pictures. La resta eren petites productores que no acabaven de surar. Després va aparèixer IB3, associacions de cineastes i productors, estudis universitaris i escoles. Tot això va fer que creixés aquest ofici a les Balears. Poc a poc, hem anant posant pedres a aquesta casa del món audiovisual. Estic orgullós d’haver contribuït, en part, a aquesta fita.
P.- Quin és el projecte realitzat durant la seva carrera del qual està més orgullós?
R.- Com projecte internacional, “I am your father”, el qual es va convertir en un èxit. L’hem venut a Netflix a nivell global i l’ha comprat Movistar i TVE. Mai s’havia arribat a un projecte d’aquesta talla a Mallorca i diria que a Espanya tampoc s’ha fet un documental amb tanta repercussió internacional. Des d’un punt de vista més personal, com autor estic molt satisfet de dos curtmetratges recents: “Background” i “Foley Artist”. Segueixen un cine que m’agradaria fer, però que no m’atreveixo als llargmetratges. Els dos que he dit, sense dubte, són els millors per a mi com artista. Com a producció mallorquina, destacaria un que va significar un abans i un després. Vàrem demostrar que es podia fer cinema a Mallorca amb “El perfecto desconocido”, una pel·lícula amb recursos mallorquins. Poguérem fer una pel·lícula amb pràcticament tota la inversió d’aquí, un 90 per cent. Que sigui bona o dolenta és un altre tema. A diferència d’altres directors, sóc molt crític amb les meves obres.

P.- Amb “Background” va aconseguir per maig el premi a millor curtmetratge als Premios Fugaz. Com va ser l’experiència?
R.- Recentment, també ha rebut el premi d’Antena 3 al millor curtmetratge per a televisió del festival internacional Málaga 4k Fest. És un curtmetratge del que estic molt content. Sempre és un reconeixement. Que et diguin que ets el més votat per tots els professionals del curt a Espanya, és un honor. És diferent que els Goya, on només voten els acadèmics.

P.- Si hagués d’elegir, preferiria ser director, productor o guionista?
R.- Sens dubte, director. Al final, per necessitat, acabes realitzant les tres tasques. M’agrada molt escriure, però no podria aguantar sense coordinar tot el que ve després. Productor ningú ho vol ser, ho ets per necessitat.

P.- Què és allò que més el va impressionar d’assistir als Premis Goya?
R.- La millor gala a la que he assistit va ser a la que vaig donar suport a Jaume Carrió, que es va endur el premi. A part d’amic i col·laborador, jo vaig ser professor seu al Cesag. Veure com anys després aconseguia el guardó va ser increïble. Les gales a les que he estat per nominacions a projectes meus han estat molt entretingudes, però no han estat tan emocionants com la que he destacat. Segurament, l’any més frustrant va ser la meva segona possibilitat de guanyar amb “El anónimo Caronte”. Aquell any, estava convençut que guanyaria perquè era el curt més destacat de tots. Al final, va guanyar un altre.

P.- La falta de Govern que hi ha hagut enguany ha afectat d’alguna manera al sector audiovisual?
R.- Evidentment, sense cap dubte. Sense l’aprovació dels pressupost, no hi ha ajudes a la cultura.

P.- Està treballant en algun projecte?
R.- Ara mateix estic amb tres projectes a la vegada. En primer lloc, estic amb una mini sèrie de dos capítols que produeix IB3 i el CEF. Estem intentant si es pot fer més gran i dur-la a plataformes de fora. En segon lloc, estic amb un projecte internacional del que no puc dir molta cosa perquè encara està molt verd. És una coproducció que la mou un productor irlandès. Per últim, estic tractant de reactivar un projecte que em va frustrar perquè no va sortir durant cinc anys. És un pel·lícula que vaig escriure amb el guionista català David Desola, basada en una obra de teatre seva. Ara ho podem tornar a provar perquè ha guanyat premis al Festival de Sitges i de Toronto pel guió de la pel·lícula “El Hoyo”.

P.- Com és la vida del cineasta?
R.- No és gens diferent a la vida d’una altra persona. A més, jo sóc cineasta a temps parcial perquè també soc professor d’audiovisuals. La meva setmana la tenc organitzada amb tres classes que imparteix al CEF i a l’EDIB. La resta del temps la dedic a preparar projectes i a viure. No és una vida tan extraordinària com es pinta. Això sí, té coses especials, com rebre premis, anar als Goya o xerrar amb directors o actors destacats.

P.- Es pot viure del cinema?
R.- No estaria fent classe si no es pogués. A Mallorca no es pot viure només de fer cinema. Has de cercar-te alguna feina alternativa perquè no hi ha una gran indústria a l’illa.

P.- Per acabar, quines han sigut les seves pel·lícules preferides del 2019?
R.- “Érase una vez en Hollywood”, “Joker”, “El Irlandés” i “Parásitos”.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a