Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 5 de juliol de 2020   |   19:41
 
Enquesta  
Quants regidors de l’Ajuntament de Sóller haurien de tenir dedicació exclusiva al càrrec?

Cap
Un
Dos
Tres
Quatre
Cinc
 
Entrevista
14/02/2020 | 08:52
Dora Diosdado:
“Dins un poble, els clients són amics teus”
C.O.

Cadistil va tancar les portes dissabte passat després de 43 anys en funcionament. La seva propietària, Dora Diosdado (Sóller, 1952) va posar punt i final a la seva feina com a venedora a la botiga de roba infantil, la qual ha vestit a moltíssims sollerics i solleriques. Un emocionant “adéu” que tanca una important i llarga etapa de Diosdado. Agraïda a tota la gent de Sóller, així com als seus clients de tota Mallorca i d’altres indrets del món, la sollerica assegura que no ha existit un dia en què no li fes il·lusió anar a la tenda: “De cada dia m’ha agradat més aquesta feina”. Si més no, ja s’ha jubilat i ha venut el seu local situat al començament del carrer d’Isabel II a uns propietaris sollerics, els quals obriran un altre comerç. Abans d’obrir la botiga l’any 1977, Diosdado va treballar a la tenda de joguines Can Oliver a partir dels tretze anys. El tracte amb la gent i especialment amb els més petits varen ser dues de les coses que la van dur a obrir una tenda de roba infantil. Abans, però, també va estar a diferents corresponsalies de banc. A partir d’ara tendrà més temps per fer el que més li agrada: gaudir de la seva família i, especialment, dels seus nets.

Pregunta.- Quan va obrir la seva tenda de roba infantil?
Resposta.- L’any 1977 vàrem agafar el local. Abans era una taller de bicicletes i motos. Vàrem canviar-ho tot per obrir la tenda.

P.- Per què la va obrir?
R.- Quan feia feina a Can Oliver ja em va agradar molt el tema de tractar amb el públic i amb els infants. Després de cercar, vàrem trobar aquest local i vàrem començar des de zero.

P.- Per què va decidir dedicar-se a una botiga de roba infantil i no a una botiga on es poguessin trobar altres productes dirigits a infants?
R.- M’he dedicat més al tema de la roba perquè m’agrada. Tot i això, has de pensar que fa 43 anys la majoria de tendes tenien de tot. De fet, durant alguns mesos, vaig tenir merceria a Cadistil, però finalment la vaig llevar.

P.- Molts sollerics i solleriques han viscut la seva infància amb la roba de la seva tenda. Què en pensa?
R.- Estic encantada. Sóc una enamorada de la feina que he fet.

P.- Què és el que més li ha agradat de la seva feina?
R.- Realment, m’agrada tot. Però he de dir que sempre m’ha fet il·lusió obrir les caixes a les que hi ha la nova col·lecció i col·locar-la. També m’agradava molt fer el mostrador. Era un tema que pensava molt per tenir-lo ben decorat. Així mateix, m’encanta tractar amb el públic. Dins un poble, els clients són amics teus. Estim tot Sóller. A més, tenc clients estrangers que venen a la tenda des de fa molts d’anys.

P.- Hi ha estrangers que tornen cada any?
R.- Sí, tornen any rere any. He tengut estrangers aquest estiu que van plorar perquè els vaig dir que seria el darrer que tendria obert. He plorat amb molts de clients. Fins i tot, algun m’ha enviat regals.

P.- Quina ha estat la millor temporada pel que fa a les vendes i a la quantitat de clients?
R.- No sabria dir quina ha estat la millor temporada pel que fa als beneficis, però record que la del 2018 va ser molt bona. Em van comprar molts turistes i també veïnats de Sóller. Però he de dir que he tengut temporades molt bones i altres molt dolentes. He arribat a pensar en liquidar la tenda i tancar. La crisi econòmica del 2008 va ser molt mala de superar. Si no hagués tengut estalvis dels anys anteriors, no hagués pogut passar-la.

P.- Ha notat mai una davallada de clients degut a les grans superfícies?
R.- Més que amb les grans superfícies, et diria que vaig notar una recessió quan es va obrir el túnel. La gent que tenia peresa d’anar a Palma pel Coll va començar a comprar fora de Sóller. Aquell any és el que més ho vaig notar.

P.- Quines són les principals diferències entre tenir un petit comerç ara i tenir-lo fa cinquanta anys?
R.- Els imposts és un dels temes que més ha canviat. Quan vaig començar, es pagava un 0,75% per l’ITE (Impost General sobre el Tràfic d’Empreses, abolit l’any 1985) i ara s’ha de pagar un 21% d’IVA i un 5% de recàrrec d’equivalència, un impost propi del petit comerç.

P.- Quins avantatges té comprar al petit comerç?
R.- Pel que fa al petit comerç, hi ha hagut temporades que he pensat que no tenia futur. No obstant, sempre he pensat que hi ha un públic que li agrada comprar al mercat local. Així, t’orienten bé i t’expliquen bé el producte o la talla. També és important que li facis un empaquetatge del regal que sigui bonic. Per exemple, jo sempre he fet i personalitzat les bosses de paper. Mai he donat plàstic.

P.- De quina manera l’assessorament proper que fan els venedors als clients ajuda al funcionament de les petites botigues de roba?
R.- És molt important l’assessorament. Has d’informar de la qualitat del producte. Per exemple, jo sempre recoman el cotó o material natural de bambú per als infants. Són productes que són molt fins per als més petits.

P.- Hi ha hagut una gran evolució pel que fa als materials?
R.- Sí. Quan jo vaig començar gairebé tot era de niló. Moltes teles eren de llana i era un problema per als infants que tenien al·lèrgia a aquest material. Era difícil trobar cotó abans, però ara, gran part del producte que tenc ho és. Per altra banda, he de dir que tenc proveïdors que són els mateixos des que vaig obrir.

P.- El fet de ser mare li ha facilitat saber què és allò que necessiten els fills dels clients i també allò que cerquen els pares i mares?
R.- Sí. Especialment, t’orienta molt amb les idees que ells tenen. Saps el que volen els pares i els fills. Aquests darrers solen voler personatges de dibuixos que apareixen a la televisió, per exemple.

P.- Quin futur creu que tenen les botigues i el petit comerç a Sóller?
R.- Hi ha moments que pens que ho tendran complicat i altres pens que tenen futur. Al petit comerç sempre hi has de dedicar moltes hores i ser conscient dels horaris que necessita la teva barriada. Per exemple, a l’estiu sé que he de tenir obert al migdia. Però a l’hivern, puc tancar a les set de l’horabaixa.

P.- Si fos ara, creu que tornaria a obrir la botiga de roba infantil tot i la competència que fan les grans superfícies?
R.- Sí. No en tenc cap dubte. Encara que ha canviat el mercat per les grans superfícies, tornaria a obrir la botiga. Em sent satisfeta amb aquesta tenda. Cada dia tenia il·lusió de venir. Mai m’ha fet peresa. Durant tots aquests anys, mai he dit que anava a fer feina, sinó que anava a la tenda. Evidentment, m’agrada estar amb la meva família i a ca nostra, però he gaudit molt d’estar aquí.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a