Enguany ha estat la quarta vegada que la jove sollerica Maria Avellaneda ha participat a la manifestació del 8M, Dia Internacional de la Dona. Als seus 20 anys, és estudiant del tercer curs d’Estudis Anglesos a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i va passar el semestre passat a la Universitat de Sheffield, a Anglaterra, on va fer l’Erasmus.  Durant els mesos que va estar a fora va adonar-se’n de les diferències entre els pobles i les grans ciutats pel que fa a masclisme. Com moltes al·lotes i dones solleriques, ha sigut víctima del masclisme a través de comentaris. Per aquest motiu, i molts altres, Avellaneda considera necessari que hi hagi un increment de la conscienciació sobre el tema perquè la població sàpiga detectar el masclisme.

Pregunta.- Per què és necessari el Dia de la Dona?
Resposta.- És necessari per tenir un dia per reivindicar-nos. Ens hem de reivindicar els 365 dies de l’any, però trob que hi ha d’haver un dia específic en el qual ens posem totes juntes a reivindicar que a la desigualtat de gènere se li presti més atenció durant la resta de l’any.

P.- Ha estat el primer any que ha participat a la manifestació del 8M de Palma?
R.- No, és el quart any que hi vaig.

P.- Com ha estat enguany?
R.- Honestament més buit. El Moviment Feminista de Mallorca va publicar que enguany vàrem ser unes 15.000 persones. Normalment les manifestacions solen ser en divendres a les 19 hores, quan la gent ja ha acabat la feina. Però aquesta va ser en diumenge a les 12 del migdia, quan hi ha molta gent que fa feina. També alguna amiga em va dir que no vendria pel coronavirus.

P.- Amb qui hi va anar?
R.- Amb una amiga de Palma i també amb una de Sóller, que anava amb la seva mare i les tres germanes.
P.- Per què creu que és important assistir a aquests tipus de manifestacions?
R.- Per fer renou i perquè vegin la falta que feim durant el temps que no estam fent les nostres obligacions diàries.

P.- Creu que la generació jove és la que més es mobilitza?
R.- Jo diria que sí. És la que està més conscienciada i la que més participa. És la generació que es veu més afectada, la que té el futur davant i viu totes les desigualtats en què realment estam. Jo com a dona no puc tenir certes llibertats que homes tenen. I la situació empitjora en aquelles dones trans o immigrants. Amb tot, també hi ha molta gent gran i mares conscienciades.

P.- Què és ser feminista?
R.- El feminisme és la proclamació que homes i dones som iguals. La paraula feminista es diu així perquè és la dona la que sempre s’ha trobat en una posició inferior. El feminisme és reivindicar el dret de la dona a ser lliure, a no haver de patir cap pressió social i poder fugir d’allò que s’espera de tu com a dona en el dia a dia.

P.- Quines coses bones li ha aportat el feminisme?
R.- Amb el feminisme vaig trobar la porta d’alliberació. Amb el feminisme cada dona significa una cosa diferent i és allà on trobes la sortida. Almenys en el meu cas.

P.- Ha sigut víctima de comentaris masclistes?
R.- Sí, i tant. Jo crec que totes en algun moment de la nostra vida hem sofert el masclisme i el sexisme. Totes ho vivim diferent, cada una ho veu de la seva manera. Personalment, he sentit mil comentaris pel carrer o cotxes que em xiulen. Realment t’assetgen perquè tu et sents petita davant aquests fets. No saps com reaccionar, tot i que sigui un comentari de passada. També m’ha passat el fet d’anar caminant, passar per davant un bar i que homes majors em diguin comentaris com “Vine aquí, que tenc doblerets”.

P.- Quina edat tenia quan va rebre aquest comentari?
R.- Jo tenia 17 anys i no vaig saber reaccionar. Quan vaig arribar a casa em vaig sentir molt impotent.

P.- Quina creu que és la millor manera de fer front al masclista?
R.- Pacífica i reivindicant-nos. Fent-nos veure i xerrar. Fer a la gent conscient de que coses que estan normalitzades i normativitzades no haurien de ser així com són.
P.- També existeixen casos de dones masclistes. Per què?
R.- Jo crec que és per historicitat i ideologia heretada del passat. Té a veure amb així com veien els teus pares en què consistia el feminisme i el masclisme, així com a tu t’han educat i així com és la teva ideologia. Per altra banda, també crec que té a veure amb la ignorància.

P.- Creu que a un poble com Sóller és més complicat eliminar el masclisme?
R.- Crec que fins i tot al lloc més petits hauria de ser més fàcil perquè és una població més petita, que s’estima i que s’hauria d’apreciar més entre ella. La gent es coneix, sap qui és el fill i qui són els seus pares. Realment hauria de ser una cosa més implantada.

P.- Hi ha més masclisme als pobles?
R.- Els pobles estan caracteritzats per tenir una mentalitat més tancada. Crec que aquí moltes famílies han viscut còmodament bé i no han viscut tant el masclisme com es viu a les grans ciutats. Jo he estat vivint a Sheffield i ho he notat bastant. Crec que a una ciutat gran es viu molt més el masclisme. A les ciutats hi ha més masclisme perquè hi ha més gent, però les ciutats estan més preparades per fer front al masclisme, ja que se li donen més recursos. Amb tot, va ser a Sóller quan vaig rebre el comentari que he esmentat abans. El masclisme està escampat pertot.

P.- Com es tracta el masclisme a Sheffield?
R.- Vaig notar que hi havia molta més conscienciació, sobretot a l’hora de tornar a casa després d’anar de festa. Allà tenen molt conscient que una dona ha de tornar a casa acompanyada perquè si no alguna cosa greu li pot passar. Hi havia minibusos, taxis i Ubers per tornar a casa. En canvi, aquí la gent no és tan conscient de que el masclisme és tan viu i no es fan accions en contra.

P.- Creu que a Sóller fa falta conscienciació?
R.- Sí. Sempre he estat partidària de l’educació. Crec que des de petits s’ha de ser conscient de no fer quins comentaris, com “no corris com una nina”. Els petits agafen les coses dels pares i aquests haurien de ser conscient de que aquest no és un comentari correcte. La gent hauria d’aprendre a manifestar-se

P.- Què proposaria a l’Ajuntament?
R.- Més xerrades i més investigacions de casos personals. Crec que de manera anònima es podria agafar algun cas, explicar-lo i que la gent es pugui sentir identificada. A mi em va passar un cas de masclisme i no n’era conscient. Després, a mesura que m’anava fent gran, ho vaig veure. Quan ho vaig començar a xerrar vaig veure que no era l’única que ho havia passat i vaig obrir més els ulls a l’hora d’identificar-ho. També és important que els professors facin cursets sobre com educar en aquest sentit.