Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 14 d'agost de 2020   |   09:43
 
Enquesta  
Creus que caminam cap a un nou confinament?


No
 
Entrevista
27/03/2020 | 09:11
Cati Eva Canyelles:
“Un excés d’informació no ajuda a afrontar el coronavirus”
Joan Vicens

El benestar mental és molt important per afrontar el confinament. La sollerica Cati Eva Canyelles és psicòloga i ens ofereix consells per afrontar aquesta situació que ha esdevingut de manera sobtada a la nostra vida quotidiana.

Pregunta.- Davant la situació de confinament que vivim, quin és el primer consell que donaria?
Resposta.- En primer lloc hem de ser conscients que aquesta situació és nova per a tots. El primer consell és que tots vivim el mateix, a pesar que cadascú ho fa amb certa incertesa, temor o angoixa. I saber que tots vivim el mateix ens ajuda.

P.- Està preparat l’ésser humà de l’any 2020 per viure un confinament?
R.- Per a una situació que requereix una gran implicació col.lectiva, l’ésser humà de 2020 no estava preparat. Però, vull dir que els humans tenim una gran adaptabilitat i un esperit de supervivència molt gran.

P.- Com s’ha d’explicar aquesta situació als infants?
R.- Als infants se’ls ha d’explicar la situació amb naturalitat, amb un llenguatge o amb una manera adequada perquè a la seva edat ho puguin entendre. Ho hem de fer sense generar por. Els infants tenen una resposta més adaptativa que els adults. De fet, si veuen que els hi explicam no tendran por perquè veuen que hi ha formes de controlar la situació.

P.- I als adolescents, com se’ls ha de tractar aquests dies?
R.- Crec que se’ls ha de deixar un espai per a ells, que moltes vegades és difícil en els espais petits on vivim. Però s’ha d’entendre que necessiten un moment per a ells. Després també s’ha de cercar una bona convivència. Les xarxes socials poden ser positives per a ells, ja que els permet estar connectats amb els seus contactes.

P.- Com han de distribuir els joves el temps per a l’estudi i per a l’esbarjo?
R.- Per tenir una bona salut familiar és important seguir una rutina diària. La nostra vida ha canviat tant que tot s’ha de configurar de nou. Però és important seguir una rutina. Les escoles els donen molta feina. I està bé perquè així segueixen amb una mínima responsabilitat. Després han de tenir temps d’esbarjo de manera individual, i també un temps per a les responsabilitats de la casa. De vegades els adolescents es senten perduts i se’ls ha d’ajudar.

P.- Els adults que treballen des de casa també han de seguir una rutina?
R.- Sí, exacte. En primer lloc una cura personal. El dematí ens hem d’aixecar i vestir-nos perquè a nivell psicològic donam un motiu al cos perquè es posi en marxa. I això és molt important a nivell de salut mental. Si anam deixant les coses per un altre dia ho duim cap a la deixadesa. Altres rutines serà posar un horari per a la feina, ja que sinó tot l’espai i el temps quedarà contaminat per la feina. També cal tenir cura de l’alimentació i fer una mica d’exercici amb el que poguem. És molt important canalitzar l’energia, perquè sinó es converteix en energia emocional acumulada i no gastada. I això es transforma en angoixa i ira. Per tant, és important fer una mica d’exercici

P.- Quin ha de ser el límit en l’ús de les tecnologies?
R.- S’han d’utilitzar les tecnologies sense abusar. Un ús ben canalitzat és positiu. Però hem de ser disciplinats i fer caber un poc de tot a la quotidianitat. L’excés d’ús genera més ansietat i estrès. I ara estam en un moment que tenim poc mitjans per canalitzar aquesta energia. Cal distingir entre quan la tecnologia permet comunicar amb persones o quan no ho fa. I a nivell psicològic si hi ha comunicació no és tan nociu.

P.- Per a les persones que viuen soles i no tenen ningú, quins consells es poden aportar?
R.- Les persones majors tenen la seva vida configurada a coses que ara estan retallades. Els diria que ara és un moment que hem de respondre davant la situació que vivim. Els recomanaria que facin petites coses a ca seva: un menjar més elaborat, fer petites manualitats... És a dir, coses que a nivell pràctic no són útils, però que sí ho són a nivell de salut. Els hem de telefonar més i xerrar amb elles perquè no es sentin soles.

P.- Quins efectes pot tenir el confinament sobre el nostre benestar psíquic?
R.- Aquesta situació, com que és nova, genera incertesa, temor o por. Depenent de com ho afronta cada persona a nivell psicològic o psíquic pot haver-hi factors d’estrès post traumàtic.

P.- El confinament pot tenir alguna connotació positiva?
R.- Els humans podem aprendre de tota nova situació. Sí que ara podem valorar coses que abans no valoràvem, com per exemple la distribució del temps, una conversa familiar o el simple fet d’anar a la plaça a comprar el pa.
P.- És recomanable rebre tanta informació sobre el coronavirus?
R.- Hem d’estar informats. Però ben informats. Trobam fake news, notícies alarmistes, rumors... Això ja no és informació. Cada un ha d’establir el seu filtre. Un excés d’informació no ajuda a afrontar el confinament i fa que tot el dia estem amb el coronavirus. Per afrontar el confinament cal tenir moments de desconnexió.

P.- Una vegada superada aquesta situació, canviarà la mentalitat de les persones?
R.- Pens que just acabat el confinament, en primer lloc caldrà afrontar el problema de la conseqüència del confinament: persones que hauran quedat sense feina, els autònoms afectats... Hi haurà un moment d’adaptació a la nova etapa. Una vegada acabi aquesta etapa, durant un temps ens quedarà l’aprenentatge que hem assolit. Però, posteriorment, la tendència serà anar cap el que hi havia abans.

P.- Com s’ha d’afrontar la finalització del confinament?
R.- A nivell individual el confinament haurà estat un aprenentatge. Primer cal afrontar el dia a dia d’aquell moment. Tots haurem de solucionar coses pràctiques a nivell laboral. Després serà el retrobament de les persones que estimam. Però hem de ser coherents i no oblidar tot el que hem valorat quan estàvem confinats. Jo recoman que la gent apunti tot el que ara valora mentre està confinada.

P.- Com s’ha d’afrontar la pèrdua d’un familiar sense poder acompanyar-lo ni vetllar-lo?
R.- Posposar el dol és molt dur. Viure tots els rituals ajuda a passar-lo. Com que tot això ara no es pot viure el que s’ha de fer és xerrar amb els familiars més propers, plorar per telèfon o escriure el que un sent, perquè sinó tot això pot quedar enquistat. Ningú no s’ha d’autoculpabilitzar. S’ha de pensar que s’ha fet tot el possible amb els recursos i les possibilitats que hi havia ara mateix.

P.- I el temor a emmalaltir, com s’ha d’afrontar?
R.- En primer lloc hem d’acudir a bona informació. Perquè n’hi ha de bona. Hem de complir les pautes que ens recomanen els professionals sanitaris. Si es fa això, les coses aniran bé. I cal deixar de cercar informació allà on no toca perquè la gent que té temors sol cercar més informació allà on no toca.

P.- Hi ha hagut més demanda d’atenció psicològica aquests dies?
R.- L’increment arribarà ara. En els primers quinze dies la gent ha congelat els problemes. Tothom ha pensat que només eren quinze dies. Però ara vendran les necessitats. A nivell psicològic hi ha persones vulnerables que ara estan tancades en un piset amb altres persones. Els psicòlegs creiem que tendrem més demanda. Jo, a nivell personal, ja he tengut un augment de gent nova que m’ha cridat.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a