Xisco Rullán Fornés és tècnic en assessorament i gestió laboral. Fa vint anys que treballa a la Gestoria Gil de Sóller, empresa que el passat mes d’octubre va complir cinquanta anys al servei dels sollerics i de la comarca en general.

Pregunta.- Fins a quin punt s’han incrementat les consultes de les empreses de Sóller durant les darreres setmanes?
Resposta.- S’han incrementat molt. D’ençà que el Govern va decretar l’Estat d’Alarma, la preocupació de les empreses ha estat màxima per saber com procedir. A més, he de dir que totes les consultes s’han formulat via telèfon, per correu electrònic i/o WhatsApp.

P.- Quins són els principals temors que els han expressat aquests empresaris?
R.- Principalment, saber quins mecanismes o ajudes ha posat el Govern a la seva disposició, i també, una vegada s’aixequi l’Estat d’Alarma, saber si podran mantenir els llocs de feina dels treballadors.

P.- Quines recomanacions els han fet arribar en aquest sentit?
R.- Depenent de l’activitat de les empreses i en compliment d’una sèrie de requisits, els hem pogut assessorar derivant-los a l’ERTO de força major, a l’ERTO de productivitat o a la reducció de jornada per acord entre empresa i treballador. També les empreses que no s’han pogut acollir a l’ERTO de força major, si ho troben convenient, poden sol.licitar una moratòria o aplaçament sobre les quotes de la Seguretat Social.

P.- Quins sectors han estat els més perjudicats per la declaració de l’Estat d’Alarma?
R.- En principi podríem pensar que els sectors més perjudicats han estat aquells que per decret el Govern els ha obligat a tancar, com ara hotels, restaurants, bars, comerços no essencials, etc. Però també es cert que hi ha empreses que no les han obligat a tancar i no s’han pogut acollir a un ERTO i, per tant, no han pogut accedir a les ajudes, essent empreses que també estan patint la crisis.

P.- És l’ERTO la millor solució per garantir la supervivència dels llocs de feina?
R.- Sí, de fet el Govern ha estat molt ferm en aquest sentit per a què no es destrueixi ocupació.

P.- Quin tipus d’ERTO existeixen?
R.- Hi ha dos tipus d’ERTO: el de força major i el de causes objectives econòmiques o organitzatives (Productivitat). En els dos casos l’ERTO pot ser per suspensió, reducció o mixte. Hi ha dues diferències principals, al de força major diríem que no hi ha cost, ja que el treballador passa a cobrar la prestació del SEPE i les quotes de la Seguretat Social estan exonerades, i al de productivitat l’empresa sí ha de pagar les quotes de la Seguretat Social a càrrec de l’empresari. I l’altra diferència és la durada: el de força major es manté mentre duri l’Estat d’Alarma, i en el de productivitat és l’empresa conjuntament amb els treballadors o representants els que acorden la durada.

P.- Quin ha estat el majoritari entre les empreses de Sóller?
R.- El de força major.

P.- Creu que les empreses podran assumir els treballadors una vegada acabat l’ERTO?
R.- Pens que serà bastant complicat si les empreses no tenen el mateix volum de feina. Sobretot ho serà per aquelles empreses que la seva activitat principal té relació directa amb el turisme. Dependrà molt si els turistes poden visitar-nos el més aviat possible.

P.- Una empresa que s’ha acollit a un ERTO, pot acomiadar els seus treballadors una vegada recuperada l’activitat?
R.- Amb l’obligació d’haver de mantenir durant sis mesos l’ocupació dels treballadors que han anat a un ERTO una vegada recuperada l’activitat, el que el Govern intenta és que no es produeixin acomiadaments. Cal puntualitzar que pels treballadors fixes discontinus (que són la majoria del sector turístic), el conseller de Treball ha emès una ordre que la interrupció dels mateixos en les dates habituals de cada temporada no suposarà incompliment de manteniment si no s’arriba als sis mesos. I pels contractes eventuals de duració determinada que tenguin el seu venciment abans d’arribar als sis mesos s’entén que tampoc.

P.- I si no els pot mantenir durant el període de sis mesos, què passarà?
R.- Si no queda més remei que anar a l’acomiadament, les empreses que ho facin hauran de retornar a la Tresoreria de la Seguretat Social les quotes exonerades.

P.- Parlant dels autònoms, són ells els més perjudicats de la situació que ha esdevingut?
R.- Aquesta vegada pens que no, ja que també se’ls ha donat cobertura. Si s’han vist obligats a tancar per l’Estat d’Alarma, han tengut dret a sol.licitar una prestació. I si per l’activitat no s’han vist obligats a tancar, si que no ha estat fàcil per a tots complir amb el requisit d’haver facturat un 75% menys el mes de març, en comparació amb els sis mesos anteriors, per tenir dret a aquesta prestació.

P.- Quines ajudes o prestacions pot sol.licitar aquest col.lectiu?
R.- La prestació que tenen dret a sol.licitar suposa cobrar un 70% de la seva base de cotització, les quals s’han gestionat a través de les mútues d’accidents de treball.

P.- Els empresaris es poden acollir a alguna mesura per no pagar el lloguer del seu local durant el temps d’inactivitat?
R.- Sí, poden demanar un ajornament o pactar amb l’arrendador una rebaixa del preu del lloguer. També poden disposar lliurement de la fiança per cobrir el pagament d’alguna mensualitat. Per un altre costat, si el propietari és gran tenedor, l’arrendatari pot sol.licitar una moratòria al pagament del lloguer que haurà de ser acceptada per l’arrendador.

P.- La declaració de l’Estat d’Alarma ha coincidit amb el període de presentació de la declaració de la renda. Ha baixat la tramitació de declaracions per aquesta circumstància respecte anys anteriors?
R.- En el nostre cas com que en el mes d’abril hi ha pagament trimestral, solem començar amb les declaracions de renda a partir del mes de maig. Per tant, de moment no ho hem notat.

P.- Creu que enguany s’hauria d’haver ajornat uns mesos el període de la renda?
R.- Supòs que el Govern no ha tengut massa temps per pensar en aquest fet, però en el nostre cas, que feim moltes declaracions de la renda amb el client present, pot ser sí perquè degut a les circumstàncies del Covid 19 no és possible fer-les presencials. Hauria estat una bona solució.

P.- Una persona que hagi patit un ERTO, pot sortir perjudicada a la declaració d’Hisenda de l’any que ve per haver tengut dos pagadors?
R.- Perjudicada no. El que passa és que al tenir dos pagadors (depèn de les quantitats rebudes d’aquests dos pagadors), ja s’està obligada a haver de fer la declaració de la renda. Això és degut a què el SEPE no aplica retencions d’IRPF per les quantitats que abona, i sols les retencions practicades per l’empresa podrien ser insuficients.