Jaime Gonzalo Manso és l’actual gerent de Nuevos Puertos Deportivos (Marina de Tramontana), l’empresa que gestiona els amarraments del moll de Marineria i el nou edifici que s’hi està enllestint en el seu interior. És madrileny, però després de catorze anys residint a la vall ja s’ha convertit en un solleric més.

Pregunta.- En un 2020 marcat pel coronavirus, com ha afectat la pandèmia al seu negoci?
Resposta.- Ens ha afectat molt. Ha provocat que les obres de l’edifici anassin molt més lentes del que havien d’anar, sobretot pel que fa a l’arribada de material des de fora de l’illa. També perquè ens han arribat menys clients que altres estius. I tenint en compte que la inversió feta amb les obres s’ha anat una mica de preu, estam preocupats perquè necessitam clients.

P.- Aquests dies han arribat els primers turistes. Ja es nota la recuperació del turisme nàutic en el Port de Sóller?
R.- El que està arribant són embarcacions petites. L’eslora màxima permesa al moll és de 35 metres, mentre que els vaixells que ara arriben estan entre els 12 i els 20 metres. Estam preocupats perquè arriben menys embarcacions i, per tant, menys clients. Nosaltres necessitam grans eslores per poder sobreviure durant els mesos d’estiu.

P.- Creu que donarà temps enguany a recuperar el terreny perdut?
R.- En matèria turística crec que cada dia que perdem ja no es recupera. Hem perdut aproximadament un mes i mig dels clients que solien arribar des de finals de maig fins ara.

P.- Degut a la Covid-19, han hagut d’adoptar mesures extraordinàries en l’arribada de les embarcacions?
R.- Sí, estam aplicant protocols de seguretat i d’higiene. Al centre de busseig s’hi fa una desinfecció vàries vegades cada dia. I hem hagut d’adoptar també mesures de protecció per al nostre personal.

P.- Exigeixen alguna mesura extraordinària a les embarcacions que a dia d’avui amarren al Port solleric?
R.- No els demanam res. Simplement que mantenguin les mesures de seguretat. Les embarcacions que arriben a Sóller venen des de la península o són d’estrangers que han entrat per Palma on han llogat l’embarcació. Es suposa que aquests darrers ja han hagut de superar altres protocols en el seu país d’origen o en l’arribada a l’illa. A més, també hem de tenir en compte que la marina no és un hotel. Els clients estan dins les embarcacions, que són seves. Nosaltres no feim res dins les embarcacions. Només les amarram al moll.

P.- Quin és el perfil d’usuari que empra aquestes instal.lacions?
R.- Sobretot són famílies que estan realitzant la volta a Mallorca i arriben a Sóller perquè és l’únic port existent en tota la costa de la Serra de Tramuntana.

P.- Quin feedback perceb del turisme que arriba al seu moll?
R.- El més important és la situació. El propi Port està al costat de la marina. L’amarrament no es produeix a un lloc llunyà de la civilització. Això permet que els visitants puguin estar en contacte amb la gent de Sóller. I nosaltres ho aprofitam per informar-los de tot allò que poden trobar a la vall, així com de les activitats que hi ha per fer.

P.- Per quins serveis demostren un major interès?
R.- Majoritàriament s’interessen pels restaurants on poden anar a sopar, serveis per rentar la roba, lloguer de cotxes, motocicletes o activitats de pesca.

P.- Respecte l’edifici que s’ha construït recentment, què ha suposat en el dia a dia de l’empresa?
R.- Ara disposam d’unes oficines per al nostre treball diari. Jo duia catorze anys treballant dins un contenidor. La construcció de l’edifici també ha permès disposar d’uns banys i vestidors per als clients que és una cosa que ens demanaven amb una major urgència ja que ells també havien d’emprar un contenidor. A part, estam construint un restaurant que obrirà les portes a partir de la Setmana Santa de l’any que ve. Al capdamunt de l’edifici estam preparant dues terrasses que seran molt agradables cada capvespre quan baixi el sol. Aquests espais s’obriran abans de l’arribada del mes d’agost.

P.- Què manca per fer a hores d’ara?
R.- Res més. A la fi ja podrem donar el projecte per finalitzat després de tants d’anys d’espera.

P.- Creu que aquestes instal.lacions aportaran un valor afegit al Port de Sóller?
R.- Seguríssim que sí. El que nosaltres intentam fer és no molestar ningú. Intentam ajudar als pescadors, als veïnats, a la base naval... Tot, sense esperar res a canvi. Aquesta és la nostra política.

P.- De cara al futur, hi ha algun projecte en cartera?
R.- La nostra intenció és emprar l’espai del moll per compartir-lo amb la gent de Sóller. Per exemple, cada any comptam amb la visita de food trucks de diversa procedència. Però enguany, amb tot el que ha passat amb el coronavirus, hem decidit que havíem d’ajudar a la gent de Sóller. Per això els food trucks que venen són sollerics. A mi m’agrada treballar amb ells. Ells enguany també tenen menys clients en els seus negocis. I aquesta és la manera d’ajudar-los a ells i a la gent de Sóller.

P.- La música en directe també és un dels al.licients per venir fins al moll...
R.- Hem començat aquesta setmana amb el primer concert de música en directe. Estic preocupat perquè la música sigui un imà i atregui molta gent. Em preocupa que no es pugui mantenir la separació entre persones.

P.- Què aporta el turisme nàutic a l’economia i a la societat sollerica?
R.- Aporta molt. Des de la compra als supermercats del Port o fer un cafè a les terrasses, entre d’altres. Quan tornen cada vespre sempre venen carregats de bosses d’objectes que han comprat a les tendes del Port. I quan venen grans embarcacions ho fan amb tripulacions d’unes dotze persones que també desembarca al Port en el seu temps lliure per fer despesa.

P.- Quina oferta creu que li fa falta al Port i a Sóller?
R.- Que els hotels no tanquin durant els mesos d’hivern i que entre tots intentem captar un turisme d’hivern que ara mateix no tenim. Jo personalment faig una labor comercial com a centre de busseig. Tenc contacte amb centres del nord d’Europa que tenen les seves aigües a tres graus perquè els bussejadors venguin a Sóller on trobaran un ambient més càlid. Si aconseguim captar alguna font de turisme del nord d’Europa serà molt bo.

P.- Com s’ha d’ordenar el fondeig dins la badia, tal i com reivindiquen els veïnats del Port?
R.- Cal regular-lo. Jo vaig presentar un projecte per intentar ordenar el fondeig perquè no és normal que hi hagi cent embarcacions enmig de la badia. Quan entra un fort temporal dins el Port les embarcacions es mouen amb força i moltes vegades nosaltres hem d’estar pendents d’aquestes embarcacions i anar-hi amb la nostra barca a salvar-les.

P.- Quina solució aporta el projecte que vostè va redactar?
R.- El projecte era per instal.lar boies enmig de la badia. Hi hauria una capacitat per a quaranta embarcacions d’entre dotze i vint metres d’eslora. Una vegada fondejades els seus ocupants es podrien desplaçar fins el Port amb una barca auxiliar o nosaltres els traslladaríem amb la nostra.

P.- S’ha descartat el projecte?
R.- De moment està guardat dins un calaix. Sembla que a Costes no li agrada massa la idea de col.locar boies. Però el que és important és que la situació s’ordeni perquè els dies de mal temps és un no viure. Hi ha moltes embarcacions que es mouen d’un costat cap a l’altre.

P.- Creu que el confinament ha afectat positivament a la mar i als recursos marins?
R.- Segur que sí. A Sóller hi ha molta activitat relacionada amb la pesca. I si durant aquest temps ningú ha sortit a pescar, segur que ha estat molt positiu per a totes les espècies.

P.- Està d’acord en la declaració de s’Illeta com a reserva marina?
R.- Tot el que sigui tenir una reserva marina prop de Sóller és una notícia magnífica. Pot servir per atreure més turisme i més bussejadors. És suficient veure el que ha passat amb les reserves de Cabrera o d’El Toro. Comprenc que per al Govern Balear suposa contractar més personal. Però crec que tota aquesta inversió al final serà positiva.

P.- Com es sent a Sóller un madrileny aficionat a la mar?
R.- Estic molt content de viure aquí a Sóller. La gent és molt carinyosa amb jo. Els primers anys foren una mica durs perquè hi havia un moviment per treure’ns d’aquí. Però veren quina era la política de la nostra empresa i que veníem a ajudar a la gent d’aquí i la cosa va canviar.