Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 25 de setembre de 2020   |   07:39
 
Enquesta  
Està massa inactiu el govern municipal de l’Ajuntament de Sóller?


No
 
Entrevista
07/08/2020 | 10:05
Catalina Cladera:
"Els municipis tendran ara doblers sobre la taula"
J.Mora/G.Mercè

La socialista Catalina Cladera va ser consellera d’Hisenda i Administracions Públiques al Govern Balear durant la passada legislatura i durant aquesta és la presidenta del Consell de Mallorca. Aprofitant la visita realitzada dimarts a Sóller “Sa Veu” va entrevistar-la al casal de Can Det després de conèixer la seva tafona.

Pregunta.- L’Estat es quedarà una part dels estalvis dels ajuntaments per fer front a la crisi derivada de la Covid. Què en pensa d’aquest acord?
Resposta.- La Federació Espanyola de Municipis ha arribat un acord i ara falta que el Govern d’Espanya li doni la forma adient. Feia molta estona que, davant la llei Montoro, demanàvem no haver de tenir doblers al banc, que són doblers que han pagat els ciutadans i estan immobilitzats, sobretot quan tenim una crisi galopant deguda al Covid, quan tenim necessitats socials, econòmiques, d’inversió, que no sabem quina durada tendran. Aquests recursos s’han de començar a emprar i l’única fórmula que ha ofert l’Estat després de molts d’anys de demandes i zero d’actitud de resposta és aquest acord. A mi no m’agrada haver de deixar els doblers i que ens els tornin en deu anys, però l’acord, quan l’analitzes bé, no és tan dolent perquè permet recuperar els dos primers anys una part important del que els ajuntaments han cedit, i es recuperen per unes finalitats bastant amples, com agenda urbana, inversió, educació, serveis socials, cultura, i altres. A més, aquests recursos no computen per la regla fiscal, es poden gastar tranquil·lament. La resta es recuperarà en deu anys.

P.- Quan Madrid començarà a tornar els doblers?
R.- Enguany mateix i l’any que ve. Em qued amb el fet que, amb la darrera fórmula assolida, aconseguim un acord que permet recuperar els romanents en un 35% en poc temps. Això ens permet planificar en aquesta mateixa legislatura tota una sèrie d’inversions o despeses necessàries i començam a treure els 500 o 600 euros de superàvit que els ajuntaments de Mallorca tenen al banc immobilitzats. Per tant és una notícia que representa una solució després de molts d’anys de reivindicar i també que ens permetrà posar recursos de forma immediata damunt la taula.

P.- Què li pareix que l’Ajuntament de Sóller hagi cancel·lat deute en esclatar al rumor sobre la possibilitat que l’Estat agafàs aquests diners?
R.- Em sembla bé que l’Ajuntament cancel·li el deute. Defens que cada entitat local tengui autonomia per decidir què fer amb els seus recursos. El batle m’ha comentat que teniu uns 17 milions estalviats.

P.- Què destaca de l’actuació del Consell de Mallorca davant la crisi del coronavirus?
R.- La primera passa que ha fet el Consell és voler formar part de la solució i de la resposta que s’havia de donar davant la pandèmia. Des del primer moment vàrem tenir molt clar que les polítiques socials havien de ser el primer, començant per les residències perquè no hi entràs el virus; després per tota la gent sense sostre vàrem habilitar espais i els continuam donant servei. En segon terme, en molt poc temps vàrem activar un pla de reactivació econòmica i social on vàrem dissenyar mesures per a les persones, per a l’economia, teixit econòmic i empresarial, producte local, sector primari, cultura i turisme. Teníem claríssim que ens havíem de posar les piles i, com que això són recursos, vàrem capgirar el pressupost del Consell. També hem ajudat molt als ajuntaments amb nous convenis de Serveis Socials i vàrem treure el Pla d’Obres i Serveis per a dos anys. I seguim pendents. No podem relaxar-nos. La situació no ha acabat. A Mallorca s’ha fet bona feina de coordinació entre totes les institucions, i això ha fet que puguem treure bones polítiques de reactivació. Hem estat a prop de les persones, les empreses i els ajuntaments i és un camí que volem mantenir amb el pla Mallorca Reacciona.

P.- Sóller i Fornalutx, juntament amb altres municipis de la Serra, han demanat repetidament que acabin les darreres de motos a la carretera del Puig Major. Ho aconseguirà el Consell de Mallorca?
R.- És totalment contradictori que perduri aquest problema amb els valors del paratge de la Serra. Aquí fa falta una resposta de totes les institucions i de tots els agents implicats. Sabem que és complicat, però no deixarem el tema sense atacar-lo. Aquesta setmana s’ha celebrat una reunió per poder desplegar una bateria de mesures i poder acabar amb aquest problema, i el primer que hem de fer és conscienciar aquests grups de motoristes, que han d’entendre que això no ho poden fer. No només hem d’anar per la via de la sanció, sinó també de la conscienciació, que vegin el mal que provoquen i reflexionin. La gent ve a la Serra a cercar tranquil·litat i hem d’aconseguir que la trobin.

P.- En quin punt es troba el projecte de perforació d’un túnel de seguretat paral·lel al túnel de Sóller?
R.- És un projecte que realment no es troba avançat. El que sí és imminent és l’operació de desmantellar l’estació de peatge. El projecte està pràcticament llest i falta la fase de licitació. L’altre està previst dins el Conveni de Carreteres i no té data concreta. Haurem de veure com podem compaginar l’execució de l’obra amb la circulació rodada perquè no és una obra fàcil i s’ha de fer amb seguretat.

P.- Quin pressupost té?
R.- L’avantprojecte té un pressupost estimat de 25 milions d’euros, però això és una base.

P.- Si es retira l’àrea del peatge del túnel de Sóller és perquè des del Consell estan segurs de guanyar el recurs sobre el rescat de la concessió. És així?
R.- Totalment. Els advocats del Consell defensen que sortirà bé, que tenim raó. El Consell ha interposat un recurs perquè seguim defensant que el túnel ha d’estar lliure de peatge i per interès general mantenim el mateixos arguments. La sentència que anul·lava el rescat no té recorregut.

P.- Una mica més lluny de Sóller, per la mateixa carretera, els sollerics tenen un problema important quan han d’accedir a la rotonda de Son Castelló. S’arreglarà algun dia aquest embut?
R.- Aquesta obra es va inaugurar dos mesos abans de començar l’actual legislatura perquè els veïnats de Son Sardina necessitaven una nova sortida. Ara mateix és complicat resoldre-ho perquè fa molt poc temps que s’hi ha fet una inversió, tot i que entenem el problema.

P.- El Consell de Mallorca va prometre una reordenació de la carretera de Desviació (que es podria convertir en bulevard) i un carril bici fins al Port. Com està el projecte?
R.- El carril bici es troba en fase d’estudi. Tenim clar el traçat fins a gairebé l’altura del túnel de Sa Mola, però a partir d’aquest punt el seu pas és molt complex perquè ha d’encaixar amb les infraestructures existents. Ara mateix hi ha converses amb Recursos Hídrics. Quan es trobi la solució al carril bici s’analitzarà la resta de la carretera, ja que és una actuació conjunta.

P.- A determinats indrets de la Serra de Tramuntana, com per exemple el Barranc de Biniaraix, existeix un problema de sobreprotecció urbanística dels porxos que prohibeix fer obres de manteniment i que pot acabar representant la seva mort. Hi ha previst algun canvi de normativa per evitar-ho?
R.- És important conservar el patrimoni i poder conservar també les explotacions, i s’ha de trobar un punt equilibri. Això ve per la protecció màxima que tenim i potser es podria revisar, però quan mous una línia has d’anar molt alerta perquè després no sigui per poder fer un xalet. Entenc que s’ha de poder preservar el patrimoni natural i que sigui necessària una mínima rendibilitat. S’ha d’anar molt alerta perquè la Serra no ha de deixar de ser el que és.

P.- El Consorci Serra de Tramuntana té previst crear una marca per als productes d’aquí. En quin moment es troba?
R.- Efectivament estam en procés de crear una marca per tots els productes i serveis de la Serra de Tramuntana, des del sector turístic, primari, agroalimentari... que ajudi a promocionar i donar valor a la Serra i a tot el que s’hi produeix. Ara mateix estam elaborant el reglament i adaptant-nos a la normativa europea. Creim que pot ajudar molt al seu desenvolupament. Els pobles de la Serra atrauen un turisme de qualitat que ha d’ajudar a la conservació del seu paisatge.

P.- El Consell té les competències en eliminació de fems. Arribarem a ser més sostenibles en aquest sentit?
R.- Nosaltres volem que tots els municipis facin la recollida orgànica de fems. És important perquè hem de reduir el volum de fems que duim a la incineradora. No es pot cremar tot, sobretot si hi ha alternatives. Però la recollida és una competència estrictament municipal. El que hem fet ara és baixar de 126 a 111 euros el preu de la tona duita a Son Reus i els Ajuntaments ho han de repercutir als ciutadans que, amb la situació que hi ha ara, ja va bé.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a