És l’actual representant dels comerciants del carrer de Sa Lluna mentre s’espera que es pugui celebrar l’assemblea per elegir un nou president. Na Gràcia Andreo és mestra d’Educació Infantil i des de fa sis anys gestiona el negoci de l’espardenyeria Cas Sarrier. En aquesta entrevista parla dels seus projectes al capdavant dels comerciants, i també de com està vivint el petit comerç solleric la crisi de la Covid 19 i les restriccions imposades per les autoritats sanitàries.

Pregunta.- Onze mesos de pandèmia. Comercialment parlant, quin balanç en fa d’aquest període?
Resposta.- Ha estat un desastre, una catàstrofe a nivell de negoci. Si que és cert que almenys en el meu cas, l’espardenyeria de Cas Sarrier és una tenda que té molts clients sollerics i molts clients mallorquins pel tipus de producte que tenim. Però el que és cert és que al final tots vivim del turisme i el fet que no hagin vengut turistes ha fet que el percentatge de vendes anuals hagi caigut en picat. Així i tot, gràcies a Déu, hem tengut el recolzament de la gent de Sóller.

P.- Podrà sobreviure el petit comerç solleric a una segona temporada sense turisme?
R.- Enguany la preocupació és encara més gran. L’any passat no sabíem de la dimensió que tendria tot això. I ara que veim que es pot repetir la mateixa història, pens que molts petits negocis no sobreviuran a una segona temporada sense turisme. Sobretot seran aquells que tenen lloguers tan alts i una situació en la que depenen molt dels turistes.

P.- Idò, des del seu punt de vista, què han de fer els comerciants per sobreviure?
R.- Estar units, fer campanyes, fer promoció i intentar que l’Ajuntament ens ajudi amb ajudes reals. I per ajudes reals em vull referir per exemple a què quan feia dos mesos que havíem tancat pel confinament i tornàrem obrir, el primer que ens arriba és el rebut del fems. Hem de ser realistes, havíem tengut tancat i no havíem fet cap de bossa de fems. Crec que l’Ajuntament ha d’ajudar al petit comerç i s’hi ajuda amb ajudes concretes com aquesta.

P.- Fa uns mesos es va estrenar un vídeo d’agraïment als clients sollerics...
R.- És una de les coses que s’han fet. Però hi va haver una mica de polèmica en el sentit que no hi apareixien comerciants del Port de Sóller. Però és una idea que va sortir d’un comerç del carrer de Sa lluna i d’un comerç de Sóller. I de la proposta inicial després comptàrem amb el suport de l’Ajuntament. Nosaltres consideram que la idea va tenir molt bona acollida. De fet, és una idea que ens plantejam repetir més endavant perquè és una bona manera d’agrair als clients.

P.- Considera que tot el comerç solleric s’hauria d’agrupar sota una única associació?
R.- Tant de bo hi hagués una associació de tots els comerciants. Consider que a un poble com Sóller, on és el poble que més negocis històrics i emblemàtics hi ha, i que té un percentatge molt gros d’altres negocis ja consolidats que tenen deu, vint o trenta anys d’història, hi hauria d’haver una associació per a tota la comarca. Quan es promou qualsevol iniciativa tot hauria de ser tan senzill com posar un missatge de WhatsApp a un grup i que en aquest grup hi hagués representants de totes les zones comercials del municipi. Crec que si tots ens unim i tots estam junts podrem fer molta propaganda i donar sortida al producte que tenim aquí.

P.- La darrera campanya de vendes, la de Nadal. Com ha anat?
R.- La campanya de Nadal ha anat bé en el sentit que els sollerics s’han implicat. Però una campanya de Nadal és bona si abans hi ha hagut una bona campanya d’estiu. En el cas d’enguany, si ja venim d’una situació en la que la temporada d’estiu ha estat fluixa, i la de Nadal normaleta, això ens duu a què serà difícil resistir tot l’hivern.

P.- S’ha incrementat el nombre de sollerics que han acudit al petit comerç?
R.- Sí, de fet crec que estam en un punt d’inflexió. M’agradaria pensar que la gent està fent un canvi de xip, en el sentit que mira primer si a Sóller pot trobar un producte i si el pot trobar ja no va a fora o acudeix a Internet. I això s’ha de potenciar. Cal mirar si el producte que cercam es pot trobar aquí abans d’anar-lo a cercar a fora. Perquè els dos o tres euros de diferència que hi pot haver, per exemple entre una senalla d’aquí o una senalla feta al Marroc, no val la pena.

P.- I què s’ha de fer perquè aquesta tendència es confirmi?
R.- S’ha de seguir donant un bon tracte al client i intentar personalitzar més, que és el secret del petit comerç davant els grans magatzems o Internet. Molts de nosaltres ja tenim darrera una xarxa de gent que ens subministra i a través d’ells podem aconseguir exactament el que el client vol. I això és una cosa que s’aprecia.

P.- Acabarà essent vostè la presidenta dels comerciants del carrer de Sa Lluna?
R.- La renovació dels càrrecs està aturada per la situació actual. S’ha de convocar la junta general i allà es decidirà qui l’ocupa. Si els socis volen que jo sigui la presidenta, idò per jo perfecte. Però damunt la taula hi ha una altra idea que és fer una comissió de feina, que de fet ara ja existeix, on tothom podrà aportar idees sense càrrecs específics.

P.- Quines seran les seves principals reivindicacions, una vegada s’oficialitzi el càrrec?
R.- Fa molts anys que tenim damunt la taula el tema del trànsit. Sense poder tancar-lo al cent per cent perquè molts negocis depenen de les àrees de carrega i descarrega, si que és cert que hi hauria d’haver més control sobre petites situacions. Per exemple, hi ha dies que el carrer ha d’estar tancat i trobam gent que es salta les barreres, o gent que directament ve a aparcar al carrer de Sa Lluna. I veus que passa la Policia i no els diu res. També demanam que es posin papereres i cendrers. Les que hi ha són totalment insuficients per al volum d’una temporada normal. Igualment, hem demanat també un seguit de pasteres, malgrat siguin penjades davant cada un dels negocis.

P.- És necessari unificar horaris de tots els comerços?
R.- Ho demanam i surt el tema cada any. Però si hi ha 36 negocis a l’associació, hi ha vint opinions diferents. I sabem que pels clients és embullós. Però hi ha negocis que tota la vida han obert amb un horari determinat i no el volen canviar.

P.- Els clients compleixen les normes imposades per les autoritats sanitàries o són reticents?
R.- En principi ho compleixen bastant bé, tot i que una vegada va entrar un home que no la duia. No se la volia posar i el vaig convidar a sortir. Però llevat d’això tot molt bé. Han vengut els informadors Covid per donar-nos consells de com actuar. Ara bé, també vull dir que el petit comerç té un tracte molt proper amb els clients. I crec que nosaltres hauríem d’estar dins un dels grups preferents de vacunació. Sé que no hem de ser dels primers. Però tampoc dels darrers.

P.- En el seu cas particular s’ha pensat mai llançar-se a la venda per Internet?
R.- En principi ho descart perquè jo estic tota sola. Mantenir la tenda amb un cert ordre, els clients i atendre les comandes és complicat. El que sí he fet és enviar algun producte de manera puntual a fora. Són clients que venen i et demanen varis productes i et demanen que els hi enviïs a casa seva. Però la veritat és que no m’ho he plantejat.