El Govern Balear va anunciar dijous de la setmana passada que el solleric Marcel.lí Got serà distigit enguany amb el premi Cornelius Atticus, en reconeixement a tota una vida dedicada a la pràctica i al foment de l’esport.

Pregunta.- Guanyador del CorneliusAtticus. Què va sentir en conèixer el veredicte del jurat?
Resposta.- Quan m’ho comunicaren vaig quedar bloquejat. Però després, al cap de poc temps, m’entraren les emocions. I evidentment vaig sentir orgull, satisfacció i agraïment a tots els que han cregut amb jo.

P.- Després de varis anys essent presentat a la convocatòria, va arribar a pensar que no li concedirien?
R.- Mai he estat esperant que se m’atorgàs. Il.lusió en tenia. Però no ha estat una cosa que em tengués súper expectant. Tenia ben clar que si venia molt bé, i que sinó tenia la gran alegria que Sóller sempre m’havia recolzat i m’hi havia presentat.

P.- De que es sent més orgullós de tot el currículum que ha acumulat durant aquests anys?
R.- Hi ha moltes coses. Però si ho he de resumir en una és que la meva família m’hagi permès fer tot el que he pogut fer. Fonamentalment, la meva dona i els meus fills.

P.- Vostè ha practicat esport tota la vida. Per quines disciplines ha passat?
R.- Vaig començar en l’atletisme. Després vaig passar al món del bàsquet i combinava els dos esports. Vaig anar a Madrid a estudiar la llicenciatura d’Educació Física. Després vaig anar a Girona i vaig tornar d’una manera més específica a l’atletisme i vaig continuar amb el bàsquet. Però també vaig entrar al món del vòlei. Abans, durant la llicenciatura, la meva tesi havia estat sobre el ciclisme en pista. I abans d’acabar la llicenciatura vaig fer la formació corresponent en vela, obtenint el títol de monitor nacional i vaig fer vàries regates.

P.- I a hores d’ara, quines disciplines encara practica?
R.- Ara mateix fonamentalment vaig a córrer i també faig un poc de gimnàstica.

P.- Després de practicar esport tota la vida, comparteix l’afirmació que l’esport és salut?
R.- Sí, l’esport és salut, l’esport és relació, l’esport és educació i l’esport és cohesió.

P.- En Marcel.lí Got ha estat esportista, entrenador i promotor. Quin àmbit prefereix?
R.- M’agraden tots. Tots tenen un alt grau de dedicació i d’aportació. Sempre m’ha agradat molt organitzar i promoure coses. Però si m’he de quedar només amb una, he de reconèixer que la banqueta m’estira molt.

P.- Idò, el tornarem veure assegut a una banqueta?
R.- És difícil. No ho vull descartar. Però és complicat. Sobretot m’he acomodat a poder fer moltes més coses amb la família que abans no podia fer. I a ells els he de retornar moltes coses.

P.- Com va començar la seva afició pel món del bàsquet?
R.- La meva afició del bàsquet prové de les arrels del meu pare, que fou un dels primers jugadors oficials que hi va haver a Sóller.

P.- Vostè és el creador de l’estructura de l’actual Joventut Mariana?
R.- Juntament amb en Benet Estaràs i amb en Joan Bauzà vàrem agafar la responsabilitat de tornar posar el Joventut Mariana en el món del bàsquet i al nivell que li pertocava. En aquell moment el club pràcticament no existia, estava mort i nosaltres decidírem tirar endavant.

P.- Com es trobava el club en aquell moment?
R.- Malament. Pràcticament no hi havia moviment. Ni jugadors, ni capacitat econòmica. I repetesc, amb en Benet i en Joan vàrem tirar endavant el que és el Mariana. Però bé, no el que és exactament avui en dia, sinó el que va ser fins el moment en el que es va voler pegar el gran bot.

P.- Quin és el seu millor record d’aquesta llarga etapa?
R.- Evidentment l’època que més m’alegra, més em satisfà i més m’ha emplenat ha estat tota l’època que vàrem viure amb les jugadores que, essent totes elles de Sóller, vàrem ascendir a Lliga Nacional. Amb totes elles creàrem una cosa molt especial que avui en dia encara dura. I crec que es mantendrà per sempre.

P.- Com veu aquest esport a Sóller actualment?
R.- El veig encara una mica ferit, però amb una gent que ha pres consciència de com s’ha de treballar per tornar-lo situar allà on pertoca.

P.- Què li hauria agradat desenvolupar en el món de l’esport que no ha pogut dur a terme?
R.- Hi ha diferents coses. Però n’hi ha una que sempre m’hagués agradat fer, a pesar que d’alguna manera hi he estat lligat, però no integrat. És estar dins l’àmbit de l’organització d’uns Jocs Olímpics. I una altra cosa que m’hagués agradat hauria estat tenir la sort de poder entrenar un esportista en el nivell més alt.

P.- Si pogués canviar alguna cosa de la seva labor vers l’esport, quina seria?
R.- En general no canviaria res. Tal vegada modificaria alguna decisió que va lligada més que res a errors tècnics en moments determinats. Com per exemple decisions adoptades en algun partit important de bàsquet, i que tal vegada hauria pogut fer mantenir el nivell que vàrem aconseguir. I que per allò que ens passa als entrenadors de confiar en uns elements no es dona l’oportunitat a qui t’ho treu endavant.

P.- Cap on anam a nivell esportiu a les Illes Balears?
R.- S’ha d’anar cap a una major reafirmació i a un major esforç de tots (poders públics i privats) per poder seguir essent capdavanters en el món esportiu com avui en dia són les Balears. I especialment Sóller, que en aquest sentit s’ha situat molt bé.

P.- Precisament, com veu l’esport solleric actualment?
R.- Viu un gran moment. Tenim elements de primer nivell i de primera línia que són el fruit de molta feina feta abans. Parlar d’un Tòfol Castanyer, parlar d’un Joan Lluís Pons, de’n Jordi Ramon, de na Laura Weingart i de molts altres que també podríem anomenar ens està dient que a Sóller, a nivell de l’estat, ens trobam dins una primera línia esportiva. I, fins i tot, més enllà.

P.- Què s’ha de fer per mantenir aquest nivell?
R.- Seguir fent feina amb humilitat com fins ara; saber quin camí podem fer i, a la vegada, rebre el suport d’institucions públiques municipals i privades que puguin creure que la nostra salut física, social i econòmica pot tirar endavant i millorar d’una manera substancial.

P.- Quina assignatura pendent té l’esport a les Balears avui en dia?
R.- Possiblement, l’assignatura que pugui tenir pendent és reafirmar la cohesió i la cooperació entre les diferents institucions insulars i les del Govern Balear perquè es segueixi una línia on tots hi aportin i perquè s’augmenti, si pot ser, el suport al desenvolupament esportiu perquè aquest desenvolupament a la vegada és imatge, és promoció, és desenvolupament econòmic, i evidentment desenvolupament social i de salut.

P.- Vostè va posar les bases de l’esport escolar actual, què en recorda de tot això?
R.- La meva idea va ser unificar esforços i fer que les federacions s’interessassin per un esport desenvolupat d’una manera més educativa i formativa per poder crear un camí cap el bon nivell. Per tant, vaig crear el programa l’esport per a l’edat escolar, amb consens amb els consells insulars i les federacions, que tenia dos nivells: el nivell de competició i el nivell de promoció. I aquest segon nivell es desenvolupava a través d’uns comitès comarcals on hi estaven implicats els municipis, les associacions de pares, les escoles i diferents tècnics. L’objectiu era que tot aquell que no tenia l’oportunitat de competir, o no havia assolit nivell suficient, tengués l’oportunitat de practicar diferents esports mitjançant trobades, encontres o intercanvis, per tal de descobrir la seva habilitat.

P.- Com va sortir la iniciativa de fundar els Jocs de les Illes?
R.- Era als voltants de l’any 1995 en un intercanvi entre Còrsega i Balears on hi vaig anar com a director tècnic d’esports de Balears. El president del comitè olímpic de Còrsega es va reunir amb jo per parlar de les deficiències de l’esport a les illes, de les seves necessitats, i que els territoris insulars eren desconeguts i no comptàvem per res. Ens demanàrem que podíem fer per donar-lis un ressò. I jo li vaig proposar crear una competició entre illes. Ell ho va parlar amb les illes properes de Sardenya i Sicília, i jo ho vaig parlar amb Canàries i amb les illes que participaven als jocs de l’Atlàntic. A partir d’aquí es va fer una reunió i es va originar el Comitè Organitzador dels Jocs de les Illes (COJI), que es va constituir en associació i avui en dia està preparant l’edició 24 d’aquests jocs.

P.- I en ple 2021, tenen bona salut aquests jocs?
R.- De moment tenen bona salut. L’únic és que la pandèmia els ha afectat. Es va haver d’anul.lar l’edició que preparàvem per a Calvià 2020 i el grup organitzador d’aquests jocs tenguérem clar que era molt perillós organitzar-los per a 2021. I el que hem fet es traslladar-los al 2022.

P.- Creu que la pandèmia modificarà per sempre els grans esdeveniments esportius?
R.- Alguna cosa es veurà modificada. El que és evident és que els efectes de la pandèmia no desapareixeran del tot. Per tant, s’haurà de fer una gran feina en la preservació de la salut i la protecció de totes les grans organitzacions, i també dels propis esportistes.

P.- Com a projecte de futur està preparant un llibre. Què ens pot avançar?
R.- És un tema amb el que la família m’insisteix. La idea que em ronda és poder escriure com a partir de 1982 i 1983, quan es va iniciar la comunitat autònoma, hi vaig tenir la sort d’entrar per gestionar amb altres persones la creació d’una direcció general d’Esports i una estructura esportiva. La meva intenció és contar tot el que sé, que molta gent no coneix, i que estableix les bases del que avui hi ha, i de com s’ha arribat al nivell que tenim a les Balears.

P.- Vostè també és el vicepresident de la Creu Roja de Sóller. Des d’aquest punt de vista, com veu la situació actual?
R.- La situació es difícil i complicada. Requereix molt d’esforç per part de tots els que estam dins l’àmbit de la Creu Roja i de les treballadores socials que tenim la sort de tenir. El que sí s’ha de dir és que hi ha una bona resposta solidària del conjunt de la societat sollerica, que ens permet, juntament amb altres institucions com Acció Social, o el grup que configuram Es Rebost, arribar als més necessitats i, per tant, prestar la col.laboració o la gestió humanitària que la Creu Roja pot aportar a tothom.

P.- Creu que tot plegat pot anar a pitjor?
R.- La situació serà complicada i difícil durant molt de temps. Però esperem que la bona evolució de la pandèmia, les vacunes i les noves situacions que es generin permetin tornar a una situació més estable i menys vulnerable per a la gent que està subjecte a aquesta vulnerabilitat.