Llúcia Oliver acumula 40 anys treballant al camp solleric. Es dedica a la collita i posterior venda de taronges i llimones a Mercapalma. Després de tota una vida associada al sector primari solleric, dissabte va protagonitzar l’acte de lectura del pregó que obri els actes de la Fira de la Taronja.

Pregunta.- Dissabte va llegir el pregó de la Fira de la Taronja, com va sorgir la iniciativa?
Resposta.- L’any passat m’havien cridat de l’Ajuntament. El regidor Sebastià Aguiló em va dir que s’havia reunit el clúster Sóller Bon dia! i que per unanimitat m’havien elegit per ser la padrina de la Fira de la Taronja. Era a finals de febrer i justament quinze dies després tot es va haver de suspendre per la pandèmia. I enguany, em varen demanar per fer el pregó.

P.- Què va sentir quan li proposaren llegir-lo?
R.- Al començament no m’ho podia creure. Mai m’hagués cregut que s’hagués pogut pensar amb mi. Però més tard vaig pensar fredament que després de treballar tota la vida amb la taronja i darrera el futbol, crec que l’he donat molt a conèixer a la taronja. De fet, voldria donar les gràcies als que varen pensar amb mi per llegir el pregó. He estat molt contenta.

P.- Com es troba la pagesia a Sóller actualment?
R.- Molt malament, tot i que ara sembla que algun jove s’està involucrant una mica amb la pagesia. Però és un ofici complicat perquè es paga poc.

P.- Creu que el cultiu de la taronja està passant per un mal moment?
R.- No sé si està passant per un mal moment. Per exemple en Franz Krauss ha fet molt per a la taronja, i la cooperativa també amb el projecte de ressembra que ajudarà a regenerar els arbres més antics.

P.- Precisament, creu que l’actual pla de renovació donarà el resultat esperat?
R.- Tot el que sigui sembrar arbres és positiu. Però el problema que tenim a Sóller és que les nostres extensions són petites i irregulars. Al Pla sembren tarongers o oliveres, passen el tractor i recullen el fruit allà mateix. Aquí per exemple, és mes complicat perquè hi ha escales i desnivells.

P.- Quines són les exigències del client que compra les seves taronges?
R.- El client menja per la vista. I sembla mentida que en els temps que estam, on tens una caixa amb taronja més petita que és la mateixa que la grossa, el client acaba comprant la grossa. I això és una cosa que no em cap dins el cap.

P.- Quina diferència hi ha entre la taronja de Sóller i la d’una altra banda?
R.- No ho puc definir. No té definició. A mi em donen una taronja de Sóller i una d’una altra banda, i tot d’una ho sabré distingir. No sé si és pel clima, pel sol o per les serenes. No ho sé. Però és així.

P.- Tota una vida lligada al món agrari, com l’ha vist evolucionar?
R.- Quan anava amb el meu pare amb el camió a Mercapalma sortíem de Sóller a les 2:30 hores de la matinada. Nosaltres teníem un punt de venda propi. Però hi havia gent que no tenia lloc assignat i havia de fer una cua des de les 22 hores del vespre per assegurar-se un lloc. Ara ha canviat. Per als pagesos ens obrin a les 6 hores del dematí i és suficient anar-hi a les 5:55 perquè hi ha quatre naus buides. Amb això ho dic tot.

P.- En el pregó va parlar de la seva infantesa al costat dels arbres, quins records té?
R.- El que vaig contar al pregó de quan anava a regar amb el meu pare dins les garangoles. Era ell qui em va ensenyar a diferenciar les taronges. I si les endevinava em deixava ficar els peus dins l’aigua. Jo sempre he estat darrera el meu pare i el meu padrí.

P.- Que és el que més enyora d’aquella època?
R.- Que era una època en la que no dúiem rellotge. I és la veritat. És vera que en aquell temps s’aixecaven prest. Però no hi havia aquest estrès que hi ha ara. Tot això no existia.

P.- També va reivindicar el paper de la dona en aquelles finques...
R.- Aquestes dones, per exemple la meva padrina o la meva mare, anaven a l’hort, collien figues, secaven figues, collien taronges... És a dir, feien totes les feines de l’hort. Després s’havien de cuidar dels al.lots, de munyir les cabres, fer el formatge, de rentar la roba o d’anar al safareig. Era una època dura en la que en aquelles finques no hi havia ni tan sols llum. I després, què va passar amb aquestes dones? Idò que mai varen cobrar res. Fa 40 anys era impensable que una dona estàs ni tan sols assegurada.

P.- I ara, creu que ha millorat la situació de la dona pagesa?
R.- Sí, perquè hi ha més facilitats. Ara hi ha moltes dones que impulsen iniciatives.

P.- Què queda per fer en el camí de la igualtat dins la pagesia?
R.- Ara les dones tenen més oportunitats per fer allò que els agrada, ja sigui fent feina al camp o en un altre sector. I gràcies a Déu poden cobrar un sou i poden tenir posteriorment una paga de jubilació.

P.- La pandèmia ens ha duit a consumir més producte de quilòmetre zero. Creu que aquesta tendència es mantendrà en el futur?
R.- Esper i desig que es segueixi mantenint el consum de producte procedent del quilòmetre zero. Si agafes un albercoc d’aquí o un d’una tenda que l’ha important de fora, collit fa un mes i que l’han fet madurar dins les càmeres, t’adones que no tenen res a veure. I, a més, consumint productes procedents del quilòmetre zero s’ajuda a la gent d’aquí del poble, s’ajuda als agricultors, a la cooperativa... S’ajuda a tots.

P.- Te relleu generacional el camp solleric?
R.- Em sap molt de greu, però crec que no.

P.- A què es deu la manca de vocació que hi ha entre els més joves?
R.- No ho sé. Però per exemple, qui és que va a collir olives? Jo vaig a collir-les des del primer dia i ho faig fins l’abril. I de genolls. Quan ets jove no penses tant amb aquestes coses. Sembla que a alguns els agrada tenir un olivar per anar a fer bauxes. Jo a l’olivar l’entenc d’una altra manera. Per a mi és com un jardí. I clar que m’agrada també anar fer una bauxa. Però un olivar s’ha de cuidar, s’ha de mantenir, s’ha d’eixermar, s’han de llevar els esbarzers, s’ha d’espedregar... s’ha de fer tot. I pareix que l’olivar només començar a agradar a les persones a partir del moment que compleixen 40 anys.

P.- Què ha de canviar perquè hi hagi més joves agricultors?
R.- És el que ja he dit abans. Aquí a Sóller tenim un entorn meravellós, vivim a un lloc com n’hi ha pocs. Però el que passa és que per cultivar i treure un rendiment no és com en el Pla on poden entrar les maquines dins el cultiu. Aquí s’ha de fer tot manual. I això té un cost elevat. També m’agradaria que a Sóller hi ha hagués uns tallers per mostrar el nostre passat als més joves. Molts infants no saben que és una era o no saben que és anar a batre. I això són les nostres arrels, és la nostra història. Tot el que sabem no s’ha de perdre.

P.- Què pensa quan veu els horts abandonats?
R.- Sempre em repetesc: si mon pares veies això! I és que jo a ca nostra no puc consentir que hi hagi una taronja enterra. Si en veig una, la retir.