Margarita Gerlinger és una experta en el món de les flors i les plantes. Des del mostrador de la floristeria Sonia ha aconsellat a tots els sollerics i forans que durant els darrers 34 anys s’hi han apropat per adquirir flors i productes derivats. Enguany es retirarà i deixarà el negoci que ha regentat des de l’any 1987. Ens comenta que li agradaria que l’ofici de florista no es perdés a Sóller. Per això, està cercant una persona per continuar el negoci.

Pregunta.- Tota una vida treballant amb les flors. Com va sorgir aquesta passió?
Resposta.- La meva passió va sorgir quan vaig venir a viure a Mallorca. Com que jo sóc francesa, el meu espòs em va dir que el millor que podia fer per arreglar els papers de resident era obrir un negoci propi. I vaig començar en el Port de Sóller. Després, l’any 1987 vaig venir a Sóller amb na Zoyla.

P.- Per què va escollir aquesta professió?
R.- Jo sóc delineant de professió. Però quan vaig venir el meu marit em va dir que aquí una dona no trobaria un lloc de treball d’aquesta professió. Per això vaig optar per l’ofici de florista.

P.- Ha anunciat que es retira. Quan baixarà la barrera per darrera vegada?
R.- Em vull retirar. Però estic cercant algú que vulgui seguir amb la floristeria. Veig que a Sóller no existeix una altra floristeria. Hi ha altres negocis per repartir flors a domicili. Però el que és una floristeria pura no n’hi ha cap. Si trob algú i em puc retirar durant el mes de novembre, així ho faré.

P.- No ha trobat ningú per garantir la continuïtat d’aquest negoci?
R.- He trobat vàries persones que poden estar interessades. Però estic una mica indecisa. No sé exactament encara com ho faré.

P.- A què es dedicarà una vegada deixi la floristeria?
R.- Quan em jubili? No ho sé... Tenc tres fills i si ells volen els ajudaré amb els nets: guardant -los, acompanyant-los a l’escola... I com a hobby que pugui tenir, a mi m’agraden moltes coses. Som una d’aquestes persones que s’adapten a qualsevol cosa. M’agrada molt jugar. I si ho pensam bé, la vida és un joc.

P.- Durant tots aquests anys, com ha vist evolucionar el model de negoci d’una floristeria?
R.- En tot moment van sorgint coses noves. En un negoci sempre es va aprenent, a pesar que amb el pas dels anys et canses. Un exemple del canvi és que abans quan jo vaig començar no hi havia ni mòbils ni Internet, únicament et comunicaves amb la gent quan venia a la tenda o si el client et telefonava. I ara tot funciona a través del mòbil o per Internet...

P.- Creu que un negoci com la floristeria s’haurà de reinventar per sobreviure?
R.- No, jo crec que es podrà competir perquè sempre hi ha gent que vol veure les flors. Ara bé, si als més joves ja els inculcam la fórmula que tot es mira per Internet o per l’ordinador, doncs ja és una altra cosa.

P.- La crisi de la Covid ha afectat el negoci de les flors?
R.- Sí, nosaltres també vàrem haver de tancar. A més, la gent va veure minvar les seves entrades. I quan la gent no té entrades gasta el mínim. Per tant, nosaltres també ens hem vist ben afectats.

P.- L’ofici de florista s’aprèn o és una cosa innata que es duu a dintre?
R.- Jo no sóc cap artista, sinó que sóc una persona que aprèn, escolta i mira. Però, naturalment, cada un té una manera de veure les coses i d’aquesta manera cada un treballa a la seva manera.

P.- Qui li va ensenyar l’ofici de florista a vostè?
R.- Al Port de Sóller va venir una persona que, com jo, era estrangera i també era florista, però que mai havia treballat aquí com a florista. Em va ensenyar a fer rams. I, a poc a poc, vaig anar practicant. Després, ja quan vaig agafar el negoci amb na Zoyla vàrem assistir a cursets per aprendre una mica més.

P.- Que és el que més li agrada del seu treball?
R.- A mi m’agrada molt netejar les flors, tallar-les, canviar-les... I atendre bé el públic, almenys el millor que puc. M’agraden més les flors i les plantes vives que no les artificials, a pesar que també entenc que una floristeria també n’ha de tenir d’aquest tipus.

P.- Com ha de ser un bon ram de flors?
R.- Depèn dels gusts de cada persona. Les persones han d’escollir una mica el color i el tipus de flor que volen. Cada flor és diferent. Per exemple, hi ha flors que exprimeixen més, altres que exprimeixen menys... I el color, que també és molt important.

P.- És exigent el client solleric?
R.- Jo trob que és normal que siguin exigents. De fet, el client ha de ser exigent.

P.- Quin tipus de productes són els més demandats ara mateix pels sollerics?
R.- La flor tallada. Nosaltres venem lílium, germenes... perquè oferim molts colors i es poden fer moltes combinacions. També hem tornat a recuperar els clavells, que abans en duiem pocs. Crec que és una flor que té el seu encant i aporta uns colors molt bonics.

P.- Quina tipologia de flors són les més recomanables per a rams de casa?
R.- Sempre depèn del gust de cada un. Però les flors que poden ser més adequades són els líliums perquè es compren una mica tancats i es van obrint lentament.

P.- I per als difunts?
R.- Generalment crisantems perquè la gent sap que duren. Però nosaltres també venem clavells per posar al cementeri.

P.- I per a unes noces o per a una cerimònia, què recomanaria?
R.- Lisianthus, roses... També es poden posar líliums, hortènsies o peònies. Pero com he dit abans, tot depèn del gust del consumidor. Cada persona és diferent.

P.- Quant de temps inverteix en configurar un ram?
R.- Si sabem que volem posar-hi no necessitam massa temps. Ara bé, si hem de pensar, ja en necessitam més. El que està clar és que en dos minuts no es pot elaborar un bon ram. Necessitam més temps. Però si el que client ens diu el que vol, tot ja és més fàcil.

P.- Un truc perquè els rams mantinguin el seu esplendor durant molts de dies...
R.- No posar-li massa aigua i millor canviar-la cada tres dies. És molt important retallar el tall. Cinc mil.límetres pot ser suficient i controlar que hi hagi aigua perquè hi ha flors que beuen aigua.

P.- Quina és la flor que dona més joc?
R.- Les que donen més joc sempre són les flors petites perquè es poden combinar amb les flors d’una mida més gran.