Aina Antonelli Sastre de 25 anys d’edat és recent graduada en Odontologia per la Universitat de Barcelona. Aquest estiu ha participat en un projecte solidari de l’ONG Acción Planetaria que l’ha duita fins a Satipo, a la selva de Perú. Allà ha aprofitat l’experiència per aportar els seus coneixements odontològics a la població local.

Pregunta.- Una iniciativa solidària a Perú. En què consistia exactament aquest projecte?
Resposta.- Acción planetaria ja fa uns anys que va a Satipo, que està a la selva de Perú. Allà va començar un projecte de crear un menjador social per a nins sense recursos d’entre 4 i 16 anys. Els infants van allà a berenar el dematí, després de l’escola hi dinen i el capvespre se’ls ofereix ajuda per fer la tasca de l’escola. A més, amb la pandèmia, on no hi havia classes presencials i tot era online, molts de nins no tenien accés a Internet ni ordinador. I allà en trobaven un. I a part del menjador, l’ONG també fa intervenció odontològica. Ja fa anys que hi va per tractar els pobles i les comunitats que no tenen accés al dentista.

P.- Quin balanç en fas d’aquesta experiència a nivell personal?
R.- La veritat és que molt bona. La gent és molt agraïda. Tu vas allà a aportar el que has estudiat. I ells estan molt agraïts. T’obrin les portes de casa seva. Tenen molt poc, però et donen el que tenen. Per això, faig un balanç molt bo. De fet, ho tornaria fer perquè l’experiència m’ha agradat molt.

P.- Quin era el dia a dia de l’equip d’odontòlegs que us desplaçàreu fins a Perú?
R.- El dematí començàvem prest. Un autobús ens apropava a cada poble. En arribar ens rebia el batle, que ens presentava. Després, ho muntàvem tot i començàvem. Vàrem atendre una mitjana d’uns seixanta pacients cada dia, a pesar que en un dels pobles férem un rècord i vàrem atendre més de 200 pacients. Nosaltres érem un grup de catorze persones, on hi havia dos higienistes i la resta érem odontòlegs. També hi havia un tècnic que ho muntava tot, i un altre encarregat de fer fotos i vídeos que també estava a la recepció per rebre els pacients i fer una mica d’història clínica. Una vegada havíem començat els pacients passaven amb nosaltres i els demanàvem què tenien per si alguna cosa els feia mal o hi havia alguna necessitat urgent. Bàsicament férem extraccions, neteges i obturacions.

P.- A nivell professional que t’ha aportat aquesta experiència solidària?
R.- A nivell professional m’ha servit per agafar una mica més de mà. Hem treballat molt diferent de com ho feim en una clínica dental on, per exemple, tenim la butaca. Allà s’asseien a una cadira. Jo acab de finalitzar la carrera i és cert que aquesta experiència m’ha servit per amollar-me una mica més o per tenir més confiança amb mi mateixa.

P.- Què és el que més et va impactar?
R.- Tal vegada veure aquesta gent que era feliç vivint amb molt poc. Però també els nins, per la satisfacció amb la que ens varen rebre. I veure que ells amb molt poc també eren feliços.

P.- Com us va rebre la població local?
R.- Nosaltres férem un viatge de dotze hores en avió. I després, des de Lima, altres deu hores en bus fins a Satipo. Vàrem arribar molt cansats. Però els nins i els pares ens esperaven a l’estació de busos. Els nins s’havien aixecat molt prest per fer-nos una gran rebuda. Fou la recompensa d’un viatge tan llarg.

P.- Cap on orienta el seu treball Acción planetaria?
R.- És una ONG que es dedica a fer intervencions odontològiques. Ja ha viatjat a diferents llocs del món, per exemple a Grècia per treballar amb els refugiats, a Sudàfrica o a Perú, que és al lloc on més vegades ha treballat. També a Barcelona té una clínica solidària per treballar amb gent amb pocs recursos on jo anava a fer de voluntària.

P.- Què et va atreure a sumar-te a aquesta iniciativa solidària de l’ONG?
R.- Anant a la clínica solidària de Barcelona com a higienista em varen parlar d’aquest projecte per si estava interessada. Com que m’agradava com funcionava aquesta ONG, em va fer ganes i vaig participar al projecte.

P.- T’agradaria repetir l’experiència en el futur?
R.- Ara mateix no ho tenc previst. Però sí que és una cosa que m’agradaria repetir. Si per temes laborals em puc organitzar bé, ho repetiré.

P.- En aquesta acció solidària també aprofitàreu per dur material cap a Perú...
R.- Sí, fou el material que té l’ONG que li cedeixen clíniques dentals i el que pot comprar gràcies a les donacions de doblers que fan els voluntaris. A través d’Instagram jo també vaig demanar si la gent volia participar. I la farmàcia Alcover em va donar una caixa de medicaments perquè també vàrem dur antiinflamatoris i analgèsics. També hi va haver gent que em va donar mascaretes, guants i donacions de doblers. Cada un de nosaltres podíem dur una maleta de 25 quilograms i una bossa de mà de 10 quilograms. Emperò, la maleta grossa la vàrem dedicar tota a dur el material.

P.- Per què decidires orientar els teus estudis cap a l’àrea de l’odontologia?
R.- Sempre m’ha agradat molt la branca de la salut i em vaig decidir per Odontologia. No és que ningú de la meva família s’hi dedicàs. Però de petita sempre ho havia volgut ser. Anava al dentista i em fixava molt amb les coses que hi havia. Sempre m’havia cridat l’atenció. I per això m’hi vaig decidir.

P.- Com es presenta el futur laboral pels recent titulats d’aquesta especialitat?
R.- Jo ho he tengut bé perquè he trobat feina. Crec que a Mallorca el tema no està malament. Però per exemple els meus amics de Barcelona no ho tenen tan bé. Allà hi ha molts més odontòlegs que es graduen cada any. Diríem que hi ha molta més competència. És una professió en la que ara mateix hi ha una mica de boom de dentistes.

P.- Parlant d’expectatives futures, tens previst continuar la formació en aquest camp?
R.- Sí, m’agradaria continuar. És una professió en la que has d’estar sempre en contínua formació perquè van sortint coses noves, tècniques noves, tractaments nous... És a dir, t’has d’estar sempre actualitzant. A part, a la carrera fas una mica de tot, però no una cosa en concret. Per això m’agradaria fer un postgrau.

P.- Has estudiat a Barcelona. Què és el que es fa més difícil d’estar lluny de casa?
R.- Jo a Barcelona hi vaig estar molt bé. Vaig conèixer molta gent que ja són amics per a tota la vida. Però si que és cert que sóc molt de Sóller i de Mallorca, i m’agrada molt viure aquí. Hi va haver moments que em va costar molt. Sobretot en època d’exàmens que et trobes enfora de la família i dels amics. I són moments que ho passes un poc malament.