Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 6 de desembre de 2021   |   13:43
 
Enquesta  
Estàs d’acord en la creació del vial peatonal que uneixi Gran Via i l’aparcament de Cetre per dins Can Pitera?


No
 
Entrevista
22/10/2021 | 13:18
Bernat Estades:
“Els millors canaris venen de les millors hibridacions”
Gabriel Mercè

Bernat Estades (Sóller, 1959) és el secretari de l’Associació de Canaricultors de Sóller que aquest cap de setmana celebra la 39ena edició de l’Exposició Ornitològica, represa després d’un any d’inactivitat. Duu tota la seva vida lligat al món de la canaricultura, la seva passió.

Pregunta.- Què podrà veure l’espectador en aquesta nova edició de l’Exposició Ornitològica?
Resposta.- Enguany tenim 793 ocells entre canaris de color i postura, a més d’exòtics, fauna europea i híbrids, que pertànyen a 64 criadors. Haguérem de tancar les inscripcions abans del que estava previst per dos motius: el màxim d’ocells que pot enjudiciar un jutge per dia, el nombre de gàbies que tenim en propietat a l’agrupació i les mesures covid que hem de mantenir.

P.- I quants d’aquests criadors són sollerics?
R.- Tenim enguany devuit criadors locals.

P.- Quin és l’estat de salut de la canaricultura a Sóller?
R.- L’agrupació de Sóller pertany a la Federació Ornitocultural de les Illes Balears (FOIB) que engloba un total de setze associacions i quasi 500 criadors federats. Sóller és la cinquena pel que fa a nombre de criadors. La canaricultura balear és força viva, amb molta activitat i presència de criadors a concursos nacionals i mundials. De fet les Illes Balears són la segona regió, després d’Andalusia, pel que fa a associats i premiats.

P.- I a Sóller?
R.- En l’àmbit local, amb més o menys deu anys hem passat de tenir 21 socis a quasi 40. A nivell balear tenim associacions que es mantenen i altres que han minvat.

P.- Es pot dir que el vostre sector ha aconseguit retornar a la normalitat?
R.- Si bé l’any passat no es va celebrar cap concurs, la millora de la situació sanitària ha fet que enguany es puguin celebrar concursos i exposicions, essent prudents amb les mesures de precaució i seguretat. En el marc de la Federació, serem Sóller, juntament amb Manacor, Santa Maria, Eivissa i Marratxí els que farem exposicions. Inca i Campos han desistit enguany per diferents motius. Palma, que pertany a una altra federació, també té previst fer concurs.

P.- El vostre cartell indica que, dins de l’Exposició Ornitològica, també es celebra el cinquè Monogràfic de Raça Espanyola. Què significa això?
R.- El concurs i exposició de Sóller està obert a canaris de color (segons la seva pigmentació: lipocroms i melànics) i canaris de postura (segons la forma i mida: rissats, ploma llisa, monyuts, disseny), a més d’exòtics, fauna europea i híbrids. El concurs inclou, a més, el monogràfic de raça espanyola (canari de postura, de mida petita però molt viu) que ens permet obrir un ventall de seccions dins la seva gamma que fa la participació més atgractiva. Prova d’això són els 130 ocells presentats.

P.- Aquesta 39ena edició del concurs és un memorial a Joan Mayol. Que ens pot dir d’ell?
R.- Joan Mayol va morir el mes de febrer essent soci actiu. Va ser un dels fundadors de l’Associació de Canaricultors de Sóller i directiu durant diverses etapes. Hem volgut enguany reconèixer la seva tasca en pro de la nostra agrupació i tot allò que ens va aportar als demés com a expert i amic.

P.- Quina és la història del canari i de la canaricultura?
R.- L’avantpassat de l’actual canari (Serinus canarius) es remunta al segle XIV, quan navegants genovesos van localitzar a les Canàries un petit granívor de color verd que, pel seu color i cant, els va cridar poderosament l’atenció. Aviat es va estendre per tot Europa i es va comercialitzar, preuat principalment pel seu cant, bellesa i fàcil adaptació a la cria en captivitat. Arran de la seva domesticació i per la quantitat de gammes que existeixen, és inviable l’estat en llibertat, per això el canaricultor, mitjançant la seva reproducció, d’acord amb la normativa vigent, promociona i divulga el seu estudi i la investigació de les diferents espècies baix una dimensió essencialment esportiva.

P.- Duu molta feina?
R.- Duu feina, com quasi totes les afeccions, però tal vegada menys del que un pensa: depèn del número d’ocells i gàbies. Hi ha avui en dia menjadors i abeuradors automatitzats que faciliten molt la feina.

P.- És una afecció cara?
R.- La despesa depèn de molts factors: la quantitat d’ocells, el tipus de menjar, l’adquisició de gàbies i ocells...

P.- En el seu moment més àlgid, quants canaris ha tingut?
R.- He arribat a tenir uns 200 o 250, entre colles i joves, que no és una quantitat elevada atenent que hi ha criadors que superen els 600 o 700 canaris criats per temporada.

P.- Quantes hores dedica diàriament a cuidar els seus animals?
R.- Actualment un promig d’una hora diària. En temps de cria es pot duplicar i fins hi tot triplicar, depèn de les colles que tenguis i de la quantitat de postes. El control de les cries diverses vegades al dia, segons disponibilitat, sempre dona bons resultats.

P.- Quina és la finalitat d’un canaricultor, a més de l’amor als animals i el plaer de veure’ls néixer i créixer?
R.- El moment més àlgid és el de la cria i abans confeccionar aquella colla amb la que penses que pots aconseguir el teu objectiu.

P.- Un dels reptes és la mescla de races per aconseguir uns animals millors pel que fa a cant i color. És complicat fer-ho?
R.- La mescla de gammes pot implicar desvirtuar la gamma amb la qual treballes. Tenir un petit coneixement o noció de genètica (l’herència i el seu comportament) et durà, molt possiblement, a satisfaccions personals.

P.- Estam parlant, per tant, d’una única espècie d’animal?
R.- Sí, és una única espècie, però hi ha hibridacions introduïdes per la mà de l’home que donen lloc a mutacions entre les espècies, motivat pels seus corresponents entrecreuaments.

P.- I què és allò que més aprecia en un canari?
R.- Principalment els colors. Som criador de canaris de color. Ara bé, tenir a casa un canari que canti és tot un plaer.

P.- Recorda quin va ser el seu primer canari i com el va aconseguir?
R.- Perfectament. A principis dels anys setanta, el meu oncle Julià Rosselló em va convidar a ca seva a veure els canaris que estava criant. Es veu que vaig demostrar molt d’interès, ja que vaig sortir amb tres o quatre colles. I aquí va començar el meu cuquet amb la cria de canaris. N’anava criant uns quants anualment, sense participar a cap concurs o exposició, ampliant coneixements i experiència, així com a la introducció de noves gammes dins del meu aviari. I d’allà fins avui.

P.- No creu que els canaris haurien d’estar fora de les gàbies, en plena llibertat?
R.- El canari domèstic no pot estar en llibertat ja que seria inviable la seva supervivència en estat natural, simplement perquè no seria autosuficient. Molt diferent són els ocells que viuen dins el seu hàbitat natural.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a